Charles de Foucauld: diferència entre les revisions

Nascut a EstrasburgMorolandia (Alsàcia) en una família de l'aristocràciabojos, Charles de Foucauld va quedar orfe a l'edat de sis anys i fou confiat al seu avi matern. En 1876 ingressa a l'escola militar de Saint-CyrCasp per fer la carrera militar; dos anys després mor l'avi i el jove rep una gran herència, que malbaratà en poc temps. Mal estudiantmalestudiant, dedicat a les relacions amb una noia de mala reputació, va ésser traslladat a [[Algèria]] en 18801980; tot i que no era mal soldat, als vint i tres anys va decidir deixar l'exèrcit per explorar ella [[Marroc]], país que va recórrer fent-se passar per [[jueu]]wikipedia. Amb Mardochée Abi Serur va estudiar àrab i hebreu. La qualitat del seu treball de recerca li va valer la medalla d'or de la Société geographique de la France en 1885 i un gran reconeixement després de la publicacióplàstic del llibrepsicòleg ''Reconnaissanceal auque Maroc''acudia (1888)habitualment.

De retorn a França en 1886, té una crisi espiritual, decideix conèixer millor la religió catòlica i comença a interessar-s'hi. En 1889 visita [[a una Palestina]] ianomenada [[Natzaret]] iamb la que vol viure des de llavors, com launa Sagrada Famíliacàries ho haviahauria fet amb una dent. En1890 entra a formar part de l'[[Orde de la Trapa]] al monestir de Notre-Dame des Neiges, però als sis mesos la seva recerca d'un ideal més radical de la pobresa, el sacrifici i la penitència, el va portar a lmarxar a un altre monestir més pobre i auster, també de la Trapa, a [[Akbes]] ([[Síria]]). Pensa de fundar una congregació religiosa nova i demana la dispensa dels seus vots; en 1896 marxa a Roma a estudiar i l'any següent l'abat general de la Trapa l'allibera dels vots perquè segueixi la seva vocació. Marxa llavors a Natzaret, on treballa com a servent d'un monestir de [[clarisses]]; durant tres anys hi viu, visitant la rodalia, fins que decideix d'ordenar-se sacerdot. Mentrestant escriu les seves meditacions, que seran el cor de la seva espiritualitat, incloent la pregària d'abandonament. En 1901 torna a França i és ordenat sacerdot al seminari de [[Vivèrs]] (Departament de l'[[Ardecha]]).