Tutú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent
m retocs
Línia 8:
 
== Tipus ==
Els primers tutús van aparéixeraparèixer al [[segle XIX]], concretament amb el ballet ''[[La sílfide]]'' ([[1831]]). Són el que actualment els ballarins catalanoparlants anomenen '''''tutú llarg''''' i que en altres camps s'anomena també tutú romàntic. Consisteix en dues o tres capes de tul fruncidesfrunzides a la cintura i a l'alçada del turmell. Els primers colors utilitzats eren el blanc i els pastels, i solien ser del mateix color que el mallot. Més tard, i poc a poc, de vegades s'usaven també com a una mena de [[cancan]] sota faldilles de personatges que representaven dones del poble o de vestits regionals. En aquests casos la faldilla es va escurçar fins al genoll, i podia substituir la faldilla tradicidionaltradicional.
 
A la fi del segle XIX va aparéixeraparèixer el que en català anomenem '''''tutú curt''''', o simplement ''tutú'', que deixa completament a la vista les cames i el cos de la ballarina. La faldilla pot tenir més capes de tul, que en aquest cas, dóna rigidesa a la faldilla i una imatge de la ballarina que es considera menys melancòlica, i que pot fer moviments més ràpids. Aquest tutú el porten en algunes escoles les nenes petites, habitualment cosit al mallot i de color rosa pàlidpàl·lid o blanc.
 
== Actualitat ==
[[Fitxer:Ballet-dancer 01.jpg|thumb|left|Faldilla dita ''de treball'' en dansa clàssica. Consta d'una peça de roba amb caiguda, que es creua i nua a la cintura. No és un tutú.]]
A l'actualitat els tutús no s'usen als assaigs ni a la formació i manteniment que fan a diari els ballarins, només a alguns espectacles. S'usen els llargs i els curts i, com passa amb la moda de carrer, l'ús d'un o altre dependepèn moltes vegades de modes segons els anys, tot i que alguns ballets clàssics de vegades es fan amb el mateix tipus de faldilla usat a l'època de la seva estrena.
 
Molts espectacles de dansa clàssica actual no utilitzen tutús a la indumentària, ja que no és obligatòria ni necessària. En alguns espectacles, com els Ballets de Trocadero, els porten de vegades els ballarins que fan papers de dona. A la dansa contemporània el tutú en principi no s'utilitza, però tampoc cap norma el prohibeix. De vegades es poden veure tutús a espectacles de patinatge artístic o diversos espectacles de circ. Dels anys [[2008]] al [[2010]] els tutús llargs no són extranysestranys a les passarel·les d'alguns dissenyadors, com [[Alexander McQueen]],<ref name=moda/> [[Zac Posen]]<ref name=moda/> o [[Rodarte]],<ref name=moda>[http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2223 Fotos de tutús a les passarel·les al segle XXI]</ref> que els incloeixeninclouen sobretot a vestits de nit o de mudar.
 
Als assajos, les ballerinesballarines solen portar mallots i complementar-les amb pantalonets curts o malles, o amb pantalons ajustats de llana, que de vegades cobreixen el cos, per a l'escalfament. A finals del segle XX de vegades usaven una faldilleta senzilla, dita de treball, que consistia en un tros de roba semicircular, sovint d'un color pastel o negre, nuat a la cintura amb un elàstic.
 
== Referències ==