164.080
modificacions
m (→Demandes) |
|||
Entre les més importants demandes exigides pels rebels es trobaven la reelecció del soviet, soviets sense bolxevics, el dret de lliure expressió i la total llibertat d'acció. Després de fracassar en la petició de les demandes, i per la recerca de la igualtat de sous per als treballadors i la fi dels bloqueigs de camins per a l'ingrés d'aliments a la ciutat, els mariners de Kronstadt es van alçar en rebel·lió en contra del govern bolxevic el març de [[1921]].
Aquests mariners i altres rebels van demandar la possibilitat de soviets lliures i la citació d'una assemblea constituent. El govern bolxevic s'hi va oposar i va respondre amb un ultimàtum el [[2 de març]]. Aquest afirmava que la revolta responia a un pla de la intel·ligència francesa i que la resolució del Petropavlovsk va ser presa per un centenar de [[Partit Social-Revolucionari|social-revolucionaris]] (un partit [[socialisme|socialista]] de certa importància -sobretot en la pagesia- en els dies anteriors a la revolució d'octubre, l'ala dreta del qual s'havia negat a donar suport als bolxevics) i proto-[[feixisme|feixistes]]. Ells també van argumentar que la revolta havia estat organitzada pels oficials ex-
D'acord amb l'historiador anarquista Paul Avrich (autor de "Kronstadt 1921") S. Petritxenko, cap dels rebels, havia intentat unir-se a la guàrdia blanca en l'estiu de 1920, però
== Repressió ==
|