Àhmad Sanjar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 8:
* El sultanat de Pèrsia, de Barkyaruk i els seus germans;
* Els regnes d'Alep i de Damasc, dels fills de Tutush I;
* I el sultanat de [[Rum]] de [[Kilidj Arslan I]]
El 1096/1097, Barkyaruk va atribuir al seu oncle Muizz al-Din Ahmad Sanjar el govern del Khurasan amb residència principal a [[Merv]]. Ahmad Sanjar era encara jove, segurament entre 10 i 12 anys.<ref name="cawley" />
La mort de Muhammed Tapar el [[18 d'abril]] de [[1118]] va dividir de nou els seljúcides. El seu successor a l'[[Iraq]] fou el seu fill [[Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah]].
Línia 16:
=== El regnat ===
Mu'izz al-Din Ahmad Sanjar governava el Khurasan i la Transoxiana des de feia més de vint anys i no pensava ser el vassall del seu nebot Mahmud. Va marxar cap a l'Iraq i infligí una derrota sagnant al seu nebot que va fugir a [[Saveh]] un lloc fortificat i segur. Mahmud es va veure obligat a tractar amb el seu oncle. Va enviar al seu visir per negociar; després d'un primer acord, es va entrevistar ell mateix amb Sandjar i va obtenir continuar sent sultà de l'Iraq amb la condició que el nom del seu oncle fos pronunciat abans del seu durant a la [[khutba]].<ref name="early"> {{en}} [http://books.google.fr/books?id=DDYIAAAAQAAJ The modern part of An universal history, 1780] </ref>
El [[1128]], Ala al-Din Atsiz va succeir al seu pare Kutb al-Din Muhammad com a xa de [[Khwarizm]]. Encara que vassall de Sanjar, Atsiz ambiciona una certa autonomia. El 1129/1130, Sanjar travessa el [[[[Amu Darya|Jihun]]]] (Amu-Daria) per reprimir al xa governador de [[Samarcanda]] que es negava a pagar el tribut. Després d'un setge vigorós, es va rendir. Sanjar el va destituir de les seves funcions, li va perdonar la vida i el va reemplaçar per un dels seus esclaus. El xa governador però aconseguí poc després recuperar el favor de Sanjar que el va restablir en les seves funcions anteriors.<ref name="early" />
El 1133, Ahmad Sanjar i Atsiz van fer una campanya conjunta a Transoxiana .<ref name="cambridge" /> Atsiz infligí una severa derrota als cumans o quiptxaqs.<ref> {{en}} [http://books.google.fr/books?id=lodSckjlNuMC&pg=PA146&lpg=PA146&source=web&ots=OMnfFZTzr0&sig=G9oqKYSdJWwpPlMfpXymnSjZ1hA&hl=fr#PPA75,M1 ''History of Civilizations of Central Asia''] per Ahmad Hasan Dani, Vadim Mikhaĭlovich Masson, János Harmatta, Boris Abramovich Litvinovskiĭ, Clifford Edmund Bosworth, 1999, ISBN 81-208-1409-6</ref> i prengueren la fortalesa de [[Djand|Jand]].<ref name="jand">'''Jand''', '''Djand''' o '''Jend''': ciutat destruïda «situada sobre les ribes de la [[mar d'Aral]] i del [[Sir Darya]]» però impossible de situar exactament ja que les ribes de la mar d'Aral i les del curs del Sir Darya han canviat </ref>
=== La rivalitat amb el xa de Khwarezm, Atsiz ===
Cap a 1135, les relacions entre Atsiz i Ahmad Sanjar es deterioraren durant una campanya contra el [[gaznèvida]] [[Bahram Shah]]. Atsiz va entrar a l'Afganistan i va ocupar [[Gazni]]. Bahram Shah va fugir. Tornà poc després d'haver jurat fidelitat a Ahmad Sanjar que el va restablir al seu tron de [[Balkh]]. Ahmad Sanjar va retreure a Atsiz d'haver fet matar fidels musulmans.<ref name="cambridge">[http://books.google.fr/books?id=BxRwJUrnr20C&pg=PA144&lr=&sig=_7bqlEhniiaSvgRd26zaDADC9vA#PPA142,M1 ''The Cambridge History of Iran''] per William Bayne Fisher, 1968 ISBN 0-521-06936-X</ref>
El [[1138]], Atsiz es va revoltar obertament contra Ahmad Sanjar. Ocupà una gran part de la regió que voreja l'[[Amu Darya]] per travar els moviments de l'exèrcit d'Ahmad Sanjar. Això no va impedir a aquest últim guanyar algunes batalles en particular la presa de la fortaleses d'[[Hazarasp]].<ref name="hazarasp">. '''Hazarasp''', '''Hazorasp''', '''Khazarasp''', (en [[uzbek]]: Xazorasp) és una ciutat de l'[[Uzbekistan]] actual sobre la riba sud de l'Amu Darya [http://books.google.fr/books?id=BxRwJUrnr20C&pg=PA144&lr=&sig=_7bqlEhniiaSvgRd26zaDADC9vA#PPA142,M1 ''The Cambridge History of Iran''] per William Bayne Fisher, 1968, ISBN 0-521-06936-X </ref> Sanjar va executar al fill d'Atsiz i va ocupar Khwarizm. Intentà instal·lar al seu nebot [[Sulayman Shah ibn Muhàmmad]], amb un visir i un atabeg. Aquesta administració directa pels seljúcides no va tenir el suport del corasmis. Tant bon punt Sanjar va abandonar Merv, Atsiz va tornar del seu refugi al [[Gurgan]], el poble es va revoltar i va expulsar a Sulayman Shah.<ref name="cambridge" />
