Exploració de la Lluna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: si:චන්ද්‍ර ගවේෂණය; canvis cosmètics
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Aldrin Apollo 11.jpg|thumb|L'[[astronauta]] [[Buzz Aldrin]] a la superfície de la [[Lluna]] ([[1969]]).]]
En [[astronàutica]], les '''missions lunars''' són les que tenen per objectiu l'exploració de la [[Lluna]]. Es poden classificar en missions tripulades i missions no tripulades. La que va tenir més ressó mundial va ser l'[[Apollo 11]], una missió [[Estats Units|nordamericananord-americana]] que va portar per primera vegada homes a la superfície de la Lluna. L'astronauta nord-americà [[Neil Armstrong]], va ser el primer ésser humà que, a les 03:56 (hora espanyolacatalana) del [[21 de juliol]] de [[1969]], posava el peu a la Lluna.
 
El primer intent d'enviar un giny espacial a la Lluna va tenir lloc el [[17 d'agost]] de [[1958]], quan la sonda nordamericananord-americana ''[[Pioneer 0]]'' va explotar durant la fase de llançament. La primera missió que va aconseguir arribar a l'[[òrbita]] de la Lluna va ser la sonda soviètica ''[[Lunik 1]]'', el gener de [[1959]].
 
Entre les primeres missions hi va haver un gran nombre de fracassos, donada la gran dificultat que implicava aconseguir donar a les sondes la [[velocitat d'escapament|velocitat necessària]] per escapar de l'atracció gravitatòria de la [[Terra]]. A més, un cop la sonda havia estat llançada amb èxit, hi havia el problema de controlar la seva trajectòria en tot moment per evitar o bé que es perdés en l'espai o que acabés xocant contra la Lluna o la Terra.
Línia 13:
=== Missions EUA - URSS (1958 - 1976) ===
[[Fitxer:Luna 1.jpg|thumb|La [[sonda espacial|sonda]] [[URSS|soviètica]] ''[[Lunik 1]]'', la primera en sobrevolar la [[Lluna]] ([[1959]]).]]
* [[Programa Pioneer]] ([[EUA]], [[1958]]-[[1960]]): el primer programa nord-americà d'exploració espacial. Les primeres sondes, entre el [[1958]] i el [[1960]], es van dedicar a l'exploració de la [[Lluna]]. La majoria van fallar durant la fase de llançament. No obstant això, la ''[[Pioneer 4]]'' va aconseguir fer un sobrevol de la Lluna, el [[4 de març]] de [[1959]].
* [[Programa Lunik]] (o Lluna) ([[URSS]], [[1958]]-[[1976]]): el principal programa soviètic de missions lunars. Va constar d'un gran nombre de missions. Oficialment, només n'hi va haver 24, 15 de les quals es consideren un èxit. Les que fallaven ja durant la fase de llançament, no eren reconegudes oficialment i no se'ls-hi assignava número. Entre elles cal destacar:
** ''[[Lunik 1]]'' ([[1959]]), la primera sonda en sobrevolar la Lluna (ja mencionada).
** ''[[Lunik 2]]'' (1959), la primera en impactar contra la Lluna.
Línia 22:
** ''[[Lunik 16]]'' ([[1970]]), la primera sonda no tripulada en retornar mostres de la superfície lunar a la Terra.
** ''[[Lunik 17]]'' (1970) i ''[[Lunik 21]]'' ([[1973]]), que van portar al ''Lunokhod 1'' i al ''Lunokhod 2'', els primers rovers lunars.
* [[Programa Ranger]] ([[EUA]], [[1961]]-[[1965]]): sèrie de 9 sondes equipades amb càmeres de vídeo per enviar imatges de gran resolució de la superfície de la Lluna. Es llançaven contra la Lluna enviant imatges desde cada vegada més a prop fins a xocar contra la superfície. Les primeres van ser un fracàs, però les ''[[Ranger 7]]'', ''[[Ranger 8|8]]'' i ''[[Ranger 9|9]]'' van enviar moltes imatges que van servir per a preparar futures missions.
* [[Programa Lunar Orbiter]] ([[EUA]], [[1966]]-[[1967]]): sèrie de 5 sondes orbitals amb la missió de fotografiar tota la superfície lunar. Les imatges es van utilitzar per a escollir els llocs d'allunatge de les futures missions tripulades [[Programa Apollo|Apollo]]. Totes cinc van ser un èxit i es va fotografiar el 99% de la superfície del satèl·lit.
* [[Programa Surveyor]] ([[EUA]], [[1966]]-[[1968]]): programa constituït per 7 sondes de superfície dissenyades per a demostrar la possibilitat d'allunitzar suaument sobre la superfície del satèl·lit. Dues es van estrellar contra la Lluna, però les ''[[Surveyor 1]]'', ''[[Surveyor 3|3]]'', ''[[Surveyor 5|5]]'', ''[[Surveyor 6|6]]'' i ''[[Surveyor 7|7]]'' van ser un èxit.
* [[Programa Zond]] ([[URSS]], [[1964]]-[[1970]]): estava format per 8 missions separades en dos blocs. Les tres primeres sondes eren missions científiques per a explorar [[Venus (planeta)|Venus]] i [[Mart (planeta)|Mart]]. Però de la 4 a la 8 ([[1968]]-[[1970]]) van ser missions de prova per a algun dia construir sondes orbitals tripulades. Van efectuar sobrevols de la Lluna i van retornar a la Terra. La ''[[Zond 5]]'' va ser la primera sonda en tornar de la Lluna amb éssers vius a bord (tortugues, mosques, cucs, plantes, llavors i bacteris).
 
