El submarí va ser dissenyat per [[Auguste Piccard]], i el seu fill [[Jacques Piccard]] però la seva construcció va ser interrompuda a causa de la [[Segona Guerra Mundial]]. Així doncs, en reinciar el seu treball al final del conflicte, el 1945 va aconseguir de fabricar una [[cabina]] en forma de [[bombolla]], inicialment, per a un únic passatger. iMillores posteriors van permetre fer encabir un segon passatger. I amb capacitat per mantenir una [[pressió]] normal en el seu interior., Encaraencara que la pressió exterior assolís la tremenda xifra de 46 megapascals, és a dir: 46 milions de [[pascal]]s (Cal tenir en compte que la [[pressió atmosfèrica]] normal és de 101 pascals). Va ser varat per primera vegada l'agost de [[1953]] al [[Mar Mediterrània|Mediterrani]], a prop de [[Nàpols]], [[Itàlia]]. La seva construcció va ser finançada en gran part pel Consell de la ciutat italiana de [[Trieste]], de la qual va rebre el nom. Posteriorment va ser comprat per la marina dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] el [[1958]], per 250.000 dòlars per dedicar-lo a la recerca de les profunditats oceàniques.
== Expedició a la Fossa de les Marianas ==
[[Fitxer:Trieste %2823 Jan 1960%29.jpeg|thumb|El [[batiscaf]] ''Trieste'' abans de la immersió el [[23 de gener]] de [[1960]]]]
No va ser fins el [[23 de gener]] de [[1960]], que va descendir per primera i única vegada a la Fossa de les Mariannes. elEl ''Trieste'' va ser capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill d'Auguste (dissenyador del batiscaf) i amb l'ajuda del tinent de la Marina dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], [[Don Walsh]], que també va tripular el batiscaf. El lloc del descens va ser l'extrem sud-occidental de la fossa, a uns 338 km de l'illa Guam. Els sistemes del Trieste indicaven una profunditat de 11.521 m, que després van ser revisats i va resultar ser de 11.034 metres.
