Llengües nigerocongoleses: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 15:
[[Fitxer:Niger-Kongo.png|thumb|400px|Mapa de les llengües nigerocongoleses]]
La família lingüística '''nigerocongolesa''' és la que agrupa més idiomes del món (més de 1400), un 85% dels parlants de l'[[Àfrica]]. es caracteritzen per usar un sistema ampli sistema de [[gènere gramatical|classes nominals]] (excepte en la [[llengües mande|mande]]), l'ús preponderant de [[prefix]]os per sobre del de [[sufix]]os. Aquestes llengües acostumen a ser tonals i a comptar amb un complex sistema de [[flexió]] nominal. Els idiomes més importants del grup són el [[llengua Wòlof|wolof]], el [[ioruba]] i el [[suahili]].
== Característiques comunes ==
El següent quadre resumeix algunes de les característiques dels grups tradicionals que es distingeixen dins de les llengües nigerocongoleses:
{|class="wikitable"
|-
!
! [[Llengües atlàntiques occidentals|Llengües</br> atlàntiques]]
! [[Llengües mand4|Llengües</br> Mande]]
! [[Llengües gur|Llengües</br> Voltaiques]]
! [[Llengües Adamawa-Ubangi|Adamawa-</br>Ubangi]]
! [[Llengües kwa|Llengües </br>Kwa]]
! [[Llengües bantus|Llengües</br>bantus]]
|- align="center"
! [[Mutació consonàntica|Mutació inicial]]
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
|- align="center"
! [[Llengua tonal|Llengües tonals]]
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''(+)'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''?'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
|- align="center"
! [[Gènere gramatical|Classes nominals]]
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''?'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
|- align="center"
! [[Prefix|Prefixos nominals]]
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
|- align="center"
! [[Sufix|Sufixos nominals]]
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
|- align="center"
! [[Tipologia lingüística|Ordre sintàctic]]
| '''SVO'''
| '''SOV'''
| '''SVO (SOV)'''
| '''SVO'''
| '''SVO'''
| '''SVO'''
|- align="center"
! [[preposició|Preposicions]]
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''(+)'''
| style="font-size:larger;"|'''(+)'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
|- align="center"
! [[postposició|Postposicions]]
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
|- align="center"
! [[conjugació|Conj. amb auxiliars]]
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''?'''
|
| style="font-size:larger;"|'''+'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
|- align="center"
! [[conjugació|Flexió verbal]]
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
|
| style="font-size:larger;"|'''-'''
| style="font-size:larger;"|'''+'''
|}
La taula anterior s'ha construït sobre una evidència limitada:
* Per al grup atlàntic s'ha pres com a referència bàsicament el [[fulani]] i el [[idioma wólof|Wólof]].
* Per al grup mande s'ha pres com a referència el [[soninké]] i el [[bambara|Mandinga-bambara]].
* Per al grup Benue-Congo s'ha considerat bàsicament les característiques de les [[llengües bantus]].
* Per als grups gur i adamawa-ubangi s'han considerat els comentaris generals de Puleyblank.<ref>D. Puleyblank, 1987, pàg. 259-264.</ref>
=== Fonologia ===
Les llengües Níger-Congo tenen una marcada tendència a tenir síl·labes obertes del tipus CV (= Consonant + Vocal). L'estructura fonotàctica típica de l'antecessor comú es creu que podria haver estat CVCV, estructura que encara es manté en algunes [[llengües bantus]], les [[llengües mande]] i les llengües Idjo (en algunes altres llengües els [[canvi fonètic|canvis fonètics]] han reduït aquesta estructura bàsica).
A més de l'absència de grups consonàntics, freqüentment les llengües Níger-Congo presenta l'ocurrència de consonants prenasalitzades /{{IPA|<sup>m</sup>b, <sup>n</sup>d, <sup>ŋ</sup>g}}/. És freqüent en moltes llengües nigerocongoleses l'aparició d'[[harmonia vocàlica]] associada al tret fonològic de [[ATR (tret fonètic)|l'arrel de la llengua avançat]] (mentre que altres llengües amb harmonia vocàlica fos d'Àfrica, solen basar aquesta harmonia en el [[arrodoniment vocàlic]]).
=== Morfologia ===
Les llengües nigerocongoleses són normalment [[llengües flexives]] amb una morfologia nominal complexa que freqüentment inclou [[gènere gramatical]] (classes nominals). No obstant això, alguns grups com el [[llengües mande|mande]] no comparteixen gran part de la morfologia típica de la resta de llengües.
Els verbs generalment consten d'una arrel seguida d'un o més sufixos flexius. Els noms consisteixen en una arrel precedida d'un prefix que indica la classe nominal de la forma (C)V-.
== Història ==
Linha 26 ⟶ 134:
Les branques i idiomes principals de la família de llengües '''Níger-Congo''' segons Segons Williamson-Blench 2000 són les següents (''llengües van en cursiva''):
* [[Llengües kordofanianes]]: a [[Sudan]].
* [[Llengües atlàntiques occidentals|Llengües atlàntiques]]: inclou el [[Llengua Wòlof|''wolof'']], parlat a [[Senegal]], i el ''[[fulani]]'' o ''fulfulde'', al llarg del [[Sahel]] i el ''[[temné]]''
* [[Llengües mande]]: parlades a l'[[Àfrica Occidental]]; inclou el ''[[bambara]]'' a [[Mali]] i el ''[[diola]]'' a [[Burkina Faso]].
* [[Llengües dogon]]: Del poble [[dogon]] a [[Mali]].
| |||