Diferència entre revisions de la pàgina «Mahmud Abbas»

7 octets eliminats ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
'''Mahmud Abbas''' ({{lang-ar|'''محمود عباس'''}}, ''Maḥmūd ʿAbbās'') (nascut el 26 de març de 1935), també conegut per '''Abu Mazen''' ('''Abu-Màzin''', {{lang-ar|'''أبو مازن'''}}, ''Abū Māzin''), és el president de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] (OAP) des de l'11 de novembre del 2004, en morir [[Iàsser Arafat]]. El 15 de gener de 2005 va accedir a la presidència de l'[[Autoritat Nacional Palestina]] pel partit [[Fatah]] (àrab فتح). El mandat de Mahmud Abbas havia d'acabar oficialment el 9 de gener del 2009, però va decidir allargar-lo de forma unilateral. [[Hamàs]] considera no legitim que romangui al poder, mentre que el partit d'Abbas, Fatah, li va donar suport argumentant que en no fer-se eleccions a la presidència de l'[[ANP]] el que correspon és realitzar aquestes eleccions simultàniament amb les eleccions legislatives.<ref>[http://www.jpost.com/servlet/Satellite?pagename=JPost%2FJPArticle%2FShowFull&cid=1228728196512 Abbas planning to extend his own term] [[Jerusalem Post]] (14 desembre del 2008] {{en}}</ref><ref name="Hamas: Abbas no longer heads PA">[http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1231424896056&pagename=JPost%2FJPArticle%2FShowFull Hamas: Abbas no longer heads PA] [[Jerusalem Post]] (9 gener del 2009) {{en}}</ref> El 23 de novembre del 2008 el Consell Central de l'[[OAP]] va escollir Abbas President de l'[[Estat Palestí]] (reconegut per un centenar de països).<ref>[http://www.khaleejtimes.com/darticlen.asp?xfile=data/middleeast/2008/November/middleeast_November480.xml&section=middleeast PLO body elects Abbas 'president of Palestine'], [[Agence France-Presse|AFP]] (23 de novembre del 2008) {{en}} </ref>
 
== Biografia prèvia a la mort d'Arafat ==
Fou un dels fundadors de [[Fatah]]; El seu nom en la clandestinitat era ''Abu Mazen'' (àrab: أبو مازن). Durant la dècada dels 70 fou un membre actiu del [[Front per a l'Alliberament de Palestina]]. Va entrar al Consell Nacional Palestí el 1968. El 1981 fou escollit membre de la OLP. Ha participat en les converses per la pau de [[Madrid]] (1991) i [[Oslo]] (1993). El 1996 va accedir a la Secretaria General del Comitè Executiu de la OLP. El març de 2003 és anomenat Primer Ministre però dimiteix a l'octubre del mateix any per discrepàncies amb les faccions radicals i amb [[Iàssir Arafat]].<ref name="cnn.com">[http://www.cnn.com/2003/WORLD/meast/09/06/mideast/ Palestinian prime minister Abbas resigns] (CNN)</ref>
Fou un dels fundadors de [[Fatah]]; El seu nom en la clandestinitat era ''Abu Mazen'' (àrab: أبو مازن). A mitjans de la dècada de 1950, Abbas es va involucrar en la política clandestina de [[Palestina]], unint-se a un grup d'exiliats palestins al [[Qatar]], on fou director de Personal Civil a l'administració dels emirats. El 1961, mentre era al Qatar, va ser reclutar per [[Fatah]], partit fundat per [[Iàssir Arafat]] i un altre grup d'exiliats palestins de [[Kuwait]] a finals de 1950. En aquest moment, Arafat va establir les bases de Fatah captant rics palestins del Qatar, Kuwait i altres estats del [[Golf Pèrsic]].<ref>{{cite book |last=Gowers |first=Andrew |authorlink=Andrew Gowers |coauthors=Tony Walker |title=Behind the Myth: Yasser Arafat and the Palestinian Revolution |year=1991 |publisher=Interlink Pub Group Inc |pages=65 |isbn=0940793865}}</ref>
 
