Flama: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: et:Leek |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{MT}}
▲[[Fitxer: Candleburning.jpg|thumb|150px|Flama de la combustió d'una espelma.]]
Quan es produeix la [[combustió]] d'un element [[inflamable]] en una [[atmosfera terrestre|atmosfera]] rica en [[oxigen]], s'observa una emissió de llum, que pot arribar a ser intensa, anomenada ''' diu ''' .
Totes les [[reacció química|reaccions]] de [[combustió]] són molt [[exotèrmica]] si desprenen gran quantitat de [[energia]] en forma de [[calor]]. La flama és provocada per l'emissió d'energia dels [[àtom]]s d'algunes partícules que es troben en els gasos de la combustió, en ser excitats per la intensa calor generada en aquest tipus de reaccions.
== Flames a les espelmes ==
La incandescència de les [[espelma|espelmes]] prové de la presència de [[gra (mineral)|partícules]] sòlides en la part lluminosa i calenta de la flama. Aquestes partícules, que són fonamentalment [[carboni]] elemental, es poden dipositar en el full d'una espàtula posat directament sobre la flama.
La [[cera]] de la espelma està composta, essencialment, per [[hidrocarbur]]s de [[massa molar]] elevada. La calor de la flama de la espelma fon la cera, que impregna el ble (metxa que està en el centre de l'espelma) submergit en ella. La calor addicional fa evaporar la cera del ble. Una mica de vapor de la cera es crema formant [[diòxid de carboni]] CO
== Flames en encenedors Bunsen ==
En els laboratoris de química s'usen freqüentment els anomenats encenedors [[bunsen]], el nom és a causa del químic alemany [[Robert Bunsen|Robert Wilhelm Bunsen]]. En aquest tipus d'aparells, el gas utilitzat pot ser metà, propà o butà. Si el proveïment de gas és constant, la temperatura de la flama depèn de la quantitat d'aire
▲En els laboratoris de química s'usen freqüentment els anomenats encenedors bunsen, el nom és a causa del químic alemany [[Robert Bunsen|Robert Wilhelm Bunsen]]. En aquest tipus d'aparells, el gas utilitzat pot ser metà, propà o butà. Si el proveïment de gas és constant, la temperatura de la flama depèn de la quantitat d'aire '' premezclado '' amb el gas [[comburent]] abans de la combustió.
Quan la vàlvula d'entrada d'[[aire]] de la part inferior de l'encenedor està tancada, la flama presenta una coloració groguenca, la qual cosa indica que el procés de combustió és incomplet (això vol dir que no tot el metà que s'introdueix en l'encenedor es converteix en diòxid de carboni i aigua, part es transforma en carboni elemental com en el cas de la espelma).
Linha 32 ⟶ 28:
En la indústria es necessiten flames de major temperatura per tallar i soldar metalls. El bufador oxhídric (oxigen/hidrogen) '' premescla '' els gasos hidrogen i oxigen abans de la combustió.
:2H <sub> 2 </sub> (
Mitjançant el procés anterior s'arriben a assolir temperatures de flama d'uns 2.500 º C.
La reacció entre l'acetilè ([[etí]] segons la [[IUPAC]]) i l'oxigen és encara més exotèrmica:
: C <sub> 2 </sub> H <sub> 2 </sub> ('' g '') 5O <sub> 2 </sub> ('' g '') = 4CO <sub> 2 </sub> ('' g '') 2H <sub> 2 </sub> O ('' l '')▼
▲C <sub> 2 </sub> H <sub> 2 </sub> ('' g '') 5O <sub> 2 </sub> ('' g '') = 4CO <sub> 2 </sub> ('' g '') 2H <sub> 2 </sub> O ('' l '')
El bufador de oxiacetilé, basat en aquesta reacció té una flama la temperatura és major de 3.000 º C. Aquest bufador s'usa amb freqüència per soldar les bigues d'acer que es fan servir en les estructures d'edificis de gran altura com els [[gratacels]].
Linha 48 ⟶ 43:
A nivell atòmic, la interpretació dels successos és la següent: l'energia, en forma de calor, subministrada per la flama excita fortament als àtoms que componen la mostra. Els electrons d'aquests saltaran a nivells superiors des dels nivells inferiors i, immediatament (el temps que pot estar un electró en nivells superiors és de l'ordre dels [[nanosegon]] s), emetran energia en totes direccions en forma de [[radiació electromagnètica]] ([[llum]]) de freqüències característiques. És el que s'anomena un [[espectre d'emissió]] atòmic.
A nivell macroscòpic s'observa que la mostra, en ser escalfada en el si de la flama, proporcionarà un color característic a aquesta. Per exemple, si s'impregna la punta d'una vareta amb una gota de dissolució de Ca
[[Categoria:
[[Categoria:
[[af:Vlam]]
| |||