Diferència entre revisions de la pàgina «Contaminació atmosfèrica»

cap resum d'edició
[[Fitxer:Pollution_over_east_China.jpg|thumb|350px|Contaminació atmosfèrica a Xina]]
La '''contaminació atmosfèrica''' és la [[contaminació]] de l'[[aire]].<ref name=gec/>, i fa referència a la presència a l'[[aire]] de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i bensbéns de qualsevol mena<ref>''Contaminación atmosférica'', pàg. 13. Ernesto Martínez Ataz y Yolanda Díaz de Mera Morales. Universitat de Castella-La Manxa. [[2004]]. ISBN 84-8427-324-5 {{es}}</ref> o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.
 
La contaminació pot ser antropogènica (produïda, directa o indirectament, per l'acció de l'home) o no ser-ho, i és causant del [[forat a la capa d'ozó]], de l'[[efecte hivernacle]], de la [[boira fotoquímica]] i de la [[pluja àcida]]. L'[[efecte Callendar]] és un tipus de contaminació atmosfèrica.
[[Fitxer:Asbestos lungs.jpg|thumb|Fibres d'amiant al teixit pulmonar]]
Els principals contaminants atmosfèrics són els següents:
* Els '''[[òxid]]s de [[sofre]]''', [[diòxid de sofre|SO<su
* Els '''[[òxid]]s de [[sofre]]''', [[diòxid de sofre|SO<sub>2</sub>]] i [[triòxid de sofre|SO<sub>3</sub>]], procedents de la [[combustió]] de [[carbó|carbons]] i [[petroli]]s, que afecten els [[conreu]]s i les [[vies respiratòries]] dels [[animal]]s. El SO<sub>2</sub>, per l'acció de la [[radiació ultraviolada]], pot transformar-se en SO<sub>3</sub> que, en reaccionar amb la [[humitat]] de l'[[aire]], origina [[aerosol]]s d'[[àcid sulfúric]] (H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>).<ref name=gec/> El SO<sub>2</sub> irrita molt els [[ull]]s i les vies respiratòries superiors, produeix [[tos]], dificultat per a [[respiració|respirar]] i [[espasme]]s de larinx.<ref name=upc>''Guia ambiental de la UPC''. Diversos autors. A cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]], [[Capellades]], [[1998]]. ISBN 84-8301-278-2 {{ca}}</ref>
* Els '''[[sulfur]]s''' i els '''[[mercaptà|mercaptans]]''', originats en refineries, certs processos industrials, putrefacció d'aigües i de deixalles, fabricació de pasta de paper, adoberies i fabricació de colorants. Els seus efectes són la fortor i sobretot la [[toxicitat]].<ref name=upc/>
* El '''[[monòxid de carboni]]''' (CO), originat en la [[combustió incompleta]] (amb manca d'[[oxigen]], en [[motor]]s o tubs d'escapament que no funcionen correctament, [[calefacció]] mal regulada, [[tabaquisme|fum de cigarreta]], etc.) de petrolis, carbons, etc.<ref name=gec/> Produeix en les persones [[laxitud]], [[mal de cap]] i alteracions en la coordinació de [[moviment]]s. És [[tòxic]] per tal com interfereix en el transport d'oxigen per la [[sang]].<ref name=upc/>
* El '''[[diòxid de carboni]]''' (CO<sub>2</sub>), produït en les combustions completes (amb prou oxigen) de productes orgànics. L'augment progressiu de diòxid de carboni a l'aire pot conduir al [[canvi climàtic]] del planeta (vegeu [[efecte Callendar]] i [[efecte hivernacle]]).<ref name=gec/>
* Els '''[[hidrocarbur]]s''', emesos pels [[motor de combustió|motors de combustió]] i l'evaporació en zones pantanoses i petrolíferes. Intervenen en la formació de [[boira fotoquímica]].<ref name=upc/> S'han mostrat com agents [[càncer|cancerígens]].<ref name=gec/>