Abu Daoud, qui planejà la [[massacre de Munic]] de 1972, on es van prendre com a ostatges membres de l'equip israelià pels [[Jocs Olímpics de Munic]] i que va acabar amb l'assassinat d'onze atletes i entrenadors israelians i un policia de l'[[Alemanya Occidental]], va escriure que els fons per l'operació provenien d'abbas, encara que sense tenir coneixement de per què s'utilitzarien.<ref>{{cite news| url=http://sportsillustrated.cnn.com/si_online/news/2002/08/20/sb2/ | work=CNN | title=Thirty years after he helped plan the terror strike, Abu Daoud remains in hiding -- and unrepentant | accessdate=12 May 2010}}</ref>
 
Durant la dècada dels 70 fou un membre actiu del [[Front per a l'Alliberament de Palestina]]. Va entrar al Consell Nacional Palestí el 1968. El 1981 fou escollit membre de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]]. Al mateix temps, ha exercit funcions diplomàtiques, esdevenint el rostre de la moderació en les polítiques de l'[[OrganitzacióOAP i participant en les converses per ala l'Alliberamentpau de Palestina|OAP[[Madrid]] (1991) i [[Oslo]] (1993). Abbas fou el primer funcionari de l'OAP en visitar l'[[Aràbia Saudí]] després de la guerra del golf al gener de 1993 per millorar les relacions amb els països del Golf ja que l'OAP va donar suport a l'Iraq durant la Guerra del Golf Pèrsic. En l'acord de pau de 1993 amb [[Israel]], Abbas va ser el signant de l'OAP el 13 de setembre de 1993. Ha publicat una memòria, ''A través de canals secrets: El camí a Oslo (1995)''.<ref>Book published by Garnet Publishing, United Kingdom.</ref>
 
Fou un dels fundadors de [[Fatah]]; El seu nom en la clandestinitat era ''Abu Mazen'' (àrab: أبو مازن). Durant la dècada dels 70 fou un membre actiu del [[Front per a l'Alliberament de Palestina]]. Va entrar al Consell Nacional Palestí el 1968. El 1981 fou escollit membre de la OLP. Ha participat en les converses per la pau de [[Madrid]] (1991) i [[Oslo]] (1993). El 1996 va accedir a la Secretaria General del Comitè Executiu de la OLPOAP. El març de 2003 és anomenat Primer Ministre però dimiteix a l'octubre del mateix any per discrepàncies amb les faccions radicals i amb [[Iàssir Arafat]].<ref name="cnn.com">[http://www.cnn.com/2003/WORLD/meast/09/06/mideast/ Palestinian prime minister Abbas resigns] (CNN)</ref>
 
Mahmud Abbas ha estat el primer representant de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina en visitar l'[[Aràbia Saudita]], el gener de 1993, després que les relacions amb els països del Golf es deterioressin pel suport de l'OAP a [[Iraq]] durant la [[Guerra del Golf]]. El 13 de desembre del mateix any, Abbas fou el signant de l'OAP en l'acord de pau amb Israel. Respecte aquest període en va publicar un llibre de memòries: ''Per la via secreta: El camí d'Oslo'' (1995).
 
== Biografia prèvia a la mort d'Arafat ==
 
Abbas va néixer a [[Safed]] durant el [[Mandat Britànic de Palestina]].<ref name="Sela">[[Avraham Sela|Sela, Avraham]]. "Abbas, Mahmud." ''The Continuum Political Encyclopedia of the Middle East''. Ed. Sela. New York: Continuum, 2002. p. 11</ref> La seva família va emigrar a [[Síria]] durant la [[Guerra Àrab-Israeliana de 1948]].<ref name="Sela" /> Va estudiar la carrera de [[dret]] a [[Egipte]],<ref>{{citar web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/1933453.stm |títol=Profile: Mahmoud Abbas |consulta=20∕9∕2011 |obra= |editor=BBC |data=5∕11∕2011 |llengua=anglès }}</ref> i va cursar estudis de postgrau a la Universitat Patrice Lumumba de [[Moscou]] on va assolir l'equivalent a un [[doctorat]] en [[filosofia]] amb la dissertació "''L'Altre Costat: La relació secreta entre el nazisme i el lideratge del moviment sionista''".<ref>{{citar web |cognom=Medoff |nom=Rafael |url=http://www.wymaninstitute.org/articles/2003-03-denier.php |títol=A Holocaust-Denier as Prime Minister of "Palestine"? |consulta=20∕9∕2011 |obra= |editor=Tha David S. Wyman iInstitute for Holocaust Studies |data=març 2003 |llengua=anglès }}</ref> El professor supervisor del projecte fou l'agent de la [[KGB]] [[Yevgeny Primakov]].{{cal citació}}
 
