Maurice Emmanuel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
Al llarg d'una vida fecunda i generosa, Emmanuel comptarà amb infinitat d'amics, francesos i estrangers, a més de nombrosos alumnes i deixebles: entre els primers, [[Dukas]], [[Pierné]], [[Tournemire]], [[Louis Aubert|Aubert]], [[Marcel Dupré|Dupré]], [[Paul Ladmirault|Ladmirault]], [[Koechlin]] (a qui tant l'uneix), [[Le Flem]], [[Busoni]], entre els segons, [[Ibert]], [[Roland-Manuel]], [[Georges Migot|Migot]], [[Robert Casadesus|Casadesus]], [[Lefébure]] i [[Messiaen]]. Apassionat per la [[música modal]] i la mètrica grega antiga, Emmanuel escriu nombrosos assajos, entre ells una ''Història de la llengua musical'' (1911), llibre fonamental que testimonia el seu profund coneixement de les fonts populars i la música antiga, un ''Tractat de l'acompanyament modal dels salms'' (1913); sengles biografies de [[César Franck]] (1930) -la figura del qual va contribuir a reivindicar- i [[Anton Reicha]] (1936) i un transcendental estudi sobre ''[[Pelléas et Mélisande]]'' (1926).
Però aquest veritable humanista va ser també, i sobretot, un músic original i sensible, autor d'un important llegat constituït per trenta úniques obres numerades entre les quals hi ha dues tragèdies líriques en tres actes sobre textos d'[[Èsquil]]: ''[[Prométhée enchaîné]]'' i ''[[Salamine]]''. La seva pudor, el seu afany de perfecció i un implacable esperit autocrític el portaran a destruir o impedir la publicació de quaranta-tres composicions: set sonates, un septet, un quartet de corda, una simfonia, dotze cançons i nombroses peces per a piano.
{{ORDENA:Emmanuel, Maurice}}
[[Categoria:Compositors francesos del segle XX]]
[[Categoria:Compositors d'òpera francesos]]
[[Categoria:Musicòlegs]]
| |||