Obre el menú principal

Canvis

1 byte afegit ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
La '''civilització chimú''' va ser una important [[civilització precolombina]] durant diversos segles, que va sorgir cap a l’anyl'any [[1000]] i que el [[1450]] havia ampliat el seu domini pel que és avui la costa nord del Perú. [[Chan Chan]] va ser la capital del regne Chimú i va ser residència de grans senyors descendents del mític [[Taykanamo]] i lloc on es va centralitzar i distribuir els fruits de la terra i els productes manufacturats.
[[Fitxer:Mapa cultura chimu.png|thumb|right|Mapa de l'abast de la cultura Chimú]]
 
[[Fitxer:Vasija Chimú sexual (M. América, Madrid) 01.jpg|thumb|right|Vas chimú amb ceràmica monocroma amb escena sexual , [[Museu d'Amèrica (Madrid)]], [[Madrid]]]]
 
La '''civilització chimú''' va ser una important [[civilització precolombina]] durant diversos segles, que va sorgir cap a l’any [[1000]] i que el [[1450]] havia ampliat el seu domini pel que és avui la costa nord del Perú. [[Chan Chan]] va ser la capital del regne Chimú i va ser residència de grans senyors descendents del mític [[Taykanamo]] i lloc on es va centralitzar i distribuir els fruits de la terra i els productes manufacturats.
 
== Història ==
[[Fitxer:Mapa cultura chimu.png|thumb|right|Mapa de l'abast de la cultura Chimú]]
Els Chimú eren els habitants del regne de Chimor. La seva capital era [[Chan Chan]], una gran ciutat construïda amb tova situada a la vall [[mochica]], a prop de la ciutat actual de [[Trujillo]], al [[Perú]]. L'emperador [[Imperi inca|inca]] Tupac Inca Yupanqui va conquerir el territori dels Chimú cap a l'any [[1470]], 50 anys abans de l'arribada dels [[conquistadors]] a la regió.<ref>Kubler, George. (1962). The Art and Estructura of Ancient America, Ringwood: Penguin Books Australia Ltd., pàg. 247-274</ref> Els cronistes espanyols van poder descriure la cultura chimú a partir de testimoniatges de persones que havien viscut abans de la conquesta inca. Les recerques arqueològiques deixen pensar que la cultura chimú és procedent de les restes de la [[cultura moche]] ; els més antics atuells chimú presenten semblances amb la ceràmica Moche. Les seves ceràmiques eren completament negres i els seus objectes de metall implicaven cisellades fines i complexes.
[[Fitxer:Vasija Chimú sexual (M. América, Madrid) 01.jpg|thumb|rightesquerra|Vas chimú amb ceràmica monocroma amb escena sexual , [[Museu d'Amèrica (Madrid)]], [[Madrid]] ]]
Els Chimú eren els habitants del regne de Chimor. La seva capital era [[Chan Chan]], una gran ciutat construïda amb tova situada a la vall [[mochica]], a prop de la ciutat actual de [[Trujillo]], al [[(Perú)]]. L'emperador [[Imperi inca|inca]] Tupac Inca Yupanqui va conquerir el territori dels Chimú cap a l'any [[1470]], 50 anys abans de l'arribada dels [[conquistadors]] a la regió.<ref>Kubler, George. (1962). The Art and Estructura of Ancient America, Ringwood: Penguin Books Australia Ltd., pàg. 247-274</ref> Els cronistes espanyols van poder descriure la cultura chimú a partir de testimoniatges de persones que havien viscut abans de la conquesta inca. Les recerques arqueològiques deixen pensar que la cultura chimú és procedent de les restes de la [[cultura moche]] ; els més antics atuells chimú presenten semblances amb la ceràmica Moche. Les seves ceràmiques eren completament negres i els seus objectes de metall implicaven cisellades fines i complexes.
 
