Diferència entre revisions de la pàgina «Civet»

14 bytes afegits ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
m (Robot canvia 'fenòmen' per 'fenomen')
Un '''''civet''''' és un tipus d'[[estofat]] que es fa habitualment amb animals de [[caça]] amb [[ceba]] i [[sang]], de vegades lligada amb [[vi]]. És un tipus de plat que es cuina tradicionalment a [[Occitània]], el nord de [[França]] i a [[Catalunya]], en especial a la [[Catalunya Nord]] i la [[Catalunya Vella]]. El seu origen és [[medieval]]. Al llibre de [[Felip Cirera]], ''[[La cuynera catalana]]'' apareix una recepta de civet amb sang i ceba. El civet se sol fer amb carn de cacera;<ref name=dali/> com el [[senglar]],<ref name=llado/> el [[faisà]],<ref name=llado/> la [[llebre]]<ref name=dali/> o l'[[isard]];<ref name=dali/> però es pot fer altrament amb [[Llagosta (crustaci)|llagosta]], com es fa per exemple a la [[Catalunya Nord]]<ref name=dali/> i a [[Llenguadoc]]<ref name=llado/>. A la [[Vall d'Aran]] el [[civet de senglar]] és típic,<ref>''Val d'Aran'', guia publicada per la Generalitat de Catalunya, 2002</ref> i fa anys s'hi fèia també amb [[gall fer]].<ref name=llado/> Pel llibre francès ''Larousse gastronomique'' però, el nom civet s'aplica només a estofats o guisats d'animals de caça mamífers, regats amb vi negre (a Catalunya però, se'n poden fer amb vi blanc) i, que poden anar acompanyats de cebetes. La sang de l'animal que es cou s'afegeix als darrers minuts, després de la [[picada]], sacsejant la cassola per a remoure-la i amb compte per a intentar que no bulli. La picada només l'afegeixen els cuiners catalans, com per exemple, [[Josep Lladonosa i Giró]].<ref name=llado>''La cuina tradicional catalana'', pàg. 283. [[Josep Lladonosa i Giró]], Cuina Columna. 2005. ISBN 84-664-0666-2</ref>
 
Al llibre de [[Felip Cirera]], ''[[La cuynera catalana]]'' apareix una recepta de civet amb sang i ceba. El civet se sol fer amb carn de cacera;<ref name=dali/> com el [[senglar]],<ref name=llado/> el [[faisà]],<ref name=llado/> la [[llebre]]<ref name=dali/> o l'[[isard]];<ref name=dali/> però es pot fer altrament amb [[llagosta]], com es fa per exemple a la [[Catalunya Nord]]<ref name=dali/> i a [[Llenguadoc]]<ref name=llado/>. A la [[Vall d'Aran]] el [[civet de senglar]] és típic,<ref>''Val d'Aran'', guia publicada per la Generalitat de Catalunya, 2002</ref> i fa anys s'hi fèia també amb [[gall fer]].<ref name=llado/> Pel llibre francès ''Larousse gastronomique'' però, el nom civet s'aplica només a estofats o guisats d'animals de caça mamífers, regats amb vi negre (a Catalunya però, se'n poden fer amb vi blanc) i, que poden anar acompanyats de cebetes. La sang de l'animal que es cou s'afegeix als darrers minuts, després de la [[picada]], sacsejant la cassola per a remoure-la i amb compte per a intentar que no bulli. La picada només l'afegeixen els cuiners catalans, com per exemple, [[Josep Lladonosa i Giró]].<ref name=llado>''La cuina tradicional catalana'', pàg. 283. [[Josep Lladonosa i Giró]], Cuina Columna. 2005. ISBN 84-664-0666-2</ref>
 
== Etimologia ==
El mot ''«civet''» fa referència a ''cive'', un mot que significa ''ceba tendra'', un ingredient que es posa en aquest estofat. El mot ''cive'' derivaria directament del [[llatí]] ''caepatum'' i no s'usa al francès actual. Una ''civette'' (literalment, ''"cive" petita'') seria segons el CNRTL -un centre nacional francès de lexicologia- "un plat preparat amb [[ceba]], [[all]] o [[cibulet]]". No se sap però si el mot ''civet'' és originariamentoriginàriament [[francès]] o [[occità]].<ref name=dali>[[Jaume Fàbrega]], ''Dalícies: a taula amb Salvador Dalí '', pàg. 272. [[Jaume Fàbrega]], Cossetània Edicions, 2004. ISBN 978-84-9791-001-9</ref>
 
== Tipus de civets ==
 
== Referències ==
{{Referències |2}}
<references/>
 
{{Tècniques culinàries}}
220.243

modificacions