Tigrinya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegida la →Morfologia dels adjectius |
Afegida resta de →Morfologia dels adjectius |
||
Línia 232:
==== Morfologia dels adjectius ====
Si bé diacrònicament i dins el conjunt de les llengües semítiques els [[adjectiu]]s (inclosos els [[participi]]s i els [[Adjectiu verbal|adjectius verbals]]) pertanyen, ensems amb els [[substantiu]]s a la categoria nominal, en tigrinya presenten diverses característiques morfològiques específiques i distintives, com ara l'existència d'esquemes derivatius exclusivament adjectivals i de sufixos feminitzadors potencialment afixables a la majoria dels adjectius.
Els esquemes [[adjectiu|adjectivals]] més recurrents en tigrinya són el següents:<ref>Kogan 2007: 390.</ref>▼
===== Esquemes adjectivals =====
▲Els esquemes [[adjectiu|adjectivals]] més recurrents en tigrinya són el següents:<ref>Kogan 2007: 390.</ref>
: '''näggir'''
:: ''bälliḥ'' ‘esmolat, tallant’ (√blḥ)
Linha 257 ⟶ 260:
:: ''ḥəmaḳ'' ‘dolent, roí’, ‘podrit’ (√ḥmḳ)
:: ''ḥəyaw'' ‘viu’ (√ḥyw)
===== Sufixos adjectivitzadors =====
Els [[sufix|sufixos]] més comuns en la [[Derivació (gramàtica)|derivació]] d'adjectius per [[sufixació]], generalment de caràcter [[denominatiu]], són:<ref>Kogan 2007: 391.</ref>
: -'''am''' (-''amma'')
:: ''näwram'' ‘vergonyós’ (< ''näwri'' ‘vergonya’)
Linha 274 ⟶ 277:
: -'''an'''
:: ''säkran'' ‘ebri, embriac, borratxo’
===== Gènere dels adjectius =====
Llevat fonamentalment dels del tipus ''näggar'' i dels derivats amb els sufixos -''am'', -''äyna'' i -''äñña'', la gran majoria dels adjectius presenten en el [[Singular (gramàtica)|singular]] formes femenines morfològicament marcades.
El sufix feminitzador més comú en tigrinya és -'''t''', que pot provocar diversos fenòmens d'acomodació fonètica:<ref>Kogan 2007: 391.</ref>
: m. '''zämänawi''' ‘modern, actual’ → f. '''zämänawit'''
: m. '''gərum''' ‘meravellós’ → f. '''gərəmti'''
: m. '''ṣəbbuḳ''' ‘bell’ → f. '''ṣəbbəḳti'''
Típica dels adjectius d'esquema ''näggir'' és la derivació [[Apofonia|apofònica]] de la forma femenina segons el paradigma m. '''näggir''' / f. '''näggar''':<ref>Kogan 2007: 391.</ref>
: m. '''ṣällim''' ‘negre’ → f. '''ṣällam'''
: m. '''ḳäyyəḥ''' ‘vermell’ → f. '''ḳäyyaḥ'''
Altrament que en gueez, l'oposició de gènere es [[Neutralització (gramàtica)|neutralitza]], però, en el [[plural]]:<ref>Lipiński 1997: 279, Kogan 2007: 391.</ref>
: '''''ṣəbbuḳat''''' ''ˀawäddat'' ‘nois bells’ – '''''ṣəbbuḳat''''' ''ˀawaləd'' ‘noies belles’
===== Nombre dels adjectius =====
Igual que en el cas dels substantius, la [[Plural (gamàtica)|pluralització]] dels adjectius pot ser [[Plural extern|externa]], per sufixació de la marca -'''at''':
: sg. '''muluˀ''' ‘ple’ → pl. '''muluˀat'''
o bé [[Plural intern|interna]], limitada a determinat tipus adjectivals, entre els quals ''näggir'', amb plural ''näggärti'':<ref>Kogan 2007: 391.</ref>.
: sg. '''däḳḳiḳ''' ‘petit’ → pl. '''däḳḳäḳti'''
===== Gradació adjectival =====
Com la resta de [[llengües semítiques septentrionals]], el tigrinya no coneix l'[[elatiu]] morfològic (cf. àrab كبير ''kabīr'' ‘gran’ → أكبر ''ˀakbar'' ‘més gran’ <ref> Lipiński 1997: 279-280.</ref>) i expressa la [[Comparació (gramàtica)|comparació]] mitjançant l'[[Imperfectiu (gramàtica)|imperfectiu]] d'un [[verb de qualitat]] acompanyat de la preposició ''ˀənkab'':<ref>Kogan 2007: 391.</ref>
: ''gäzay '''ˀənkab''' gäzaka '''yäˁabbi''''' ‘la meva casa és més gran que la teva’ (cf. ''ˁabəy'' ‘gran’)
==== Pronoms personals ====
| |||