Tigrinya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegint-hi i redactant gramàtica |
|||
Línia 264:
==== Sistema díctic ====
El tigrinya presenta dues sèries de [[Pronom díctic|pronoms díctics]] amb una oposició semàntica bàsica
===== Díctic de proximitat =====
Equivalent del català ‘aquest, est’ i ‘aqueix, eix’.
{| class="wikitable"; | style="text-align: center" cellpadding="2"
Linha 274 ⟶ 275:
| masc. || '''ˀəzu''' (''ˀəzuy'') || '''ˀəzom''' (''ˀəziˀom'' / ''ˀəziˀatom'')
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| fem. || '''ˀəza''' (''ˀəziˀa'') || '''ˀəzän''' (''ˀəziˀen'' / ''ˀəziˀatän''){{mida|1=*}}
|}
L'origen del demostratiu de proximitat ''ˀəz''- es troba en el [[pronom determinatiu-relatiu]] [[protosemític]] *''ṯu'' / *'''ḏu''', al qual se li prefixà un element díctic *''hā''- (cf. [[fenici]] ''hˀz'' / ''ˀz'', [[Llengua hebrea|hebreu]] m. ''hazze'', f. ''hazot'' o [[Llengua àrab|àrab]] m. ''hāḏā'', f. ''hāḏihi'')<ref>Lipiński 1997: 321-322.</ref>, amb posterior igualació del [[Paradigma (gramàtica)|paradigma]] arran de l'extensió del tema del singular a les formes del plural (vs. l'alternança en [[gueez]] entre sg. m. ''zə'', f. ''zā'' i pl. m. ''əllu'', f. ''əllā'').
===== Díctic de llunyania =====
Amb valor del català ‘aquell’.
{| class="wikitable"; | style="text-align: center" cellpadding="2"
Linha 286 ⟶ 291:
| masc. || '''ˀətu''' (''ˀətuy'') || '''ˀətom''' (''ˀətiˀom'' / ''ˀətiˀatom'')
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| fem. || '''ˀəta''' (''ˀətiˀa'') || '''ˀətän''' (''ˀətiˀen'' / ''ˀətiˀatän''){{mida|1=*}}
|}
: {{mida|1=* Amb variants ''tu'', ''ta''... (vegeu supra).}}
Aquestes formes històriques del demostratiu de llunyania es remunten (igual que en [[semític oriental]], diverses llengües [[semític nord-occidental|nord-occidentals]] i [[gurague occidental]]) a un antic [[pronom personal]] de tercera persona, substituït posteriorment en tigrinya per la construcció ''nəss''- (< *''näfs'') amb pronom possessiu enclític.<ref>Lipiński 1997: 319.</ref>
A més d'ésser un pronom díctic, ''ˀət''- és utilitzat en tigrinya també com a [[article definit]]:
: '''ˀətu məšät məs konä''' ‘quan es féu la nit’ <ref>Kogan 2007: 388.</ref>
==== Pronom relatiu ====
Les funcions de [[pronom relatiu]] en tigrinya les compleix el [[proclític]] '''zə''' invariable (amb la corresponent forma negativa '''zäy''') anteposat al verb de la [[frase relativa]], amb diverses regles d'acomodació morfofonològica (''zä''- o ''za''- davant [[Consonant laringal|laringal]], ''ˀə''- davant les [[preformativa|preformatives]] ''nə''- i ''tə''-, elisió de ''ˀə''- i ''yə'').<ref>Kogan 2007: 385.</ref>
Descendent del [[pronom determinatiu-relatiu]] protosemític *''ṯu'' / *''ḏu'' <ref>Lipiński 1997: 324.</ref>, el relatiu '''zə''' és [[cognat]] del gueez ''za'' (singular masculí, oposat al femení ''ˀənta'' i al plural ''ˀəlla'') i del [[harari]] ''zi'', mentre que el tigre empra el proclític ''la''- i les [[Semític etiopicoeritreu meridional|llengües semítiques etiopicoeritrees del sud]] altres que el harari utilitzen ''yä''-.
==== Interrogatius ====
Per referir-se a individus marcats pel tret [+ humà], el tigrinya empra l'[[interrogatiu]] pansemític '''män''' (tigre ''man'', gueez ''mannu'' amb un femení secundari ''manna''), mentre que la forma referent a coses, '''ˀəntay''', és una innovació única entre les llengües semítiques (cf. tigre ''mi'', gueez ''mənt'', amhàric ''mən'', àrab-hebreu-arameu ''mā'').
La forma '''ˀayyänay''' (tigre ''ˀayi'', gueez ''ˀayy(āt)'', d'una base protosemítica *''ˀay''<ref>Lipiński 1997: 328.</ref>) expressa la interrogació sobre un o uns d'un nombre de persones coses (‘quin’, antic ‘qual’).
▲Ambdós paradigmes coneixen variants amb [[afèresi]], especialment en posició interna de frase:
==== Morfologia verbal ====
| |||