Reducció (música): diferència entre les revisions

A la segona meitat del [[segle XVIII]], durant el [[Classicisme musical|Classicisme]] es van posar molt de moda les reduccions per a [[piano]] d'obres [[orquestra]]ls -principalment [[simfonia|simfonies]] qua havien gaudit d'una certa notorietat a la sala de concerts, atès que d'aquesta manera aquells que n'havien gaudit al concert en podien continuar gaudint als seus domicilis. Pot donar idea de la magnitud de fenomen el fet que, de les simfonies de [[Carles Baguer]] se n'han conservat més còpies manuscrites al seu temps en reducció pianística que no pas en el format original orquestral.<ref>Vilar, Josep M.: ''Les simfonies de Carles Baguer: fonts, context i estil. Tesi doctoral. UAB, 1994</ref>

 

 

La moda de les reduccions pianístiques de simfonies i altre [[repertori]] orquestral es va mantenir durant bona part del segle XIX. En el moment en què aquesta tècnica es posa en mans de grans compositor com per exemple [[Franz Liszt]] que va fer reduccions per a piano de moltes àries operístiques, i de les simfonies de [[Beethoven]], entre altres, l'art i la tècnica de la reducció van adquirir una altra dimensió. Encara a les primeres dècades del segle XX [[Arnold Schönberg]] va portar a terme interessants reduccions que es compten entre les poques que es mantenen com a repertori concertístic.