Milton Friedman: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Portrait of Milton Friedman.jpg
Línia 16:
Ferm defensor del [[liberalisme econòmic]] i el [[lliure mercat]], és el més conegut dels economistes que van formar part de la denominada [[Escola de Chicago]], gràcies a la difusió de la seva obra escrita, i fou el fundador del [[monetarisme]]. L'enunciat fonamental del monetarisme és que el creixement econòmic estable i l'estabilitat en els preus només podria arribar a través d'un continu creixement de la quantitat monetària, per això els [[banc (empresa)|bancs centrals]] deurien ser els responsables de la quantitat de [[diner]]s en circulació. La influència de la taxa d'interès com a instrument de política monetària seria igualment rebutjat tant com l'ideal keynesià de l'[[estat de benestar]].
 
Una forta intervenció en l'economia per part de l'[[Estat]] contradiu la comprensió de Friedman sobre la llibertat. En la seva obra principal apareguda el [[1962]] "Capitalisme i llibertat", explica les seves conviccions sobre la [[politica social]], i expressa que el [[capitalisme]] no només representa el millor sistema econòmic sinó que també ofereix l'espai més apte per a la l'autorealització individual. Advoca per l'abolició del [[salari mínim]] regulat, per l'anul·lació de les subvencions (per exemple, en el sector agrari i de l'habitatge), per l'alliberament de l'accés a les professions, la [[privatització]] de la [[seguretat social]], l'abolició de les restriccions a les [[importació|importacions]], entre d'altres. Friedman va arribar a ser famós especialment per la idea d'atorgar a tots els alumnes bons d'educació (Bildungsgutscheine) i substituir totes les prestacions socials per un impost negatiu sobre la renda a les famílies per sota de la línia de pobresa. Aquest model de val (model de xec) es troba per exemple en les actuals adopcions del xec dels nens i en els diners assistencials per als discapacitats.
 
El [[1976]] fou guardonat amb el [[Premi Nobel d'Economia]] ''pels seus estudis en els camps de l'anàlisis del consum, història i teoria monetària i per la demostració de la complexitat de la política d'estabilització''.