Els Chimú vivien a la costa nord del Perú. «És una estreta banda desèrtica de 20 a 100 milles d'ample entre el Pacífic i els contraforts oest dels Andes, travessada aquí i allà per curts rius que baixen de les muntanyes i creen oasis verds i fèrtils. »<ref name="Howland" /> Les planures són molt planes i propícies a la irrigació, que és probablement practicada aquí des del començament de l'agricultura. La pesca era igualment molt practicada i considerada com gairebé tan important com l'agricultura.<ref name="Howland" />
 
Els Chimú eren coneguts per adorar la lluna, contràriament als Inques que adoraven el sol. Els Chimú consideraven el sol com destructor, probablement a causa del despietat raig de sol que regnava al desert on vivien. Les ofrenes constituïen un element important dels seus ritus religiosos. Les petxines d’spondylusd'spondylus eren utilitzades freqüentment com ofrenes. També eren utilitzats com a material pels artesans. L’L' spondylus viu a les aigües calentes costaneres a l'altura de l’l'[[Equador]]. És associat al mar, la pluja i la fertilitat. Els spondylus eren molt apreciats pels Chimú que en comerciaven.<ref>Chimú, in: Encyclopedia of Prehistory, vol.7 "South America", edited by Peter Neal Peregrine, Melvin Ember, Springer (2001)</ref>
 
Els Chimú tenen anomenada per la seva ceràmica monocroma característica, així com per al seu treball refinat dels metalls : coure, or, argent, bronze i tumbaga (un aliatge de coure i d'or). Els atuells tenen sovint la forma d'una criatura. Altres representen un personatge assegut o dempeus sobre una ampolla paral·lelepipeda. La superfície negra i brillant de la majoria dels atuells chimú no prové de vernís. És obtinguda coent l'atuell a alta temperatura en un forn artesanal tancat, que impedeix que l’l'[[oxigen]] reaccioni amb l'[[argila]].
 
Segons la novel·la [[Queer]] de [[William S. Burroughs]], s'haurien trobat diversos exemples d'atuells chimú representant de les relacions homosexuals.
 
== Quingnam ==
El [[segle XIV]], a l’arribadal'arribada dels espanyols es parlaven fins a cinc llengues. Entre els valls de Piura i Tumbes, la ''Sec'' o ''Tallan'', una altra anomenada ''Olmos'', a l’àreal'àrea del mateix nom. Entre Motupe i Chicama es parlava ''mochica'' i entre els valls de Moche i Chao, ''quingnam'', l’úsl'ús de la qual es va estendre fins al nord de Lima. Finalment, la ''pescadora'', parlada pels pescadors.
 
Al punt culminant de les conquestes de l'imperi Chimú, la llengua quingnam era parlada en un vast espai, des del riu Jequetepeque al nord, fins a Carabayllo (prop de Lima) al sud. El quingnam era la llengua de la cultura chimú. La llengua quingnam va desaparèixer poc temps després de l'arribada dels conquistadors, principalment per les raons següents :
'''Organització social'''
 
La societat chimú estava organitzada segons una [[jerarquia]] a quatre nivells.<ref name="Christie, J J 2006">Christie, J J & Sarro, P. J (Eds). (2006). Palaces and Power in the Americas. Austin: University of Texas Press.</ref><ref name="Christie, J J 2006"/> Una elit poderosa era al capdavant dels centres de poder. La jerarquia era organitzada al voltant de les ciutats fortificades anomenades ''ciudadelas '' a Chan Chan.<ref name="Keatinge2" /> La potència de Chan Chan és clarament demostrada a la vista de la quantitat de treball necessari per la construcció del [[canal]] de Chimú]] i per les explotacions agrícoles.
 
Chan Chan era a la cimera jerarquia chimú ; Farfan, a la vall Jequetepeque, li era subordinada.<ref name="Christie, J J 2006"/> El fet que aquesta organització va arrencar des de la conquesta de la vall Jequetepeque dóna la impressió que el sistema jeràrquic va ser creat des del començament de l'expansió territorial. L'elit dels centres secundaris del poder, per exemple la vall Jequetepeque, era integrada a nivells inferiors de la jerarquia del govern chimú.<ref name="Keatinge2" /> Els centres secundaris del poder estaven encarregats d'administrar les terres, l'aigua i la força de treball. Els centres principals del poder estaven encarregats de transferir els recursos cap a Chan Chan o de prendre decisions administratives.<ref name="Keatinge2" />
 