* L''''[[ozó]]''' ([[oxigen|O]]<sub>3</sub>), es produeix típicament amb el [[trànsit vehicular]] intens, a les zones urbanes. És un [[oxidant]] molt enèrgic amb uns efectes [[antibiòtic]]s (mata organismes vius) molt notables però els efectes directes que té sobre l'organisme [[humà]] encara no estan ben aclarits. És un factor decisiu a l'aparició de [[boira fotoquímica]] i els seus efectes (danys severs als [[conreu]]s, reducció de [[bosc]]s, irritació de [[mucoses]], problemes respiratoris greus).<ref name=upc/><ref name=biblioupc>[http://bibliotecnica.upc.es/e-ambit/professor/ambits/Ctanatmboira.html Boira fotoquímica]Centre de Recursos (virtual) d'Ambientalització Curricular. Bliblioteca digital de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]] ([http://bibliotecnica.upc.edu/ Bibliotècnica]). {{ca}}</ref>
* Els '''[[nitrat de peroxiacetil|PAN]]''' són contaminants secundaris que es formen a la [[boira fotoquímica]] a partir dels contaminants produits a les [[combustió|combustions]]. Actua sobre les [[mucoses]], on és molt irritant i lacrimògen, i a llarg plaç pot provocar [[càncer de pell]]. Es considera especialment [[tòxic]] per als [[vegetal]]s ([[fitotòxic]]).<ref name=upc/>
* Els '''[[òxid]]s de [[nitrogen]]''' ([[monòxid de nitrogen|NO]] i [[diòxid de nitrogen|NO<sub>2</sub>]]), originats en les combustions a altes [[temperatura|temperatures]] (superiors a mil graus celsius), a [[volcà|volcans]] i [[tempesta|tempestes]]. Col·laboren a l'aparició de la [[boira fotoquímica]]. El NO<sub>2</sub> afecta les [[vies respiratòries]], a les quals pot causar malalties i afavorir [[infecció|infeccions]]. És [[tòxic]] per a algunes espècies [[animal]]s.<ref name=upc/> Porta a l'aparició d'[[ozó]] (O<sub>3</sub>), que amb els [[aldehid]]s i [[àcid]]s orgànics forma [[nitroperòxids d'acil]] (PAN). El PAN, el NO<sub>2</sub> i el O<sub>3</sub> són els principals [[oxidació|oxidants]] de la [[boira fotoquímica]] (en [[anglès]], ''smog'') que té importants efectes tòxics i irritants.<ref name=gec/>
* El '''[[mercuri (element)|mercuri]]''' (Hg), prové de l'evaporació de la crosta de la [[Terra]]<ref name=upc/> i de l'activitat industrial ([[mineria]], [[construcció]], [[agricultura]], etc). És altament tòxic per que tendeix a concentrar-se als teixits del cos humà.<ref name=gec/>
* Els '''[[fluorur]]s''', provinents dels [[Jaciment geològic |jaciments]] de [[fluorita]] i de les indústries de [[ceràmica]], [[rajoles]], fabricació d'[[fertilitzant |adobs]] i obtenció d'[[alumini]]. Els ions fluor que contenen són potents [[corrosió|corrosius]] en una atmosfera humida i als organismes vius hi tenen una activitat fisiològica gran.<ref name=upc/> S'emmagatzemen als [[os]]sos i a l'[[herba]].<ref name=gec/>
* Les '''[[Pols (partícules)|partícules]]''', o [[Pols (partícules)|pols]], prové de l'[[erosió]] o de la indústria i causa al·lèrgies i malalties respiratòries.<ref name=gec/> Segons la mida, són particules sedimentables (majors de 30 µm), partícules en suspensió (entre 10 µm i 30 µm), partícules respirables (entre 1 µm i 10 µm) o fums ( diametre menor de 1 µm).
* La '''[[sílice]]''' (SiO<sub>2</sub>), provinent dels [[mineral]]s que en contenen, les partícules petites s'acumulen als [[pulmons]] i provoca l'[[emfisema]] (reducció progressiva de la funció pulmonar).<ref name=gec/>
* L''''[[amiant]]''', producte de l'explotació i manipulació de l'amiant i del [[ciment]] que en conté, provoca plaques [[pleura]]ls, [[bronquitis]], [[fibrosi]] pulmonar,<ref name=gec/> [[dolor]]s al tòrax, [[respiració]] difícil, [[tos]], [[mesotelioma]] i [[càncer de pulmó]].<ref name=upc/>
* Les '''[[cendra|cendres]]'''<ref name=gec/>
* Els '''[[fum]]s'''<ref name=gec/> són partícules sòlides de petitíssim diàmetre.
 
