Viquipèdia

Expedició contra Alger (1775): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 19:
|mapa=
|coordenades=
|bàndol1= [[Regne d'Espanya]] <br>[[Gran Ducat de Toscana]] <br>[[Orde de Malta]]
|bàndol2= [[Alger|Regència d'Alger]] ([[Imperi Otomà]])<br>[[Sultanat del Marroc]]
|bàndol3=
|general1=[[Alejandro O'Reilly]]
|general2= [[Mulay Muhammad III]]
|general3=
|comandant1=
|comandant2=
|comandant3=
|oficial1=
|oficial2=
|oficial3=
|cavaller1=
|cavaller2=
|cavaller3=
|força_numèrica1=20.000 homes <br> 50 vaixells<br>230 transports
|força_numèrica2=20.000-30.000
|força_numèrica3=
|força1=
|força2=
|força3=
|baixes1= 500-800 morts<br>2000 ferits<br>2000 presoners
|baixes2= Incert
|baixes3=
|batalla_anterior=
|batalla_anterior=
|notes=
|}}
 
Linha 53 ⟶ 34:
 
== Antecedents ==
[[José Moñino y Redondo]], el '''comte de Floridablanca'' va netejar els mars de [[pirateria|pirates]] i signar paus amb l'emperador de l'[[imperi otomà]] [[Abdul Hamid I]] i les regències d'[[Alger]], [[Tunísia]] i [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]], per a assegurar les costes i el comerç hispànic, però la Regència d'[[Alger]] va ser l'única que es va negar a entrar en tractes, i [[Carles III d'Espanya]] va decidir empendre una acció ofensiva per obligar-la a la força.<ref>[[Francisco Barado]], ''Historia del Ejército Español''</ref>
 
== Expedició ==
El maig de [[1775]] es van reunir a [[Cartagena]] tres estols per l'expedició a [[Alger]]. A l'abril havien sortit des del port d'de [[El Ferrol]] els vaixells al comandament del [[brigadier]] [[Juan Antonio Cordero]] amb rumb a [[Cadis]], on es van reunir amb l'estol del cap d'esquadra [[Antonio de Arce]], que tenia com a vaixell insígnia la nau ''San Francisco de Paula'', i el [[7 de maig]], van partir les dues esquadres amb rumb a Cartagena, on va posar rumb la flota que va salpar el [[9 de maig]] de [[Barcelona]].
 
L'esquadra, al comandament del tinent general [[Pedro González de Castejón y Salazar]] estava composta per set vaixells de línia de 70 canons, ''Velasco'', al comandament del capità de navili [[Alfonso de Alburquerque]] i com a vaixell insígnia de Castejón, Sant Francesc de Paula, '' Orient Oriente'', ''San Rafael'', ''Diligente'' i ''San José''; 12 [[Fragata (vaixell)|fragates]] de 27 canons, 5 [[Urca|urques]], 9 [[xabec]]s, 3 [[pailebot]]s, 4 [[Bombarda (armavaixell)|bombardes]], 7 [[galiota|galiotes]] i 230 transports, amb un total de 46 vaixells de guerra i 1.364 canons.<ref>{{cita llibre |Cognomscognoms = Manera Regueyra |Nomnom = Enrique
|Títoltítol = "La política naval española del rey Carlos III" |Anydata = agost 1986 |Editorialeditorial = Revista general de Marina, [[Madrid]]
|Id = }}</Ref>
 
Linha 74 ⟶ 55:
Davant d'aquest fracàs es va ordenar el reembarcament, efectuant la mateixa acció, en unes circumstàncies molt desfavorables, tant que l'exèrcit va haver de suportar càrregues de cavalleria de fins a 12.000 genets, el que va fer la situació insostenible, i només no va ser un desastre total de l' l'acció dels xabecs de Barceló, que va demostrar una vegada més la seva valentia, es va saber imposar a les circumstàncies, salvant d'aquesta manera a molts, que si no hagués estat per la seva actuació haguessin mort. La seva acció li va donar gran crèdit entre els alts comandaments de l'Armada, i no només a ells, sinó que el Rei li va ascendir al grau de brigadier en el mateix any de 1775. O'Reilly seria desterrat.
 
L'expedició va ser un fracàs, i les tropes van tornar a embarcar al dia següent amb la pèrdua de 5.000 homes d'un total de 18.400 desembarcats. L'esquadra va fondejar a [[Alacant]] entre el 14 i el [[19 de juliol]].<ref>{{ref-llibre |CognomscCognoms = Hard |Nomnom = C.
|Títoltítol =La tercera jornada de Alger". |Anydata = octubre 1945 |Editorialeditorial = Revista General de Marina, Madrid |Id = }}</Ref>
 
[[Félix IgnasiIgnacio de Tejada]], segon comandant del vaixell de línia ''San Rafael'', de 80 canons, distingint en l'atac que aquest vaixell va dur a terme en unió de la nau ''DiligentDiligente'', de 74 canons contra el castell del riu [[Xarache]], prenent part en la protecció del reembarca de les tropes.
 
El nombre de baixes va ser tan gran que la missió es va tornar impossible. Aquest fracàs va ser qualificat de "desastre" en els cercles de la Cort i va provocar duríssimes crítiques contra O'Reilly, fins al punt que la cúpula militar va debatre la seva destitució.
 
== Cartografia ==
* Plànol ideal que manifesta la ciutat d'Alger, amb les seves bateries i campaments a la disposició que es van trobar el dia 30 de juny de 1775, que va arribar al seu rada el exèrcit de S. M. enviat per l 'Excm. Sor. Comte de O'Reilly, amb el projecte per a la seva atac.<ref> Ministeri de Cultura, ''[http://www.mcu.es/ccbae/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=921 Catàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques dels fitxers Estatals]'' http://www.mcu.es/ccbae/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=921</ref>
 
== Referències==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Expedició_contra_Alger_(1775)»