Serralada Cantàbrica: diferència entre les revisions

La '''Serralada Cantàbrica''' és un sistema muntanyenc del nord d'[[Espanya]] que discorre paral·lel al [[Mar Cantàbric]]. Té una longitud de 480 quilòmetres des de la depressió basca fins al [[Massís Galaico-Lleonès]], passant pels [[Pics d'Europa]]. La serralada se situa en les comunitats autònomes de [[País Basc]], [[Cantàbria]], [[Principat d'Astúries]] i [[Castella-Lleó]] i representa el límit pel sud de l'anomenada [[Espanya humida]] o verda. Mentre que en el seu vessant sud i des de l'altiplà tot just existeix [[desnivell]], en la vessant nord el desnivell és bastant acusat per la proximitat al mar, ho fa que els rius, de caràcter torrencial, salvin el pendent encaixats en valls en forma de V de vessants pronunciats. Els seus cims sobrepassen els 2.000 metres en els trams més acusats d'Astúries, el Nord de [[Província de Lleó|Lleó]] i [[Palència]] i en la zona oriental de Cantàbria. Els vents dominants, d'origen oceànic, xoquen amb la serralada, ascendint i condensant-se com resultat del refredament. A causa del [[efecte Foehn]], es produïxen abundants precipitacions en la vessant nord cantàbrica (de fins a 2.000 mm anuals) i per a quan els vents descendeixen cap al vessant meridional són ja secs, originant un clima més àrid.