Hispània Tarraconense: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'tranquilitat' per 'tranquil·litat'
Línia 160:
==La recuperació durant els segle IV==
{{AP|Imperi Romà d'Occident}}
Al llarg del [[segle IV]] la província va romandre en una situació de tranquilitattranquil·litat i seguretat, allunyada dels conflictes fronterers i interns de l'Imperi, mantenint-se lleials seus governadors a l'emperador d'occident excepte a finals del segle durant l'època dels usurpadors de [[Magne Màxim]] (383 a 388) i [[Flavi Eugeni]] (392 a 394), a qui van jurar lleialtat encara que després de les derrotes que van patir a mans de [[Teodosi I]] la província es va reintegrar al poder legítim sense necessitat de ser envaïda.
Aquesta tranquil.litat es va traduir en un alt grau de prosperitat econòmica, mantenint les línies mestres dissenyades durant l'Alt Imperi però amb la novetat de la implantació de nombroses villae per tota la província, especialment a la vall de l'Ebre i el Llevant. Aquestes viles eren, prioritàriament, unitats d'explotació agrària tipus latifundi, però també luxoses mansions decorades amb sumptuosos paviments de mosaic, pintures al fresc en les seves parets, i estàtues de marbre i altres objectes de luxe. Al mateix temps la circulació monetària va ser abundant, especialment en moneda fiduciària-AE 2, 3 i 4 -, fins a principis del [[segle V]], encara que en la província no va funcionar cap seca procedint la major part de la moneda de seques occidentals -Roma, Trèveris, Arles, Milà ...- i alguns exemples orientals. A la mort de l'emperador [[Teodosi I]] la província, juntament amb tota la part occidental de l'Imperi, va ser assignada a [[Honori]], el seu fill primogènit, sota la tutela de Estilicó.