Línia 30:
El 1141, el prestigi d'Ahmad Sanjar continuava malgrat tot sent important. Atsiz jutjà prudent fer-li submissió.<ref name="cambridge" /> La cort coràsmia va sol·licitar a Sanjar de marxar en campanya contra els [[Kara-kitai|Kara kitai]]: la seva glòria en sortiria augmentada i el país es trobaria protegit. Però Sanjar va experimentar una derrota seriosa contra els Kara-kitai que penetraren al Khwarizm. Tretze mil homes del sultà van morir; el seu campament fou capturat; el seu equipament, l'harem i la seva primera esposa Tarkhan Khatun foren capturats. Aquesta derrota va demostrar al poble que Sanjar no era invencible contràriament al que es creia fins aleshores.<ref name="early" /> Quand Sanjar es va retirar davant els Kara-kitai a [[Termez]] i [[Balkh]], Atsiz aprofita el moment per envair el Khurasan i prendre [[Sarakhs]] i [[Merv]]. La primavera següent va ocupar [[Nishapur]]; la ''khutba'' fou pronunciada en el seu nom durant diversos mesos. Rashid al-Din Vatvat, poeta a la cort d'Atsiz, va escriure que els seljúcides estaven en el declivi mentre que els khwarizmshahs augmentaven la seva potència.<ref name="cambridge" />
Des de [[1142]], l'autoritat dels Seljúcides al Khurasan fou restablerta. Sanjar va assetjar a Atsiz a [[Urgendj]] i el va obligar a tornar el botí fet a [[Merv]] i a [[Nishapur]]. Atsiz va seguir, no obstant això, a mostrar-se rebel. Hauria considerat recórrer als assassina [[nizarites]] per matar el sultà i per executar un dels seus ambaixadors.<ref name="cambridge" /> Sanjar es va assabentar del complot per un espia que havia col·locat a la cort d'Atsiz.<ref> {{en}} [http://books.google.fr/books?id=UeMOAAAAQAAJ&pg=PA457&dq=atsiz+Khwarazm-shah&lr=&sig=w13SMb_y1TtgDcHwSXJ_ue-I9nk#PPA426,M1 ''Persian Literature, A Bio-Bibliographical Survey''] per C.A. Storey, Francois de Blois, 2004, Routledge ISBN 0-947593-47-0</ref>
El [[1147]], una vegada de més Sanjar va entrar a Khwarizm i va prendre Hazarasp.<ref name="hazarasp" /> i Urgendj. El 1148, Sanjar acceptà la submissió feta a contracor, d'Atsiz que s'havia de preocupar per la seva frontera amb els [[Karakhànides]].
Línia 38:
=== Sanjar i els oghuz ===
El [[1153]], la tribu turca dels [[oghuz]] havia deixat de pagar a Sanjar el tribut anual de quaranta mil xais. Per obligar-los a pagar aquest tribut, Sanjar va marxar contra ells, però fou derrotat i capturat. Se'l tracta en principi amb consideració però després va rebre mals tractaments. Durant aquest període de captivitat fou la seva esposa Turkan Khatun qui va exercitar el poder. A la mort de la seva esposa el 1156, Sanjar va aconseguir evadir-se.<ref name="malcolm"> [http://books.google.fr/books?id=jXMOAAAAQAAJ ''Histoire de la Perse depuis les temps les plus anciens jusqu'à l'époque actuelle'' per John Malcolm, 1821]</ref>
Durant la captivitat de Sanjar, Atsiz va continuar sent fidel als seldjúcides. El germà d'Atsiz va marxar sobre el Khurasan i va devastar l'oasi de Baihaq ([[Sabzevar]]). Es diu que la despoblació de la regió era encara perceptible catorze anys després. El [[karakhànida]] Mahmud Khan, que havia estat designat com a governador del Khorasan per la part de l'exèrcit de Sanjar que no s'havia unit als oghuz, va començar una negociació amb Atsiz sobre el repartiment de l'exèrcit del Khurasan. Atsiz i el seu fill Il-Arslan van abandonar el Khurasan on van deixar un fill del Khan dels Kara-kitai com a régent.<ref name="cambridge" />
El [[1156]], Atsiz va rebre la noticia de l'evasió de Sanjar. Mahmud Khan i els emirs seldjúcides van lamentar llavors haver convidat a la seva terra l'ambiciós Atsiz. Però aquest no va fer cap provocació, i va felicitar a Sanjar pel seu alliberament. El sultà es va reunir amb Mahmud Khan i va cridar en ajut als [[bawàndides]] i els [[gúrides]] per posar en guarda els caps oghuz en cas de nova rébellion.<ref name="cambridge" />
Línia 48:
L'esposa de Sanjar, Tukan Khatun mor el 1156 abans que Sanjar s'evadís.
Atsiz va morir també el 1156 deixant al seu fill Il-Arslan com a hereu. Ahmad Sanjar va morir el [[8 de maig]] de [[1157]].<ref name="cawley" />
=== Descendència ===
| |||