Exploració de la Lluna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: si:චන්ද්ර ගවේෂණය; canvis cosmètics |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Aldrin Apollo 11.jpg|thumb|L'[[astronauta]] [[Buzz Aldrin]] a la superfície de la [[Lluna]] ([[1969]]).]]
En [[astronàutica]], les '''missions lunars''' són les que tenen per objectiu l'exploració de la [[Lluna]]. Es poden classificar en missions tripulades i missions no tripulades. La que va tenir més ressó mundial va ser l'[[Apollo 11]], una missió [[Estats Units|
El primer intent d'enviar un giny espacial a la Lluna va tenir lloc el [[17 d'agost]] de [[1958]], quan la sonda
Entre les primeres missions hi va haver un gran nombre de fracassos, donada la gran dificultat que implicava aconseguir donar a les sondes la [[velocitat d'escapament|velocitat necessària]] per escapar de l'atracció gravitatòria de la [[Terra]]. A més, un cop la sonda havia estat llançada amb èxit, hi havia el problema de controlar la seva trajectòria en tot moment per evitar o bé que es perdés en l'espai o que acabés xocant contra la Lluna o la Terra.
Línia 13:
=== Missions EUA - URSS (1958 - 1976) ===
[[Fitxer:Luna 1.jpg|thumb|La [[sonda espacial|sonda]] [[URSS|soviètica]] ''[[Lunik 1]]'', la primera en sobrevolar la [[Lluna]] ([[1959]]).]]
* [[Programa Pioneer]] ([[EUA]], [[1958]]-[[1960]]): el primer programa nord-americà d'exploració espacial. Les primeres sondes, entre el [[1958]] i el [[1960]], es van dedicar a l'exploració de la [[Lluna]]. La majoria van fallar durant la fase de llançament. No obstant això, la ''[[Pioneer 4]]'' va aconseguir fer un sobrevol de la Lluna
* [[Programa Lunik]] (o Lluna) ([[URSS]], [[1958]]-[[1976]]): el principal programa soviètic de missions lunars. Va constar d'un gran nombre de missions. Oficialment
** ''[[Lunik 1]]'' ([[1959]]), la primera sonda en sobrevolar la Lluna (ja mencionada).
** ''[[Lunik 2]]'' (1959), la primera en impactar contra la Lluna.
Línia 22:
** ''[[Lunik 16]]'' ([[1970]]), la primera sonda no tripulada en retornar mostres de la superfície lunar a la Terra.
** ''[[Lunik 17]]'' (1970) i ''[[Lunik 21]]'' ([[1973]]), que van portar al ''Lunokhod 1'' i al ''Lunokhod 2'', els primers rovers lunars.
* [[Programa Ranger]] ([[EUA]], [[1961]]-[[1965]]): sèrie de 9 sondes equipades amb càmeres de vídeo per enviar imatges de gran resolució de la superfície de la Lluna. Es llançaven contra la Lluna enviant imatges desde cada vegada més a prop fins a xocar contra la superfície. Les primeres van ser un fracàs, però les ''[[Ranger 7]]'', ''[[Ranger 8|8]]'' i ''[[Ranger 9|9]]'' van enviar moltes imatges que van servir per a preparar futures missions.
* [[Programa Lunar Orbiter]] ([[EUA]], [[1966]]-[[1967]]): sèrie de 5 sondes orbitals amb la missió de fotografiar tota la superfície lunar. Les imatges es van utilitzar per a escollir els llocs d'allunatge de les futures missions tripulades [[Programa Apollo|Apollo]]. Totes cinc van ser un èxit i es va fotografiar el 99% de la superfície del satèl·lit.
* [[Programa Surveyor]] ([[EUA]], [[1966]]-[[1968]]): programa constituït per 7 sondes de superfície dissenyades per a demostrar la possibilitat d'allunitzar suaument sobre la superfície del satèl·lit. Dues es van estrellar contra la Lluna, però les ''[[Surveyor 1]]'', ''[[Surveyor 3|3]]'', ''[[Surveyor 5|5]]'', ''[[Surveyor 6|6]]'' i ''[[Surveyor 7|7]]'' van ser un èxit.
* [[Programa Zond]] ([[URSS]], [[1964]]-[[1970]]): estava format per 8 missions separades en dos blocs. Les tres primeres sondes eren missions científiques per a explorar [[Venus (planeta)|Venus]] i [[Mart (planeta)|Mart]]. Però de la 4 a la 8 ([[1968]]-[[1970]]) van ser missions de prova per a algun dia construir sondes orbitals tripulades. Van efectuar sobrevols de la Lluna i van retornar a la Terra. La ''[[Zond 5]]'' va ser la primera sonda en tornar de la Lluna amb éssers vius a bord (tortugues, mosques, cucs, plantes, llavors i bacteris).
=== Missions recents (1990 - 2006) ===
[[Fitxer:Lunar Prospector orbiter.jpg|thumb|Dibuix de la sonda ''[[Lunar Prospector]]'' de la NASA ([[1998]]).]]
* ''[[Hiten]]'' ([[Japó]], [[1990]]): Constava de dos mòduls
* ''[[Clementine]]'' ([[EUA]], [[1994]]): sonda orbital dedicada a obtenir imatges de la superfície de la [[Lluna]] a diferents longituds d'ona i a realitzar diversos experiments científics gràcies als instruments que portava a bord. La missió va ser un èxit. Gràcies a les dades que va obtenir, es va descobrir que als pols lunars hi ha una quantitat significativa d'[[aigua]] congelada.
* ''[[Lunar Prospector]]'' ([[EUA]], [[1998]]): sonda orbital amb diversos instruments a bord dedicada a mesurar els camps magnètic i gravitatori de la Lluna, a analitzar la composició de la superfície lunar i a detectar possibles dipòsits d'aigua als pols. La missió va ser un èxit.
Línia 40:
* '''''[[Apollo 10]]''''' ([[1969]]): 31 voltes a la Lluna. Astronautes: Thomas Stafford, John W. Young i Eugene Cernan.
Les 7 missions restants tenien com a objectiu allunitzar, efectuar activitats extravehiculars per la superfície lunar i retornar a la Terra. Totes les missions Apollo van complir els seus objectius
* '''''[[Apollo 13]]''''' ([[1970]]): Sobrevol. Astronautes: Jim Lovell, Jack Swigert i Fred Haise.
Les missions lunars que van aconseguir que els astronautes que portaven
* '''''[[Apollo 11]]''''' ([[1969]]): 21h 36m a la Lluna. Astronautes: [[Neil Armstrong]], [[Michael Collins (astronauta)|Michael Collins]] i [[Buzz Aldrin]]. Armstrong i Aldrin baixen a la Lluna amb el mòdul lunar "''Eagle''".
* '''''[[Apollo 12]]''''' (1969): 31h 31m a la Lluna. Astronautes: Pete Conrad, Richard F. Gordon i Alan Bean.
|