Falange obliqua: diferència entre les revisions

La ''' falange obliqua ''' (en [[grec antic|grec]] Λοξή φάλαγγα, '' loxè falange '') va ser una tècnica de combat inventada pel [[general]] [[Tebes (Grècia)|tebanotebans]] [[EpaminondasEpaminondes]].

Així com la [[sistema hoplítico|falange hoplítica]] es componia tradicionalment de 8 a 12 [[fila (exèrcit)|files]] en profunditat, xifra que variava en funció de les ciutats, en particular en la dels [[Tebes (Grècia)|tebanos]]. Ja en [[424 aC|424 aC]], aquests van organitzar les seves tropes en 25 files de profunditat quan en la [[Batalla de Delio]] durant la [[Guerra del Peloponès]] es van enfrontar als [[Antiga Atenes|atenesos]] i els seus aliats. Aquesta disposició va ser portada al paroxisme en el [[371 aC|371 aC]] quan es van enfrontar en la [[batalla de Leuctra]] als [[exèrcit espartà|lacedemonioslacedemonis]] ([[Esparta]] ens) amb 50 files de profunditat.

Però el geni tàctic de [[EpaminondasEpaminondes]], que manava llavors als tebanostebans, no es va limitar únicament a aquesta particular formació, sinó també per la innovació de la disposició de les [[tropa]]s sobre el terreny. Va situar el seu contingent d'elit en el [[ala (terme militar)|Ala]] esquerra, és a dir, davant l'elit enemiga. L'element sorpresa i l'efecte psicològic, van fer que els espartans no resistissin el formidable embat de les 50 files enemigues. L'ala esquerra, sent desbordada i la dreta aclaparada, es va desconcertar. EpaminondasEpaminondes va utilitzar una altra vegada aquesta nova tàctica aplicant la falange anomenada obliqua a [[362 aC|362 aC]] en la [[Batalla de Mantinea (362 aC)|Batalla de Mantinea]].