'''Franz Brentano''' (1838-1917) nascut a Marienburger (Alemanya), va realitzar estudis de [[filosofia]], [[teologia]] i eclesiàstics. Doctorat el 1862, es va ordenar sacerdot, havent de renunciar després manifestar la seva oposició sistemàtica a la "Infal•libilitat del Papa", proclamada en el [[Concili Vaticà I]] (1870). Després de realitzar diversos escrits i aquests ser publicats, es trasllada a [[Viena]] i es casa; allà publica la seva obra més rellevant: ''Psicologia des del punt de vista empíric''. Era l'any 1874 i [[Wundt]] també publica la seva pricipalprincipal obra, influenciat per Kant, i sent considerat "Fundador de la psicologia de la consciència" basat en l'observació de l'experiència, "Fonaments de psicologia fisiològica". Va investigar les qüestions metafísiques mitjançant una anàlisi lògica-lingüística, amb el que es va distingir tant dels empiristes anglesos com del kantisme acadèmic. Els seus estudis en el camp de la [[psicologia]] van introduir el concepte de «intencionalitat», que tindria una influència directa en [[Husserl]], segons el qual els fenòmens de la consciència es distingeixen per tenir un contingut, és a dir, per «referir» a algun objecte. Va definir al seu torn la «existència intencional», que correspon, per exemple, als colors o els sons. Brentano partia d'uns principis aristotèlics desenvolupats durant l'edat mitjana,rebutjant el producte cartesià del "Camí de la Idea", ja que això donava una concepció ingènua i [[metafísica]] de l'experiència reflectida en la [[ment]]. Brentano resumia que la ment es compon d'actes mentals que es dirigeixen a objectes amb significats externs a la ment mateixa, no és una situació complexa d'agregats mentals formats per elements sensorials.
