Llengua tigre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: pms:Lenga Tigré |
D'esborrany cap a article: iniciant →Gramàtica |
||
Línia 17:
El '''tigre''' (o '''tigré''') és una [[llengües semítiques|llengua semítica]] eritrea (amb una petita comunitat tigròfona al nord del [[Sudan]]) que conforma, juntament amb el [[gueez]], el [[tigrinya]] i el [[dahalik]], la branca de l'[[etiòpic septentrional]].
== Esbós lingüístic de la llengua tigrinya ==
===
====
<div>
Línia 110:
|}
====
El tigre presenta un sistema heptavocàlic en què la distinció entre els dos fonemes vocàlics propers a {{IPA|[ɐ]}} (és a dir, l'anomenada "vocal de primer ordre" i la vocal generalment transcrita com a ''ä'') i el fonema [a] és de caire més quantitatiu que no pas qualitatiu ([a] vs [{{IPA|aː}}]), altrament que en [[tigrinya]] o en [[amhàric]].
L'estatus fonològic de /{{IPA|ǝ}}/ és en tigre, com en d'altres [[llengües etiòpiques]], discutible i pot ésser considerat no pas un fonema, sinó una mera vocal [[epèntesi|epentètica]] condicionada per la necessitat de simplificar grups consonàntics complexos.
{| class="wikitable"
Linha 141 ⟶ 140:
</div>
<br clear="all">
=== Morfologia ===
==== Morfologia nominal ====
===== Pronoms personals =====
El dahalik ha preservat íntegrament el paradigma etiopicosemític de pronoms personals, amb sengles subsistemes de pronoms tònics independents i àtons [[enclític]]s.
* '''Pronoms personals independents'''
Les formes tòniques consignades en la següent taula <ref>Basada en Kogan 2007: 382.</ref> són emprades exclusivament en funcions [[nominatiu|nominatives]] i [[vocatiu|vocatives]]:
{| class="wikitable"; | style="text-align: center" cellpadding="2"
|-style="background-color: rgb(119,136,153);"
| || || {{mida|1= TIGRINYA}} || || {{mida|1=TIGRE}} || {{mida|1= DAHALIK}} || {{mida|1=GUEEZ}}
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 1 || || '''ˀanä''' || || ''ˀana'' || ''ana'' || ''ˀana''
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| rowspan=2| 2 || {{mida|1=m}} || ''' nəssəḵa'''{{mida|1=*}} || || ''ˀənta'' || ''enta'' || ''ˀanta''
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| {{mida|1=f}} || '''nəssəḵi'''{{mida|1=*}} || || ''ˀənti'' || ''enti'' || ''ˀanti''
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| rowspan=2| 3|| {{mida|1=m}} || '''nəssu''' || || ''hətu'' || ''itu'' || ''wəˀətu''
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| {{mida|1=f}} || '''nəssa''' || || ''həta'' || ''ita'' || ''yəˀəti''
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 4|| || '''nəḥna''' (''nəssatna'') || || ''ḥəna'' || ''neḥna'' || ''nəḥna''
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| rowspan=2| 5|| {{mida|1=m}} || '''nəssəḵ'''('''atk''')'''um'''{{mida|1=*}} || || ''ˀəntum'' || ''intum'' || ''ˀantəmu''
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| {{mida|1=f}} || '''nəssəḵ'''('''atk''')'''ən'''{{mida|1=*}} || || ''ˀəntən'' || ''intun'' || ''ˀantən''
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| rowspan=2| 6|| {{mida|1=m}} || '''nəss'''('''at''')'''om''' || || ''hətom'' || ''itam'' || ''wəˀətomu / əmuntu''
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| {{mida|1=f}} || '''nəss'''('''at''')'''än''' || || ''hətan'' || ''itan'' || ''yəˀəton / əmāntu''
|}
: {{mida|1=* Les antigues formes semítiques comunes es conserven en la llengua moderna com a vocatius: 2 m. '''ˀanta''' / '''ˀatta'''- f. '''ˀanti''' / '''ˀatti''', 5 m. '''ˀantum''' / '''ˀattum''' (''ˀantumat'' / ''ˀattumat'') - f. '''ˀantən''' / '''ˀattən''' (''ˀantənat'' / ''ˀattənat''). Així, per exemple: '''ˀatta tämähari''' ‘tu, estudiant!’. Les formes vocatives respectuoses, en canvi, són masc. '''nəssəḵum''' i fem. '''nəssəḵən'''.}}<ref>Kogan 2007: 382.</ref>
== Bibliografia ==
| |||