== Prevenció, control i correcció ==
[[Fitxer:Cyclone separator.svg|thumb|Esquema d'un cicló]]
Els mecanismes de prevenció, control i correcció de la contaminació de l'aire permeten eliminar, reduir o disminuir els efectes de l'emissió de contaminants. Aquests es basen en quatre vies d'actuació diferentes: eliminar el procès contaminant, modificar el procès, regular la situació geogràfica del procès, i reduir (si pot ser, eliminar) les descàrregues de contaminant afegint sistemes o aparells especialment [[disseny]]ats per a tal fi.<ref name=stern>''Air Pollution'', d'Arthur Stern. Academic Press. Volum IV, 1977 {{en}} ISBN 0-12-666604-0</ref>
 
Actualment el camí més emprat és la quarta opció, afegir sistemes o maquinària que tracti l'aire o altres substàncies abans que siguin emesses a l'atmosfera.<ref name=upc/>
* Per a reduir l'emissió de '''partícules sòlides''' s'usen [[cambra de sedimentació|cambres de sedimentació per gravetat]], [[Cicló (màquina)|ciclons]] o separadors centrífugs, [[rentador de gasos|rentadors de gasos]] (com per exemple el [[rentador de doll]] o, en [[anglès]], ''scrubber''), [[Filtre (química) |filtres]] de teixits i filtres [[electrostàtica|electrostàtics]]. La seva eficiència es mesura amb un paràmetre anomenat eficàcia de captació, que és el percentatge en massa de partícules eliminades (o de sortida de l'aparell) respecte a la massa de partícules que hi entren.<ref name=upc/>
* Per a reduir l'emissió de '''gotes de vapor''' i de '''gasos''' contaminants s'usen els processos o sistemes d'absorció (el contaminant es transfereix a un líquid i es separa), d'adsorció (es transfereix a un sòlid), la [[combustió]] ([[incineradora per flama directa]] o [[incineradora]] amb [[catalitzador]]) i la [[condensació]] del contaminant ([[condensador de polvorització]], [[condensador ejector]] o [[condensador baromètric]]).<ref name=stern/>
 
== Legislació ==
Existeixen lleis i normatives en quant als límits de calor i de concentració de substàncies emeses a l'aire a escala de la [[Unió Europea]],<ref>Directiva 2001/81/ CE, del [[Parlament Europeu]] i del Consell, de [[23 d'octubre]] de [[2001]]</ref> estatals ([[Espanya]],<ref>Programa Nacional de Reducció d'Emissions (Resolució de [[14 de gener]] de [[2008]], de la ''Secretaría General para la Prevención de la Contaminación y el Cambio Climático''. BOE nº 25, 29.01.08</ref><ref>''Legislación sobre el Medio Ambiente natural'', de diversos autors. Civitas, Biblioteca de Legislación serie menor. [[1979]]. {{es}}</ref> [[França]], [[Andorra]], etc.), autonòmiques i regionals, de diputacions (o vegueries o departaments) i municipals (a nuclis urbans grans) o de consells comarcals (en zones pertanyents a municipis petits). Fins i tot de més locals, per exemple per a polígons industrials determinats.
 
Cal seguir totes les lleis i normes dels diferents nivells administratius. En general, les més locals són més restrictives que les pertanyents a administracions més àmplies. Aquestes administracions tenen recursos de mesura i control, i algunes tenen poder per a tancar una activitat si aquesta no segueix els seus preceptes. També es multen amb tancaments temporals o econòmicament. Per exemple, les activitats sota la [[Diputació de Barcelona]] que incompleixen la normativa emetent una concentració major de l'estipulada d'un contaminant, han de pagar una suma de diners doble a la que s'han estalviat en fent-ho (sistemes, maquinària, personal qualificat, mètodes de producció, matèria uilitzada, augment d'ingressos, disminució de costos, etc.).<ref name=diba/> Aquesta política, que s'ha estés també a l'Estat Espanyol,<ref>Llei estatal 26/2007, de 23 d'octubre de [[2007]], de Responsabilitat medioambiental.</ref> es basa en la premisa coneguda com a «qui contamina, paga» (formulada com a resposta a la coneguda expressió catalana «qui paga, mana»).<ref name=diba>''El Medi Atmosfèric'', diversos autors. [[Diputació de Barcelona]], 1996 {{ca}}</ref>
 
