Revisió del 21:59, 19 abr 2011 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.708 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 22:55, 5 set 2011 modifica desfés Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{polisèmia\|Lambert de Saragossa}} {{Plantilla:Sant \|nom=sant Lambert de Maastricht, o<br>Llambert de Lieja \|nom secular=Landebertus, Lamprecht \|imatge=MuensterRathausFigurLambertus.jpg Línia 12: \|lloc de naixement=[[Maastricht]] (Països Baixos) \|lloc de mort=[[Lieja]] (Bèlgica) \|enterrat a=Saint-Paul (Lieja) (fins a 1794, Saint-Lambert de Lieja; fins a 717 a Sint-Peter de Maastricht); segons una tradició catalana: [[Santa Maria de Lladó]] (Alt Empordà) \|festivitat=[[17 de setembre]] \|venerat en=[[Església Catòlica Romana]], [[Església ortodoxa]] Línia 27: \|patronatge=[[Lieja]]}} '''Lambert de Lieja''', també anomenat '''Lambert de Maastricht''', o '''Llambert''' i venerat a l'[[catolicisme\|església catòlica]] com a '''Sant Lambert''' (vers [[635]] a [[Maastricht]] i mort a [[Lieja]] el [[17 de setembre]] de probablement [[705]]) va ser bisbe del [[bisbat de Maastricht]] de [[669]] fins a la seva mort. == Biografia == Línia 48: == Veneració == El seu [[dies natalis]] se celebra el 17 de setembre. La veneració del sant va propagar-se molt ràpidament al territori del bisbat de Lieja i a l'[[Alemanya]] actual. El [[príncep-bisbe]] [[Rudolf de Zähringen]], nadiu de Friburg, va portar una [[relíquia]] a la seva ciutat natal al [[1191]]. Des d'aleshores, Lambert va ser el segon patró de la ciutat, junts amb [[Sant Jordi]]. * El sant va donar el seu nom a diverses localitats a [[Bèlgica]] a [[Sint-Lambrechts-Woluwe]], [[Lasne\|Lasne-Chapelle-Saint-Lambert]], [[Tourinnes-Saint-Lambert]], [[Sint-Lambrechts-Herk]] i [[Val Saint-Lambert]]; als [[Països Baixos]] a [[Sint-Lambert-Wulpen]], a [[Alemanya]] a [[Lambrecht]]. <gallery> Fitxer:Eglise-liege-stlambert-Deneumoulin-1780.jpg\|Antiga catedral de Lieja, sobre el lloc del martiri del sant, destruïda al 1794 Linha 56 ⟶ 57: També hi ha esglésies dedicades a Lambert a [[Boëlhe]], [[Beverlo]], [[Ekeren]], [[Boignée]], [[Cerfontaine]], [[Grote Spouwen]], [[Hasselt\|Kiewit-Hasselt]], [[La Reid]], [[Ligny]], [[Lixhe]], [[Lovenjoel]], [[Mons-lez-Liège]], [[Nismes]], [[Nieuwrode]], [[Bertogne]], [[Omal]], [[Orbais]], [['s-Gravenvoeren]], [[Sohier]], [[Verviers]], [[Wattignies]] i en Alemanya a [[Coesfeld]], [[Dachau]], [[Friburg de Brisgòvia]], [[Lorsch]], [[Münster]], [[Petershausen]] ([[Constança (Alemanya)\|Constança]]), [[Reichenau]], [[Seeon]] i a [[Schaffhaussen]] a [[Suïssa]]. ===Veneració a Catalunya=== El [[príncep-bisbe]] [[Rudolf de Zähringen]], nadiu de Friburg, va portar una [[relíquia]] a la seva ciutat natal al [[1191]]. Des d'aleshores, Lambert va ser el segon patró de la ciutat, junts amb [[Sant Jordi]]. La tradició catalana diu que Lambert era pagès i que, malgrat no haver anat a escola, fou bisbe i sant. Era un dels patrons antics de la pagesia de la [[Catalunya Vella]]. Unes relíquies del sant arribaren al segle XIV a la canònica de [[Santa Maria de Lladó]], i l’any [[1353]] el [[bisbe de Girona]] concedí el permís de culte a Sant Lambert en aquesta església i les seves filials. Cada any, el dia 17 de setembre, se celebrava al poble la seva festa. De la comarca i de la Garrotxa hi arribava gent que recollia oli de la llàntia del reliquiari i se n'untava l'orella, ja que era invocat contra el mal d'orella. L'almoina que s'hi havia de deixar, però, no havia de ser gran, ja que es deia que si era excessiva, el sant s'ho prenia com un suborn i intensificava el dolor en comptes de guarir-lo. D'aquí que se'n digui: {{citació\|Al bací de Sant Llambert, qui més hi fa, més hi perd.}}<ref>Joan Amades. ''Costumari català''. Vol. 5, p. 105-107.</ref> ==Notes== <references/> == Vegeu també== * [[Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja\|Llista dels bisbes de Lieja]]

Lambert de Lieja: diferència entre les revisions