|
== Història ==
El primer nucli d'assentament en els terrenys que seránseran posteriorment coneguts com Bon Pastor van ser el barri de Sanchís i els conreus dels voltants; aquestsaquest primer nucli es va anar ampliant amb terrenys que es venien a pams a famílies benestants. Amb la edificació de les 784 cases barates ael [[1929]] la fesomiafisinomia del lloc va canviar profundament, tant que sovint s'identifica Bon Pastor amb les seves cases barates, ja que durant molt de temps vanva ser un nucli urbà d'uns 3000 habitants, al mig d'uns terrenys agrículsagrícoles escassament poblats. Avui en díadia, al barri de Bon Pastor es distingueixen molt clarament la zona de les cases barates de la resta del barri, conegut genericamentgenèricament com l'Estadella, i que comprencomprèn la zona del Centre Cívic i de la Biblioteca (edificada alel 2005).
El polígon de [[Cases Barates]] anomenat "Milans del Bosch" (homenatge de la dictadura de [[Primo de Rivera]] al militar [[Jaime Milans del Bosch i Ussía]]) va edificar-se l'any [[1929]] per a allotjar immigrants, sobretot obrers vinguts del sud d'Espanya i de l'interior de Catalunya durant l'expansió industrial de la ciutat de [[Barcelona]]. Dels quatre polígons edificats ael 1929 a Barcelona com aen aplicació de la [[''Ley de Casas Baratas]]'' per l'Instituto Municipal de la Vivienda (avui [[Patronat Municipal de l'Habitatge]]), el de Milans del Bosch era el més gran; comptavaconstava de 784 cases adossades d'una sola planta, la majoríamajoria de les quals no passaven de 40 metrosmetres quadrats, mentre que unes 100 (les de "tipotipus A") tenien 80 metrosmetres quadrats. Segons algunes fonts, a les cases barates van ser allotjats alguns dels barraquistes desallotjats de MontjuichMontjuïc per a la celebració de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1929]]; el quecert es certés que molts dels primers habitants del barri van treballar a les obres de l'Exposició.
Les cases barates van ser edificades sobre terrenys d'al·luvió delde riu, pertenyentspertanyents aleshores al municipi de [[Santa Coloma de Gramenet]], i tal com el barri bessó de [[Baró de Viver]] (polígon de Cases Barates més petit situat poc més adalta dalt a la vora del [[Besòs]]) els terrenys eren de propietat de la Marquesa de Castellvell. Segons la llegenda popular, la Marquesa va donar aquests terrenys com a beneficiència pels pobres de la ciutat, tot i que oficialment figuren com a adquirits pel Patronat. El que està clar és que si bé la intenció subjacent de la planificació, i de la mateixa Ley de Casas Baratas, derivaba directament de la teoríateoria urbanística de la [[Ciutat Jardí]], a la pràctica lales edificacióedificacions vaes van ressentir de l'escasescassa empleamentinversió de fons públics, visible sobretot en l'elecció del terreny, allunyat de la resta de la ciutat i constantment amenaçat per les inundacions del riu.
Durant la [[República]] el barri va passar a dir-se [[Bonaventura Carles Aribau]], en homenatge a l'escriptor català; aquest nom va durar només fins al començament de la dictadura franquista. El barri fou bombardejat durant la [[Guerra Civil]], per la seva proximitat a la fàbrica metal·lúrgica [[La Maquinista Terrestre i Marítima]], ónon treballaven molts habitants del barri, i també per ser barri republicà amb forta presència d'anarquistes. Després de la [[Guerra Civil]] va passar a formar part de la ciutat de [[Barcelona]], també gràcies a la mediació d'un important personatge de l'època, [[MossénMossèn Joan Cortina]], l'anomenat "pare botella", de la parròquia de Bon Pastor. Fou també a partir del nom de la parròquia que el barri va passar a anomenar-se com actualment. A partir dels anys 50 i 60, al voltant de les cases barates van anar creixent els altres nuclis que conformen avui el barri de Bon Pastor: l'Estadella (ón hi ha avui el Centre Cívic, antigament seu de l'Ateneu Obrer) i les Carolines.
El relatiu aïllament geogràfic del barri (separat de [[Santa Coloma de Gramenet]] pel riu Besòs, sobre el qual fins ben entratsentrat els anys 70 no hi havia cap pont que conectés les dues bandesribes, i de [[Sant Andreu del Palomar]], per les fàbriques i els camps que rodejaven Bon Pastor) va afavorir la permanència d'algunes formes de vida comunitària ja desaparegudes a la resta de la ciutat: laLa proximitat entre els veïns, que fa possible l'estructura urbanística de planta baixa, ha mantingut Bon Pastor fins avui en díadia com a un poble dintredins la ciutat, amb molta vida als carrers i a les places.
== La Remodelació ==
|