Alguns pobles van servir de centres de supervisió tècnica per a la construcció de canals, i després de centres de gestió pel seu manteniment.<ref name="Keatinge3" /> Ho testimonia el gran nombre de bols trencats descoberts sobre l'indret de Quebrada del Oso, ja que aquests bols van servir sens dubte per alimentar els nombrosos obrers encarregats de la construcció i del manteniment d'un tros de canal. Els obrers eren probablement allotjats i eren alimentats per l’estatl'estat.<ref name="Keatinge3" />
 
Hi havia classes socials sota la direcció d'un estat al regne de [[Lambayeque]] a Sican fins a la seva conquesta. Els relats mitològics i guerrers atribuïts a Naylamp a la cultura sican van ser transposats a Tacayanamo a la cultura chimú. El poble va lliurar un tribut als vencedors en forma de mercaderies o de treball. Cap a 1470, el regne chimú va ser vençut pels Inques. El rei Minchancaman va ser deportat a [[Cusco]]. Or i plata van ser oferts per adornar el temple del sol ([[Coricancha]]).
== Tèxtil ==
[[Fitxer:15th-16th century Chimu tabard.jpg|thumb|[[Tabard]] chimú]]
El filat és una tècnica primitiva que consisteix a tòrcer juntes fibres tèxtils per crear un llarg fil continu, amb l'ajuda d'un instrument anomenat [[Fus (eina) |fus]]. El fus és constituït per un bastó habitualment més prim a les extremitats. Un disc s’insereixs'insereix a la part baixa per llastrar-lo i assegurar la tensió del fil. Les fibres tèxtils són enrotllades al voltant d'una [[filosa]]. Es fa girar el fus, que arrossega les fibres de la filosa cap al fus. De passada, les fibres són ràpidament pinçades entre el polze i l'índex i els és aplicada una torsió per ajuntar-les en un llarg fil. Quan la longitud de fil desitjada s’aconsegueixs'aconsegueix, els fils són tenyits de diverses maneres per fabricar teixits.
 
Els Chimú fabricaven gases, brocats, teixits brodats, doblats, pintats, etc. Els adornaven de vegades de plomes i de plaques d'or i d’argentd'argent. Els colors provenien de plantes que contenien taní, fals-pebrer i nous ; minerals com l'argila ferruginosa o les sals d'alumini (en tant que fixadors) ; animals com la cotxinilla. La roba es feia amb la llana de quatre animals : el [[guanac]], la [[llama]], l’l'[[alpaca]] i la [[vicunya]], així com del cotó, que creix naturalment en set colors. Els chimú portaven camises sense mànigues de vegades enserrellades, dels [[ponxo]]s curts, així com túniques.
 
La majoria dels teixits chimú eren de llana d'alpaca.<ref name="Moseley8"/> Tots els fils tenen els mateixos colors i van estat filats en el mateix sentit i el mateix grau de torsió. Provenien probablement del mateix lloc on havien estat filats.
== Ceràmica ==
[[Fitxer:Recipiente Chimú-Inca caimán (M. América, Madrid) 01.jpg|thumb|Ceràmica Chimú representant un caiman]]
Les ceràmiques chimú servien de recipients per a l'ús domèstic d’úsd'ús diari, però també per a les ofrenes rituals en el moment del funeral. L'atuell d’úsd'ús domèstic era fabricat de manera sumària sense acabats elaborats, mentre que les ceràmiques funeràries testimonien una recerca estètica més aconseguida. Els gerros chimú es caracteritzen sovint per una petita escultura a la unió del coll i de la nansa. Les ceràmiques rituals eren emmotllades mentre que els atuells domèstics eren modelats a mà. Les ceràmiques chimú són generalment d'un negre metàl·lic amb matisos. La lluentor característica era obtinguda exposant la ceràmica al fum després l'haver-la polit. També es fabricaven ceràmiques més clares, però en menors quantitats. Nombrosos animals, fruites, personatges i deïtats són pintats sobre les ceràmiques chimú.
 
