Misantropia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Orto |
||
Línia 1:
La '''misantropia''' és una tendència social i/o psicològica caracteritzada per una antipatia general cap a la raça humana. No representa un desgrat per persones concretes, sinó l'animadversió dels trets compartits per tota la [[humanitat]], al llarg del temps i l'espai, inclòs un mateix. Un
Ha estat atribuïda a nombrosos escriptors satírics, tals com William S. Gilbert (‘Odi als meus
Existeix una distinció important entre el [[pessimisme]] filosòfic i la misantropia. [[Immanuel Kant]] va dir que “de la naturalesa tortuosa de la humanitat, cap cosa recta es pot obtenir”, encara que aquesta no era una expressió sobre la inutilitat de la pròpia humanitat. Igualment, [[Samuel Beckett]] en una ocasió va comentar que “l'infern deu ser com (…) recordar els bons temps passats, quan desitjàvem estar morts” — un al·legat que pot, potser, ser percebut com desolador i desesperat, però no com
El filòsof alemany [[Arthur Schopenhauer]], per altra banda, era gairebé tan certament misàntrop com la seva reputació. Va escriure que “l'existència humana ha de ser una espècie d'error”. No obstant això cal dir que la misantropia no equival necessàriament a una actitud inhumana cap a la humanitat. Schopenhauer va concloure, de fet, que el tracte [[ètica|ètic]] cap als altres era la millor actitud, doncs tots som
[[Martin Heidegger]] també va mostrar certa misantropia a la seva preocupació pels ‘''ells''’ — la tendència de la gent a conformar-se amb un punt de vista sobre el qual ningú ha reflexionat, però és secundat perquè ‘''així ho diuen ells''’. A diferència de [[Schopenhauer]], [[Heidegger]] era oposat a qualsevol ètica o raó per a tractar als altres amb respecte. En temps recents, Anton LaVey i la seva marca de [[Satanisme]] ha expressat una misantropia militant, anant tan lluny com advocar per l'esterilització de parts de la població i reduir en guetos “les formes més baixes de vida humana”.
Encara que rara, la misantropia també ha aparegut en formes d'entreteniment popular. El comediant de monòlegs americà Bill Hicks va mostrar trets de misantropia al seu treball, cridant a la raça humana “un virus amb putes sabates”, i referint-se a si mateix, en múltiples ocasions, com “un
En casos extrems, la misantropia ha conduït a assassinats massius. Assassí d'almenys 21 persones, Carl Panzram va dir, en [[1922]], des de la presó de Washington DC: “Odi a tota la puta raça humana. Gaudeixo matant gent”. Alguns creuen que aquells amb una profunda misantropia poden sofrir de baixa [[autoestima]], [[depressió]] i, fins i tot, tendències suïcides.
Alguns han considerat elevar la misantropia a una protociència de misantropologia. Al [[1992]], l'assagista nord-americà Florence King, un autoproclamat
[[Categoria:Sociologia]]
|