Sandàlia: diferència entre les revisions

La '''sandàlia''' és un tipus de calçat consistent en una sola i una sèrie de tires o betes que hi subjecten el [[peu]] entre els dits i pel taló, de manera que es deixen a la vista els dits i gran part del peu. PodenGeneralment manquen de taló, i poden reforçar-se amb més tires lligades al turmell. Si manca de tira per la banda del taló, ja es tracta d'un altre tipus de calçat: la [[xancleta]].

Les sandàlies s'usen en climes càlids; també, en climes temperats, a l'estiu. Són un calçat senzill, pràctic i còmode, alhora que bo per a la salut, perquè permet una transpiració òptima del peu. Generalment les sandàlies són d'ús unisex i formen part de la indumentària informal, de temps lliure, d'estar per casa, d'anar a la platja, etc.

GeneralmentEn lesdiversos sandàliesperíodes sónha existit, conjuntament amb la sandàlia informal d'ús unisex, manquenla '''sandàlia de talóvestir''', iversió formendignificada part deper la indumentàriasofisticació informal.del Emperòdisseny i, en diversos períodes han existitsovint, conjuntamentper ambla lesqualitat sandàliesdels informalsmaterials. dD'ús unisexexclusivament femení, sandàliesla formals,sandàlia ide finsvestir ies totconsidera elegantsformal, d'ússovint exclusivament femeníelegant, quei acostumenacostuma de dur taló (més o menys pronunciat) i que; fins i tot podenés prou habitual de usarcalçar-sene en casaments celebrats a l'estiu. SeDe sandàlies d'aquesta mena se n'usaven, per exemple, amb vestits consolat o imperi, en el pas del segle XVIII al XIX. Al cap de força temps, retornaren a la moda en la dècada de 1920, i encara avui continuen en voga.

Les sandàlies ja eren comunes en l'Antiguitat, com proven els mosaics i pintures egipcis o grecs. EerenEren el calçat habitual del legionari romà, i també dels civils d'ambdós sexes. L'[[avarca menorquina]] n'és una evolució. Hi estan emparentades, tipològicament, l'[[espardenya]], la [[xancleta]], etc.