L''''indoeuropeu''' és la [[llengua]] mare comuna de totes les [[llengües indoeuropees|indoeuropees]], reconstruïda sobretot a partir de les relacions entre el [[sànscrit]], el [[grec clàssic]] i el [[llatí]]. Es diu que la llengua parlada actualment que hi pot ser més pròxima és el [[lituà]].
L'indoeuropeu està datat cap al [[3000 aC]], i cap al [[2000 aC]] ja es troben característiques de diferenciació notables entre les llengües nascudes d'aquesta llengua ([[llengües indoeuropees]]).
La [[lingüística comparada]] va establir una sèrie de principis bàsics en treballar sobre l'antic indoeuropeu. Entre els més importants hi ha les lleis de [[lleisllei de Grimm|lleisGrimm]] dei [[Grimm]]llei ide [[Verner|Verner]], que van establir la correspondència [[fonètica]] entre els [[fonema|fonemes]] de les [[llengua|llengües]] que es relacionen entre sielles, cosa que suposa que un determinat [[so]] es comporta sempre de la mateixa manera sota idèntiques condicions en qualsevol [[llengua]] del mateix grup. D'acord amb això, en certes [[família lingüística|famílies]] indoeuropees (l'albanesa, l'armènia, la [[família indoiraniana|indoiraniana]]indoirànica, l'eslava i en part de la bàltica) el [[fonema]] /[[k]]/ –que es pressuposa pertanyent al [[protoindoeuropeu]]– es converteix en la [[sibilant]] [[/s/]]. L'exemple més divulgat d'aquesta [[llei fonètica|regla]] és el del canvi que s'observa de la paraula /cent/. Aquest [[mot]] en [[llatí]] s'escriu /centum/ i es pronuncia ['kentum]; en canvi, en l'[[avèstic]] la [[paraula]] és /satem/, cosa que testimonia el pas de [[/k/]] a [[/s/]]. Per això les llengües indoeuropees s'han classificat fàcilment entre les que pertanyen a la [[llengua indoeuropea occidental|branca occidental]] (del /centum/), o bé a l'[[llengua indoeuropea oriental|oriental]] (del /satem/).
No obstant el que hem dit, molts lingüistes no van acceptar aquest criteri per a dividir la [[família lingüística|família]] en dues branques perquè això significava que la [[fragmentació lingüística|fragmentació]] s'havia produït en èpoques molt primerenques i, a més, perquè, malgrat que és una característica de gran interès, no és l'únic element decisiu que diferencia en dues branques el grup indoeuropeu.
