Giovanni Battista Pergolesi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
informació repetida de l'encapçalament
Cap resum de modificació
Línia 15:
| website =
| obres = <!--no esborreu aquesta línia--><nowiki></nowiki>
* [[1732]] ''[[Salustia]]''
* [[1733]] ''[[Il prigionier superbo]]'', ''[[La serva padrona]]''
* [[1734]] ''[[Adriano in Siria (Pergolesi)|Adriano in Siria]]''
* [[1734]] ''[[Lo frate 'nnamorato]]''
* [[1735]] ''[[Il Flaminio]]''
* [[1735]] ''[[L'Olimpiade (Pergolesi)|L'Olimpiade]]''
* 21736 Misses''[[Stabat i 1Mater (Pergolesi)|Stabat Mater]]''
* 2 Misses
}}
'''Giovanni Battista Pergolesi''' ([[Jesi]], [[Itàlia]], [[4 de gener]] de [[1710]] - [[Pozzuoli]], Itàlia, [[16 de març]] de [[1736]]) va ser un [[compositor]], [[violinista]] i [[organista]] [[Itàlia|italià]] del període [[Barroc]].
Linha 28 ⟶ 29:
Va estudiar música a Jesi amb [[Francesco Santini]], i després va viatjar a [[Nàpols]], on va estudiar a partir de [[1725]] amb [[Gaetano Greco]] entre d'altres. Va passar gran part de la seua vida en la cort de [[Nàpols]].
 
El seu intermenzzo ''La serva padrona'' va arribar a [[París]], l'any [[1752]] i va ser la causant de l'anomenada "Guerra dels bufons" entre els dos principals exponents de l'''[[opera seria]]'' francesa, [[Jean-Baptiste Lully]] i [[Jean-Philippe Rameau]] i els partidaris de la nova [[opera buffa]] italiana. Pergolesi va ser considerat com a model de l'estil italià durant aquesta controvèrsia, que va dividir a la comunitat musical de París durant dos anys.
 
Pergolesi va ser considerat com a model de l'estil italià durant aquesta controvèrsia, que va dividir a la comunitat musical de París durant dos anys.
 
Amb problemes de salut des de petit (hom creu que patia d'espina bífida), Pergolesi va morir als 26 anys, aparentment de [[tuberculosi]].
Linha 41 ⟶ 40:
Pergolesi també va compondre música sacra, incloent una ''[[Missa en Fa (Pergolesi)|Missa en Fa]]''. Però potser la seua obra religiosa més coneguda siga el seu ''[[Stabat Mater (Pergolesi)|Stabat Mater]]'', per a soprano, contralt i orquestra. Aquesta obra va ser elegida per a reemplaçar l'''[[Stabat Mater (Scarlatti)|Stabat Mater]]'' d'[[Alessandro Scarlatti]] per a les representacions de [[Divendres Sant]] a [[Nàpols]].
 
L'obra ha romàs popular, convertint-se en la més editada i impresa del segle XVIII, i ha estat arranjada o adaptada per un gran nombre d'altres compositors, incloent a [[Johann Sebastian Bach]], que la va usar com a base del seu Salm ''Tilge, Höchsterm meine Süden'', BWV 1083. També va compondre moltes obres seculars, incloent una [[sonata]] i un concert per a violí.
 
També va compondre moltes obres seculars, incloent una [[sonata]] i un concert per a violí.
Un considerable nombre d'obres atribuïdes a Pergolesi han demostrat ser falses. Aparentment altres autors menys coneguts de l'Escola Napolitana, publicaven amb menció del seu nom, per motius merament especulatius, o "publicitaris". Per exemple, avui se sap que la majoria de les peces del ballet ''Pulcinella'' d'[[Ígor Stravinski]], que ostensiblement van ser atribuïdes a Pergolesi, corresponen en realitat a altres compositors de l'època.