Jaume de Copons i de Tamarit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia ampliament per àmpliament |
m Robot substitueix 'fí' per 'fi' |
||
Línia 22:
No és el cas de Jaume de Copons que era felipista i havia estat [[insaculat]] en qualitat de supranumeràri el [[1655]], en ple període de depuració posterior a la revolta. Anteriorment, en època de presència francesa, havia format part d'alguna [[junta de Braços]] (1648) i d'una [[trenta-sisena]] (1650) i havia tingut algun enfrontament amb el [[bisbe de Coserans|bisbe]] francès [[Pèire de Marca]] i amb el canonge d'Urgell, Llorenç de Barutell, qui va acabar desterrant a Jaume de Copons a Begues per "desafecta al rei francès". Amb aquests antecedents, després del 1655 i abans de ser extret com a president, va formar part de nombroses juntes, trenta-sisenes i va ser ambaixador de la [[diputació del General|Diputació]] davant del [[virrei de Catalunya|virrei]] (1656). El 1664 en ser nomenat bisbe de Vic, el procurador general va demanar l'extracció d'un nou diputat eclesiàstic per incompatibilitat entre els dos càrrecs, però Copons es va oposar i, després d'un llarg enfrontament, el virrei va decidir que continués, atés que només faltaven uns mesos per a la
El seu mandat com a [[president de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]] va ser un període sense cap mena de vitalitat política atés la cada cop més intensa preeminència virregnal. Va coincidir en aquests anys amb tres virreis: [[Francisco de Orozco]], de dilatada experiència des de 1650; [[Francisco de Moura Corte-Real e Mero]], un continuita de la política del seu predecessor i que només va estar una any abans de ser succeït per [[Vincenzo Gonzaga e Doria]] procedent de Nàpols i estret col·laborador de [[Joan Josep d'Àustria]].
| |||