=== Missions recents (1990 - 2006) ===
[[Fitxer:Lunar Prospector orbiter.jpg|thumb|Dibuix de la sonda ''[[Lunar Prospector]]'' de la NASA ([[1998]]).]]
* ''[[Hiten]]'' ([[Japó]], [[1990]]): Constava de dos mòduls:, la nau ''Hiten'' i la sonda orbital ''Hagoromo''. La inserció orbital va ser correcta però el transmissor de la Hagoromo va fallar i no es va obtenir cap dada científica.
* ''[[Clementine]]'' ([[EUA]], [[1994]]): sonda orbital dedicada a obtenir imatges de la superfície de la [[Lluna]] a diferents longituds d'ona i a realitzar diversos experiments científics gràcies als instruments que portava a bord. La missió va ser un èxit. Gràcies a les dades que va obtenir, es va descobrir que als pols lunars hi ha una quantitat significativa d'[[aigua]] congelada.
* ''[[Lunar Prospector]]'' ([[EUA]], [[1998]]): sonda orbital amb diversos instruments a bord dedicada a mesurar els camps magnètic i gravitatori de la Lluna, a analitzar la composició de la superfície lunar i a detectar possibles dipòsits d'aigua als pols. La missió va ser un èxit.
Línia 40:
* '''''[[Apollo 10]]''''' ([[1969]]): 31 voltes a la Lluna. Astronautes: Thomas Stafford, John W. Young i Eugene Cernan.
 
Les 7 missions restants tenien com a objectiu allunitzar, efectuar activitats extravehiculars per la superfície lunar i retornar a la Terra. Totes les missions Apollo van complir els seus objectius, excepte la missió ''Apollo 13'', que, degut a un problema durant el viatge d'anada, es va veure obligada a suspendre l'allunatge i a retornar a la Terra després d'haver fet tan sols un sobrevol de la Lluna.
* '''''[[Apollo 13]]''''' ([[1970]]): Sobrevol. Astronautes: Jim Lovell, Jack Swigert i Fred Haise.
 
Les missions lunars que van aconseguir que els astronautes que portaven, poguessin trepitjar la Lluna i explorar-la, van ser les següents:
* '''''[[Apollo 11]]''''' ([[1969]]): 21h 36m a la Lluna. Astronautes: [[Neil Armstrong]], [[Michael Collins (astronauta)|Michael Collins]] i [[Buzz Aldrin]]. Armstrong i Aldrin baixen a la Lluna amb el mòdul lunar "''Eagle''".
* '''''[[Apollo 12]]''''' (1969): 31h 31m a la Lluna. Astronautes: Pete Conrad, Richard F. Gordon i Alan Bean.