Xirvanxah: diferència entre les revisions

Al segle XI la dinasta va esdevenir completament persianitzada. Els noms dels sobirans passen a ser perses i els enllaços amb les famílies locals devien estar a l'orde del dia, especialment amb els prínceps locals de Shabaran, l'antiga capital, que eren de l'alta noblesa persa. La dinastia va reclamar aleshores un fictici origen en [[Bahram V|Bahram Gur]] el rei sassànida (420-438) o de Khusraw Anushirwan ([[Cosroes I]] el Just, 531-579). La força dels kesrànides estava, com altres dinasties, en els seus esclaus turcs militars professionals o [[ghulam|ghulams]], ja que patien els atacs de pobles muntanyesos com els [[alans]] i els [[georgians]]. Davant dels atacs [[oghuz]], Kubad ibn Yazid (1043-1049) va edificar una muralla de pedra amb portes de ferro a la seva capital [[Yazidiyya]] (1045) i va fortificar altres viles. Fariburz ibn Sallar (1063-1094) va pagar un rescat per impedir als turcmans de [[Karatigin]] de saquejar les regions de [[Maskat]] (el nom deriva del antic poble dels [[massagetes]]) i [[Bakú]] i finalment el 1067 es va sotmetre al sultà seljúcida [[Alp Arslan]] i va acordar que li pagaria un tribu anual de 70.000 dinars (després reduït a 40.000); a les monedes encunyades a Shirvan després d'aquesta any es proclama la sobirania del sultà seljúcida (les primeres que es coneixen són amb el nom de [[Malik Shah I]], que va començar a regnar el 1072) i del califa [[abbàssida]]. La dinastia va poder sobreviure; encara que sota el sultà [[Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah]] (1118-1131) el país fou ocupat pels seljúcides quan el ''shirvanshah'', que era probablement Manushihr II ibn Faridun (Manushihr ibn Kasran segons el historiador Münedjim Bashi) ,<ref> per les monedes se sap que utilitzava a més del títol de shirvanshah el de ''Khakan-i Kabir'' (Gran khakan), i el seu poeta panegirista va adoptar el nom de Khakani</ref>, va reclamar justícia al sultà que havia anat al país de visita; el ''shirvanshah'' fou empresonat però no ho devia estar gaire temps; el poble, que volia lliure al seu príncep, va intentar aconseguir la seva llibertat però no ho va aconseguir, i els georgians van aprofitar el moment per envair el país (1122-1123), però foren rebutjats per Mahmud; l'incursió georgiana fou terrible i és coneguda com "la devastació" (''takhrib''). El visir seljúcida [[Shams al-Mulk]] fou executat per orde del sultà a [[Baylakan]], quan semble que tornava de Shirvan (maig del 1123). [[Ibn al-Athir]] no obstant diu que el sultà havia anat a Shirvan cridat per la població de [[Bab al-Abwad]] i s'havia aturat a [[Shemakha]] i estant allí es va presentar l'exèrcit georgià; però aquestos es van enfrontar als seus aliats els turcs [[qiptxaqs]] i es van acabar retirant. El sultà va restar un temps a Shirvan i no va tornar a [[Hamadan]] fins l'agost del 1123.

A partir del segle XII la genealogia dels shirvanshahs es un xic confosa. El nom de kasrànides o kesrànides es generalitza. Des de 1194 el shirvanshah ja no va reconèixer al sultà [[seljúcida]] com es veu a les monedes, però continuava proclamant la sobirania nominal del califa abbàssida. Però en realitat en aquest temps els shirvanshahs van caure sota influència de [[Geòrgia]]. [[Giorgi III de Geòrgia]] (1156-1184), parent del shirvanshah, fou el seu aliat i el seu protector, especialment sobre Akhistan I (Akhsatan I) ibn Manushihr III al que va ajudar de manera decisiva en la victòria sobre una flota russa prop de [[Bakú]], i la reconquesta de [[Derbent]]; però més tard els georgians van incorporar els territoris de [[Shakki]], [[Kabala]] i [[Mukan]] que pertanyien a Shirvan. A la primera meitat del segle XIII es produeix una situació confosa: Ibn al Athir esmenta a un sobirà de nom Rashid (el 1122); [[al-Nasawi]] esmenta a un altre de nom Faridun ibn Fariburz (1225) i al fill d'aquest Djalal al-Din Sultan Shah; però cap dels tres apareix a les monedes i en canvi si ho fa Fariburz ibn Faridun ibn Manushihr, i després Farrukhzad I ibn Manushihr III i Kershasp o Garshasp I ibn Farrukhzad. En aquest temps va aparèixer a Shirvan el [[khwarizmshah]] [[Ala al-Din Muhammad]] que va exigir al shirvanshah un tribut de 100.000 dinars .<ref> que segons al-Nasawi és el que el shirvanshah pagava a Malik Shah I </ref>. El shirvanshah va al·legar que no podia pagar i que una part del país estava en mans dels georgians i finalment el pagament es va reduir a la meitat i al no poder pagar encara fou rebaixat a 30.000. Ala al-Din va expulsar del districte de Gushtaspi (a la desembocadura del Kura i de l'Aras) als funcionaris del ''shirvanshah'' i va annexionar el territori a canvi de 200.000 dinars i la cessió al príncep Djalal al-Din Sultan Shah del Mukan que el seu pare Faridun ibn Fariburz havia cedit als georgians coma dot en el matrimoni del príncep amb una princesa georgiana filla de la reina [[Rusudan de Geòrgia]] (1223-1247).