També hi ha d'altres lleis especials, com per exemple a la mar, on la contaminació atmosfèrica de les embarcacions està regulada internacionalment a l'annex VI de la [[MARPOL]].<ref>[http://www.imo.org/Conventions/contents.asp?doc_id=678&topic_id=258#11 Convenció Internacional per a la Prevenció de Contaminació d'Embarcacions] de [[1973]] {{en}}</ref>
 
Voluntàriament, es poden seguir els consells de la [[ISO 14000]], relativa a la [[qualitat]] [[medi ambient|mediambiental]] i que inclou la problemàtica associada a la contaminació atmosfèrica.
 
== Referències ==
{{Referències |2}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Air pollution}}
* [http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/contaminacio/contaminants.jsp?ComponentID=24049&SourcePageID=28309#1 Els contaminants atmosfèrics] [[Generalitat de Catalunya]]
* [http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/atmosfera/realdecreto1315_2005.jsp?ComponentID=77412&SourcePageID=28309#1 Reial Decret 1315/2005, de 4 de novembre] BOE num. 268 de 9/11/2005. Decret llei espanyol sobre la verificació i seguiment des gasos hivernacle.
 
[[Categoria:Contaminació atmosfèrica| ]]
 
[[af:Lugbesoedeling]]
[[ar:تلوث الهواء]]
[[bg:Замърсяване на въздуха]]
[[bn:বায়ু দূষণ]]
[[cs:Znečištění ovzduší]]
[[da:Luftforurening]]
[[de:Luftverschmutzung]]
[[el:Ατμοσφαιρική ρύπανση]]
[[en:Air pollution]]
[[es:Contaminación atmosférica]]
[[et:Õhusaastus]]
[[eu:Airearen kutsadura]]
[[fa:آلودگی هوا]]
[[fi:Ilman saastuminen]]
[[fr:Pollution de l'air]]
[[gl:Contaminación atmosférica]]
[[gu:વાયુનું પ્રદૂષણ]]
[[he:זיהום אוויר]]
[[hi:वायु प्रदूषण]]
[[hr:Onečišćavanje zraka]]
[[hu:Levegőszennyezés]]
[[id:Pencemaran udara]]
[[it:Inquinamento atmosferico]]
[[ja:大気汚染]]
[[kk:Атмосфераны ластау]]
[[kn:ವಾಯು ಮಾಲಿನ್ಯ]]
[[ko:대기 오염]]
[[la:Inquinatio aëris]]
[[lt:Oro tarša]]
[[lv:Gaisa piesārņojums]]
[[mk:Загадување на воздухот]]
[[ml:അന്തരീക്ഷമലിനീകരണം]]
[[mn:Агаарын бохирдол]]
[[mr:वायुप्रदूषण]]
[[ms:Pencemaran udara]]
[[nl:Luchtvervuiling]]
[[no:Luftforurensning]]
[[pl:Zanieczyszczenie powietrza]]
[[pt:Poluição atmosférica]]
[[ru:Загрязнение атмосферы]]
[[simple:Air pollution]]
[[sq:Ndotja e ajrit]]
[[sr:Загађење ваздуха]]
[[sv:Luftföroreningar]]
[[ta:வளி மாசடைதல்]]
[[te:వాయు కాలుష్యం]]
[[tr:Hava kirliliği]]
[[uk:Забруднення повітря]]
[[ur:فضائی آلودگی]]
[[vi:Ô nhiễm không khí]]
[[wa:Mannixhance di l' air]]
[[yi:לופט פארפעסטיקונג]]
[[zh:空氣污染]]
11.998

modificacions