Està casat amb Amina Abbas amb qui té tres fills, entre ells Yasser Abbas que va rebre aquest nom en honor al líder de l'[[Autoritat Nacional Palestina]] [[Yasser Arafat]].<ref>[[Khaled Abu Toameh|Abu Toameh, Khaled]]. [http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1239710711339&pagename=JPArticle%2FShowFull PA officials scandalized at disclosure by Abbas's son of vast personal fortune] ''[[The Jerusalem Post]]''. 2009-04-16.</ref>
 
A mitjans de la dècada de 1950, Abbas es va involucrar en la política clandestina de [[Palestina]], unint-se a un grup d'exiliats palestins al [[Qatar]], on fou director de Personal Civil a l'administració dels emirats. El 1961, mentre era al Qatar, va ser reclutar per [[Fatah]], partit fundat per [[Iàssir Arafat]] i un altre grup d'exiliats palestins de [[Kuwait]] a finals de 1950. En aquest moment, Arafat va establir les bases de Fatah captant rics palestins del Qatar, Kuwait i altres estats del [[Golf Pèrsic]].<ref>{{cite book |last=Gowers |first=Andrew |authorlink=Andrew Gowers |coauthors=Tony Walker |title=Behind the Myth: Yasser Arafat and the Palestinian Revolution |year=1991 |publisher=Interlink Pub Group Inc |pages=65 |isbn=0940793865}}</ref>
 
Abu Daoud, qui planejà la [[massacre de Munic]] de 1972, on es van prendre com a ostatges membres de l'equip israelià pels [[Jocs Olímpics de Munic]] i que va acabar amb l'assassinat d'onze atletes i entrenadors israelians i un policia de l'[[Alemanya Occidental]], va escriure que els fons per l'operació provenien d'abbas, encara que sense tenir coneixement de per què s'utilitzarien.<ref>{{cite news| url=http://sportsillustrated.cnn.com/si_online/news/2002/08/20/sb2/ | work=CNN | title=Thirty years after he helped plan the terror strike, Abu Daoud remains in hiding -- and unrepentant | accessdate=12 May 2010}}</ref>
 
Al mateix temps, ha exercit funcions diplomàtiques, esdevenint el rostre de la moderació en les polítiques de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina|OAP]]. Abbas fou el primer funcionari de l'OAP en visitar l'[[Aràbia Saudí]] després de la guerra del golf al gener de 1993 per millorar les relacions amb els països del Golf ja que l'OAP va donar suport a l'Iraq durant la Guerra del Golf Pèrsic. En l'acord de pau de 1993 amb [[Israel]], Abbas va ser el signant de l'OAP el 13 de setembre de 1993. Ha publicat una memòria, ''A través de canals secrets: El camí a Oslo (1995)''.<ref>Book published by Garnet Publishing, United Kingdom.</ref>
 
== Primer Ministre ==
 
A principis de 2003, tant Israel com els Estats Units havien manifestat la seva negativa a negociar amb [[Iàssir Arafat]]. Aleshores Abbas va començar a sobresortir com a candidat amb un lideratge visible. En ésser un dels pocs membres fundadors de Fatah que encara quedaven, va assolir un cert grau de credibilitat per a la causa palestina. La seva candidatura també va rebre suport pel fet que a d’altres líders palestins no se’ls podia escollir (el més notable, [[Marwan Barghouti]], estava detingut en una presó israeliana condemnat per múltiples assassinats).{{cal citació}} La reputació d’Abbas com a home pragmàtic va jugar en favor seu i li va valer el favor d'[[Occident]] i alguns elements de la legislatura palestina, així que es va pressionar a Arafat perquè l'anomenés primer ministre. Arafat hi va accedir el 19 de març de 2003. Inicialment Arafat menystenir el càrrec de primer ministre però finalment es va veure forçat a atorgar a Abbas un cert poder.{{cal citació}}
 
 
== Eleccions presidencials del 2005 ==
 
Després de la mort de [[Iàsser Arafat]], Mahmud Abbas va ser vist, almenys per [[Fatah]], com el seu successor natural.
 
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
{{commons|Mahmoud Abbas}}
104.889

modificacions