Albarrasí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 27:
Es va mantenir allunyat de les guerres entre petits regnes i va fer front a [[Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí|al-Mundhir I]] de [[emirat de Saragossa|Saragossa]] que volia annexionar el territori. Es diu que va aportar molta prosperitat a la regió de Sahla. Va morir el 1044/1045 després de més de 30 anys de regnat, i el va succeir el seu fill [[Abd-al-Màlik ibn Hudhayl]] amb el lakab de Husam al-Dawla; va tenir un llarg regnat de 58 anys; va enfrontar els primers atacs cristians i Ibn al-Kardabus diu que [[Ferran I de Castella]] (1037-1065) va saquejar la capital (no dona la data) si be això no té confirmació en cap altra font. Quan [[Alfons VI de Castella]] va conquerir [[Toledo]] (1085) va iniciar bones relacions amb Castella a qui va enviar un tribut; després de la [[batalla de Zalaca]] (''Zallaka'') el 1086, va deixar de pagar el tribut però el 1089 va haver de sotmetre's al Cid. El novembre del 1092 va annexionar [[Sagunt]] (que és esmentada amb el nom de Murviedro -en català [[Morvedre]]- al [[cantar del Mio Cid]]) i va pactar un acord de neutralitat amb el [[Cid]]; quan el mercenari castellà atacava [[Balansiyya]] ([[València]]), Abd-al-Màlik va intentar una aliança amb el rei català (abans de l'agost del 1093), però aquest va alertar al Cid que va retornar a Sahla, i va forçar al rei a ajudar-lo en la conquesta de València que es va aconseguir el [[15 de juny]] de [[1094]]. Tot seguit Abd-al-Màlik es va aliar als [[almoràvits]] que començaven a assetjar València (setembre-octubre de 1094) i va participar a la batalla de [[Quart]] (Cuarte) fugint del camp de batalla. Va morir el [[18 de maig]] de [[1103]] i el va succeir el seu fill [[Yahya ibn Abd-al-Màlik]] que va portar igualment el ''lakab'' de Husam al-Dawla. Ja València havia estat ocupada pels almoràvits i el seu governador, Abu Abd Allah ibn Fatima, va deposar a Yahya i va annexionar la taifa ([[6 d'abril]] de [[1104]]).
Posteriorment fou ocupada per [[Pedro Ruíz de Azagra]], noble del [[regne de Navarra]], qui amb el seu llinatge va fer d'aquesta ciutat la seu de la [[senyoria d'Albarrasí]], independent de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] des del [[1170]], arribant fins i tot a crear un bisbat propi el 1172, però per la confusió que existia sobre les antigues demarcacions eclesiàstiques se li va donar el títol de l'antiga seu d'[[Ercavica]] (o Arcavica) i després es va rectificar al títol de [[Segobriga]]. La tradició diu que la ciutat li fou concedida a Pedro Ruíz per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Muhammad ibn Mardanix]] el rei Llop; després dels Azagra van governar els Lara. Després del fracàs de conquesta per part de [[Jaume el Conqueridor]] el [[1220]], fou [[Pere el Gran]], a qui li havia estat adjudicat pel [[Tractat d'Ágreda (1281)|tractat d'Ágreda]]<ref>{{es}} Carlos Ayala Martínez, ''[http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)]''</ref> de [[1281]], qui [[Conquesta d'Albarrasí|va conquerir la senyoria]] el [[1284]] o [[1285]] a [[Joan II Nunyez de Lara]], i el feu va passar definitivament a la [[corona d'Aragó]] el [[1300]]
Aquesta sèrie de fets polítics tingueren com a base la importància de la fortalesa i el sistema defensiu d'Albarrasí. Fou seu episcopal fins que es traslladà a la ciutat de [[Sogorb]] després de ser conquerida per Jaume I.
| |||