Caterina de Portugal i de Bragança: diferència entre les revisions

==Núpcies i descedentsdescendents==

El [[1580]] a la mort d'[[Enric I de Portugal]], els descedentsdescendents de l'infant Eduard de Portugal eren els únics supervivents legítims dels possibles hereus directes al tron. La tradició portuguesa otorgava preferència als descedentsdescendents per línia masculina, a la qual Caterina pertanyia, i relegava a un segon pla la línia femenina, de la qual era descedentsdescednent [[Felip II de Castella]]. Un altre pretendent s'hi afegí posteriorment, [[Antoni I de Portugal|Antoni de Portugal]], fill il·legítim de [[Lluís de Portugal i d'Aragó|Lluís de Portugal]], germà de [[Manuel I de Portugal]].

Seguint aquesta idea, el nebot de Caterina, [[Ranuccio de Parma]], era el primer en la línia de successió, seguit de Caterina. Caterina pel seu casament amb Joan de Bragança, descedentsdescendents dels reis portuguesos i gran terratinent, aconseguí molts suports entre la noblesa però el seu competidor més immediat, Felip II de Castella, aconseguí sobornar a molts d'aquests amb l'[[or]] procedent de les [[Índies Occidentals]]. El partit nacionalista portuguès, el clergat baix així com les classes populars donaren suport a Antoni de Portugal, que governà amb el nom d'[[Antoni I de Portugal]]. Però el [[25 d'agost]] de [[1580]] les tropes castellanes del [[duc d'Alba]] derrotaren a Antoni en la [[batalla d'Alcántara]] i provocà que [[Felip II de Castella]] esdevingués rei de Portugal.