== Metal·lurgia ==
El treball dels metalls es va desenvolupar ràpidament al final del període chimú.<ref name="Moseley8"/> Alguns artesans treballaven en fàbriques dividides en tallers especialitzats cadascun en una tècnica de treball del metall : xapa, daurat, estampat, motllos de cera, perla, fil·ligrana, gofrat amb motllos de fusta, etc.
 
Aquestes tècniques van permetre la fabricació d'objectes molt variats : tasses, ganivets, recipients, figures d’animalsd'animals plenes o buides, braçalets, agulles, corones, etc. En la fabricació dels seus aliatges, els chimú utilitzaven una barreja d'àcids presents en estat natural en el seu medi ambient. Els minerals havien de ser extrets de mines a cel obert, mines subterrànies o rius. Els principals metalls utilitzats eren el coure, l’argentl'argent, l'or i l'estany.
 
Un grup de fàbriques a Cerro de los Cemetarios practicava la fusió dels metalls a gran escala.<ref name="Moseley, M. E. 1990">Moseley, M. E. & Cordy-Collins, A. (edició) (1990). The Northern Dynasties: Kingships and Statecraft in Chimor. Washington D.C.: Dumbarton Oaks.</ref> La fabricació parteix d'un mineral extret de mines o de rius, que és escalfat a molt alta temperatura i després refredat. El resultat és un bloc constituït d'elements metàl·lics (petites boles de coure, per exemple) en una massa d'escòries (materials inútils).<ref name="Moseley8" /> Els elements metàl·lics eren extrets del bloc a cops de martell, després fosos junts per formar lingots de metall. Els lingots servien llavors per fabricar diversos objectes.
El coure es pot trobar a la naturalesa a la costa, tanmateix els chimú utilitzaven sobretot coure que provenia de zones altes, a aproximadament 3 dies de viatge.<ref name="Moseley8" /> Probablement això es deu a que els objectes realitzats en coure són de molt petita talla : fill, agulles, puntes de pics, pinces o joies.<ref name="Moseley8" />
 
El tumi (tallador de sacrificis) és una especialitat de l'artesanat chimú. Fabricaven també magnífics vestits rituals compostos d'elements d’ord'or amb còfies de plomes o d'or, sivelles d'orelles, collarets, braçalets i pectorals.
 
== Alimentació i agricultura ==
[[Fitxer:Chimushell.jpg|thumb|Arrecada Chimú en petxina d’spondylusd'spondylus i turquesa]]
 
Els chimú van desenvolupar una agricultura intensiva, principalment gràcies a tècniques hidràuliques, que permetien unificar diverses valls creant vastos complexos agrícoles.
* Huachaques : terres baixes, on la sorra superficial ha estat retirada per poder cultivar el sòl humit subjacent, exemple : Tschudi
* Puquios : xarxes d'aqüeductes subterranis, exemples : Kiriwac, Larrea, Alto i Bajo, Costa Rica
* Embassaments : construcció de dics i recuperació d’aigüesd'aigües.
 
Els chimú construïen pous com els de [[Província de Nazca|Nazca]] per extreure l'aigua subterrània, així com reserves alimentades per l'aigua dels rius. L'aigua així obtinguda alimentava un sistema d'irrigació, gràcies al qual els chimú cultivaven mongetes, patates dolces, papayes i cotó. El sistema d'irrigació augmentava la producció agrícola i per tant la riquesa dels chimú, la qual al seu torn contribuïa a la formació d'un sistema burocràtic.
La importància del sistema d'irrigació a gran escala va persistir fins al començament del període del Chimú tardà. Es va produir llavors una evolució cap a un sistema orientat cap a l'especialització de les àrees de producció, descansant sobre la importació i la redistribució dels béns produïts per comunitats locales<ref>Mosely, Michael E., and Kent C. Day. 1982. Chan Chan: Andean desert city. 1st ed. United States of America: School of American Research.</ref>
 
Aparentment, una xarxa complexa d’indretsd'indrets subministrava els béns i serveis als chimú. Molts d'ells produïen productes que els chimú no podien produir ells mateixos. Els primers indrets explotaven els recursos marins. Després del desenvolupament de l'agricultura nous indrets es van crear cap a l'interior, on els recursos marins no eren accessibles. La cria dels [[Llama|llames]] oferia una font de carn. Al començament del període del chimú tardà, els indrets de l'interior utilitzaven les llames com a font principal de carn, però conservaven tanmateix contactes amb els indrets costaners per procurar-se recursos d'origen marí.
 
