Celestins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 31:
== Història ==
[[Fitxer:Ancienne église des Célestins de Paris, au coin de la rue du Petit-Musc (IVe arrondissement), dessin à la mine de plomb de Charles Ransonnette de 1831.jpeg|thumb|left|180px|Antic convent dels celestins de París; dibuix de C. Ransonnette, de 1831, poc abans de l'enderroc (París, Bibliothèque nationale)]]▼
[[Fitxer:Celes.jpg|thumb|left|180px|Hàbit dels celestins (gravat de 1851)]]
Monjo [[benedictí]] el [[1230]] i prevere el [[1239]], Pietro del Morrone va preferir sempre la vida eremítica, fent vida ascètica a l'ermita de [[Majella]], als [[Abruços]]. El seu exemple va atraure nombrosos deixebles, de manera que va formar-se una comunitat a l'ermita del Santo Spirito de Maiella a Roccamorice (província de [[Pescara]]).
Linha 46 ⟶ 45:
Els celestins havien tingut al seu càrrec a Roma, l'església i el monestir de [[San Pietro in Montorio]]; quan [[Sixt IV]] va donar-la als [[franciscans]], va adjudicar als celestins l'església de San Eusebio de Vercelli. A Barcelona, [[Martí l'Humà]] va cedir als celestins la capella de Santa Maria del [[Palau Reial Major]] (en el lloc on avui s'uneixen la [[capella de Santa Àgata]] i la [[Casa Clariana-Padellàs]]) amb la finalitat que hi fundessin un monestir, a més de fer-se càrrec del culte. La comunitat no s'hi va consolidar i el 1423, [[Alfons el Magnànim]] va cedir la capella als [[mercedaris]], que hi van mantenir el culte.
<gallery>
▲
Fitxer:Museo Historia Barcelona.jpg|A la dreta, antiga Capella Reial de Barcelona, on s'instal·là cap al 1400 una comunitat celestina
</gallery>
== Vegeu també ==
| |||