Llengües regionals endògenes de Bèlgica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: gl:Linguas de Bélxica
mCap resum de modificació
Línia 1:
Les '''llengües regionals endògenes de Bèlgica''' són els llengües que es parlen a les diferents comunitats i províncies de [[Bèlgica]] endemés de les oficials. La política lingüística de [[Bèlgica]] es basa en les comunitats de Bèlgica. D'aquesta manera, les úniques llengües regionals amb estatut oficial són les vuit llengües reconegudes per la [[Comunitat Francesa de Bèlgica]].
 
Des de [[1990]] la [[Comunitat Francesa de Bèlgica]] ha identificat diverses llengües, les llengües regionals endògenes (que es troben al costat del [[francès]] com a única llengua oficial), que han de ser estudiades i fomentar el seu ús. Tanmateix, com que no són idiomes oficials, la Comunitat francesa no organitza cursos per a aprendre idiomes, ni eslels cedeix espais en els mitjans públics de comunicació. Per això, totes elles es troben en perill.
 
A [[Flandes]] també hi ha un cert nombre de parles regionals, però no tenen estatut oficial. Tot i això, el seu ús segueix present en la vida quotidiana.
Línia 22:
;Domini [[llengües germàniques|germànic]] :
* el fràncic [[luxemburguès]] es parla prop de la frontera amb el Gran Ducat de [[Luxemburg]], al sud-est de la Regió Valona;
* el [[brabançó]] (proper al fràncic limburguès i del neerlandès) parlat prop de la frontera amb [[Alemanya]], al nord-est de la regió valona (on hi constitueix un dialecte específic; hi ha una variant en la [[Comunitat Germanòfona de Bèlgica|comunitat germanòfona]] situada a l’est de la regió valona al llarg de la frontera alemanya, així com a la comunitat flamenca, al costat de la frontera amb els [[Països Baixos]], on el brabançó és considerat com un dels dos dialectes principals que han contribuït al neerlandès estandaritzatestandarditzat i que hi té un estatut de llengua regional);
* el fràncic [[limburguès]] (o [[thiès|carolingi]]), proper al [[baix alemany]] (o baix saxó), parlat prop de la frontera meridional dels [[Països Baixos]] i a la frontera amb Alemanya (al voltant de la petita regió del Limburg neerlandès que forma un quasi-exclavament dels Països Baixos entre Bèlgica i Alemanya), al nord-est de la regió valona;
* el [[brussel·lenc]] (o ''brusseleer'') parlat a la regió bilingüe (francès i neerlandès) de [[Regió de Brussel·les-Capital|Brussel·les-Capital]] enclavada a la regió flamenca.
 
== A la Comunitat Flamenca ==
S'hi distingeixen quatre parles, totes elles del domini lingüístic [[llengües germàniques|germànic]] (com el neerlandès estandaritzatestandarditzat):
* més properes al neerlandès:
** El [[brabançó]] (la variant més viva és la d'[[Antwerpen]])
Línia 33:
* més propers a l'alemany:
** el [[flamenc occidental]] proper al baix saxó (o [[baix alemany]])
** el [[limburguès]] proper a l’alemanyl'alemany estandaritzatestandarditzat (o [[alt alemany]])
 
Avui en dia, molts flamencs parlen un ''[[:nl:Tussentaal|tussentaal]]'' (una ''llengua entre dues'' o ''verkavelingsvlaams''). Es tracta d'un regiolecte que barreja [[neerlandès]] estandaritzatestandarditzat i llengua regional endògena local. És multiforme i canvia en funció dels parlants, ja que es basa en un dialecte flamenc, brabançó o limburguès.
El regiolectes [[brabançó]] i [[flamenc oriental]] són difícils de distingir amb claredat pel fet tots dos dialectes regionals endògens són molt propers al neerlandès estàndard parlat per tots els flamencs de [[Flandes]] i els mateixos parlants flamencs poden variar el seu discurs lliurement entre les dues parles (a més que poden passar fàcilment d'un regiolecte neerlandès-brabançó a un regiolecte neerlandès-flamenc oriental).
 
== A la Comunitat germanòfona ==
A aquesta regió cap llengua regional és oficial, tot i que hom hi pot trobar el [[Ripuarisch|fràncic ripuari]] ([[Raeren]]) i el fràncic [[limburguès]] (''Limburgs'' o ''platdiets'').