== Religió ==
La [[lluna]] (Shi) era la principal divinitat a Pacasmayo. Els seus adoradors la consideraven més poderosa que el [[sol]] perquè apareix a la nit i el dia, a causa de la seva influència sobre les marees i el creixement dels vegetals, i perquè les fases lunars servien per marcar el temps que passa. Li sacrificaven alguns dels seus propis fills, creient que serien deïficats després de la seva mort. Els nens eren sacrificats al voltant dels 5 anys, sobre piles de teixits de cotó virolats, amb ofrenes de fruites i de [[chicha]]. «animals i ocells eren igualment sacrificats a la lluna».<ref name="Howland" />
 
El [[sol]] (Jiang) era associat a pedres sagrades anomenades ''alaec-pong '' o pedres [[Cacic|cacics]]. Es creia que aquestes pedres eren els avantpassats dels habitants de la regió i que provenien de quatre estrelles, de les més grans els nobles i el poble comú de les altres. En la seva creença, l’ànimal'ànima dels difunts, que anava per la vora del mar, era transportada pels tumi o llops marins fins la seva última morada a les illes. Va ser també des del mar d’ond'on va arribar Taykanamo, fundador de la dinastia Chimú.
 
« El [[mar]] (Ni) era una important divinitat. Se li oferia sobretot farina de [[blat de moro]] blanca i ocre vermell, adreçant-li oracions per demanar peix en abundància i una protecció contra els ofegaments »<ref name="Howland" /> Diverses constel·lacions jugaven també un paper important. A la constel·lació d’d'[[Orion]], dues estrelles eren considerades com emissaris de la Lluna. La constel·lació de les [[Plèiades (astronomia) |Plèiades]], anomenada ''Fur '', l'aparició de la qual coincideix cada any amb el començament de les collites, era utilitzat per calcular els anys i es creia que vigilava les collites.<ref name="Howland" />
 
Mart (Nor) i la Terra (Ghis) també eren adorats.
 
Cada regió tenia també les seves pròpies divinitats locals i santuaris, que variaven en importància. Aquests santuaris, anomenats ''[[huaca]]'', s’escampens'escampen per altres regions del [[Perú]].<ref name="Howland" />
 
'''Sacrificis humans'''
== Arquitectura ==
 
L'arquitectura chimú és basa en la separació de les elits i del poble. A Chan Chan, 10 amples zones anomenades ''ciutadelles'' eren probablement palaus destinats als reis de Chimor. Són voltades de murs de toves de 9 metres d’alçadad'alçada<ref name="Moore1">Moore, Jerry D. 1992. Pattern and meaning in prehistoric Peruvian architecture: The architecture of social control in the Chimú state. Latin American Antiquity 3, (2) (Jun.): 95-113.</ref> que els dóna l'aspecte de fortaleses. Els murs són de vegades condecorats amb frisos en relleu o pintats. Les decoracions representen figures zoomorfes, ocells, peixos o figures geomètriques.
 
La major part de la població chimú, aproximadament {{formatnum:26000}} persones, vivia en barris fora de les ciutadelles.<ref name="Moseley, M. E. 1990"/> Els barris es componien de nombrosos allotjaments. Cada família disposava d'un allotjament compost d'espais destinats a la cuina, al treball artesanal, als animals domèstics i a l'emmagatzemament.
* espais en U anomenats ''audiencias''<ref name="Keatinge2">Keatinge, Richard W., and Geoffrey W. Conrad. 1983. Imperialist expansion in peruvian prehistory: Chimu administration of a conquered territory. Journal of Field Archaeology 10, (3) (Autumn): 255-83.</ref>
 
== Referències ==
{{referències|12}}
 
{{Portal|Història}}
 
[[Categoria:Història del Perú]]
[[Categoria:Civilitzacions precolombines]]
 
[[be:Чыму]]
219.983

modificacions