Manuel Hedilla: diferència entre les revisions

Obrer maquinista, va ingressar el [[1934]] a [[Falange Española]], i fou designat cap local de [[Renedo de Piélagos]], càrrec en el qual va desenvolupar gran activitat de proselitisme. El març de [[1935]],durant una visita de [[José Antonio Primo de Rivera|José Antonio]] a [[Santander (Cantàbria)|Santander]] va ser nomenat cap provincial de Falange. El novembre de 1935 va ser nomenat Conseller Nacional de FE.

 

 

No obstant això, les seves activitats aixecaren recels que ni ell mateix sospitava. Després d'un incident protagonitzat a [[Salamanca]] la nit del [[16 d'abril]] de [[1937]] per membres de diferents corrents existents dins de Falange, a resultes dels quals van resultar dues morts, la Caserna General de [[Francisco Franco|Franco]], es va alarmar i va decidir dur endavant un pla que ja venia preparant-se sota la inspiració d'alts comandaments militars i del cunyat de Franco, [[Ramón Serrano Súñer]]: la creació d'un gran partit únic. Així el [[19 d'abril]] de [[1937]] Hedilla és sorprès pel [[Decret d'Unificació]] amb els [[Comunión Tradicionalista|tradicionalistes]] i sota la prefectura de Franco. Aquesta fusió, encara que va assolir la tranquil·litat política en la zona nacionalista, va suposar, de fet, la desaparició de la Falange Española tal com la concebia José Antonio. Hedilla no va admetre la prefectura de la Junta Política de [[FET y de las JONS]] que per decret de 22 d'abril li va atorgar [[Francisco Franco|Franco]]. L'ala de Hedilla, segons l'historiador [[Francisco Blanco]], era la més pròxima al [[nacionalsocialisme]] alemany.