Impressió xilogràfica del Japó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 22:
La tècnica per a imprimir textes i imprimir imatges era en general prou similar. Les òbvies diferències eren el volum produït quan es treballava amb textes (moltes pàgines per a una sola obra), i la complexitat dels múltiples colors que es podien trobar al treballar amb imatges. Les imatges dels llibres eren gairebé sempre monocromàtiques (només tinta negra), i durant un temps els gravats artístics eren també monocroms o fets només amb dos o tres colors.
El text o la imatge primer es dibuixava en un ''[[washi]]'' (paper japonès), el qual després s’enganxava a un tauló de fusta, normalment cirerer. Llavors la fusta s’anava rebaixant, seguint les línies donades pel dibuix. S’utilitzava un petit objecte de fusta dura anomenat ''[[Baren (eina)|baren]]'' per pressionar el paper contra el bloc de fusta entintat, aplicant així la tinta al paper. Tot i que al principi això es podia haver fet simplement a mà, aviat es van inventar i adoptar mecanismes de fusta per ajudar a aguantar el bloc de fusta perfectament quiet i per aplicar la pressió adequada durant el procés d’impressió. Això seria d’especial ajuda quan es van començar a introduir els
Mentre que el text era gairebé sempre monocromàtic, com ho eren les imatges dels llibres, el creixement de la popularitat de l’''ukiyo-e'' va comportar la demanda d’un continu augment del nombre de colors i la complexitat de les tècniques. Les etapes d’aquest desenvolupament van ser les següents.
| |||