Bosó de Provença: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: id:Boso dari Provence |
m canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent |
||
Línia 40:
El seu amic el papa [[Joan VIII]], de manera inesperada, va refusar aquesta elecció que va considerar que feia prevaler els interessos privats per sobre els de l'imperi. El papa va arribar a tractat a Bosó de tirà i usurpador. No obstant el [[879]] l'administració ja estava en marxa i consten diversos actes en relació als comtats. El juliol del [[880]], Bosó va nomenar a un abat de la seva confiança, Giló de Tournus, com a bisbe de [[Langres]].
Contra Bosó es van aliar [[Lluís III de França]], [[Carloman II]] i els seus cosins [[Carles III el Gras]] i [[Lluís III de França|Lluís III el Jove]], que es van reunir el juny del [[880]] a Gondreville a [[Lorena]]. A finals del [[880]] les tropes aliades després de recuperar Autun, [[Besançon]], [[Chalon]], [[Mâcon]] i [[Lió]] es van presentar davant de Viena del Delfinat. Bosó es va refugiar amb les seves tropes a les muntanyes deixant la defensa de la ciutat en mans de la seva esposa Ermengarda. Quan Carles III el Gras va marxar per anar a recollir la [[rei d'Itàlia|corona d'Itàlia]], Lluís III i Carloman II van abandonar el setge permetent el retorn de Bosó a la seva capital.
Carles III el Gras, elegit emperador d'Occident, va reprendre la guerra des de el mes d'agost del [[881]]. Les tropes del rei Carloman II van retornar al setge de Viena però assabentats de la mort de son germà el rei Lluís III, produïda el [[5 d'agost]], va aixecar el setge per anar a recollir la successió. Mentre les tropes de Carles III van arribar a la zona i van aconseguir conquerir la vila que fou saquejada i incendiada. [[Ricard el Justicier]], germà de Bosó, va agafar sota la seva protecció a la seva cunyada i a la seva neboda Engelberga i les va portar a Autun. Bosó es va refugiar a Provença.
| |||