Revisió del 20:24, 15 ago 2011 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:26, 15 ago 2011 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 7: Am suport castellà va poder tornar al regne de Granada el [[1361]] i reunir un exèrcit a [[Ronda]]. Una conjunció de forces castellanes i de Muhàmmad V va iniciar l'ofensiva el 1361 però sense gaire èxit; l'atac castellà a la [[Vega de Granada]] fou rebutjat i els atacants foren després derrotats a [[Guadix]] el gener del 1362, queien molts soldats presoners dels granadins. Però després els castellans van començar a ocupar fortaleses, destacant especialment [[Iznájar]]. Muhàmmad V es va apoderar de [[Màlaga]] i van seguir [[Loja]], [[Antequera]], [[Vélez-Màlaga\|Vélez]] i [[Alhama]]. El març de 1362 el rei Muhàmmad VI (el Bermejo) va fugir de Granada i es va anar a entrevistar amb Pere I el Cruel a Sevilla, esperant arribar a un acord, però el castellà el va fer executar a Tablada (prop de Sevilla, [[25 d'abril]] de [[1362]]). Muhàmmad que era a les portes de Granada, fou llavors reconegut i va poder entrar a la ciutat. Muhàmmad va seguir fidel al seu pacte amb Castella. Va enviar un contingent a la [[batalla de Terol]] (de 600 homes comandats per Faraig ibn Ridwan el [[1363)]]<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Ferrer i Mallol \|nom=María Teresa \|títol=La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al país Valencia \|url=http://books.google.es/books?id=3WAZdG6_130C&pg=PA158&lpg=PA158&dq=valencia+1362&source=bl&ots=HATqlB3giO&sig=MysEE5msNsTPX0NosdnEm6vKX34&hl=ca&ei=ymNJTvCmGYyk-ga8kvWKBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CGAQ6AEwCA#v=onepage&q=valencia%201362&f=false \|llengua= \|editorial=CSIC \|data=1988 \|pàgines=p.158 \|isbn=8400068149 }}</ref> però després el rei castellà fou derrotat pels catalans i es va haver de retirar a la seva residència de [[Sevilla]] (1364). El pretendent Enric, amb les companyies de mercenaris de [[Bertrand du Guesclin]], va entrar per Catalunya i es va proclamar rei [[Enric II de Castella]] ([[16 de març]] de [[1366]]). Pere va haver d'abandonar el país. Muhàmmad V es va sentir amenaçat i va demanar ajut a Fes i [[Tlemcen]]. L'emir [[abdalwadita]] va enviar una forta contribució en diners i queviures i alguns soldats, però el rei s'inclinava dins del possible per la pau i va transferir la seva lleialtat a Enric II, signant també un tractat de pau amb Catalunya-Aragó (març de [[1367]]). Aquell mateix any Pere I el Cruel tornava a Castella amb el suport del [[Príncep Negre]] d'[[Anglaterra]] i Muhàmmad aprofitava la guerra: les seves tropes van saquejar [[Jaén]], van ocupar [[Priego]] i van assolar [[Ubeda]] i [[Baeza]] però foren rebutjats a [[Còrdova]]; Muhàmmad va tornar llavors a Granada . El març de 1369 Pere I el Cruel fou assassinat i Enric II va poder retornar però no es va ocupar de Granada on el rei nassarita va poder seguir recuperant posicions com [[Cambil]], Haver i [[Rute]], i finalment [[Algesires]] (juliol de [[1369]]) que fou desmantellada. Llavors Muhàmmad, que estava en pau amb Fes i Catalunya-Aragó, va decidir pactar amb Enric II i va signar una treva de 8 anys ([[31 de maig]] de [[1370]]).<ref>que fou renovada el 1375</ref> També des de 1370 Muhàmmad va negociar habilment una sèrie de tractats menors que van assegurar a Granada un llarg període de pau. Les relacions amb Fes es van complicar i el 1371/1372 [[Ibn al-Khatib]], el primer ministre pro-marínida va fugir a Fes per temor per la seva vida.<ref> després el seu successor i antic protegit, Ibn Zamarak, el va fer condemnar per heretgia i va morir assassinat en una presó de Granada el 1375</ref> El [[1374]] Gibraltar, que estava en mans dels marínides, va passar a Granada.

Muhàmmad V de Gharnata: diferència entre les revisions