Sikhs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m trec redirecció doble
Cap resum de modificació
Línia 1:
Els '''sikhs''' (panjabi: ਸਿੱਖ, sikkh [ˈsɪkkʰ]) són els seguidors del [[sikhisme]], una religió reconeguda, que es va originar al segle XV al [[Panjab]]. El terme sikh té origen en la paraula sànscrita ''śiṣya'' (शिष्य), que vol dir "deixeble, estudiant" o ''śikṣa'' (शिक्ष), que vol dir "instrucció". Un shik és un deixeble del [[guru]].
#REDIRECT [[Sikhisme]]
 
Els sikhs van fundar un estat al segle XVII (vegeu [[Estat sikh de Lahore]]) al qual els britànics van posar final el [[1849]]. Els nous senyors del Panjab aviat es van adonar de les qualitats militars dels sikhs i el delegat britànic a la regió, [[Sir John Malcom]] (des de 1852) va començar a reclutar gent d'aquesta religió per l'exèrcit britànic de l'Índia. Els reclutats foren soldats o ''jagirdars'' (propietaris de terres) que o be havien conservat les seves propietats o be havien rebut una indemnització, i per tant foren molt lleials als britànics com van mostrar durant la [[rebel·lió dels sipais]] del 1857-1858. Els soldats sikhs (''khalses'') formaven un terç dels 60.000 soldats i posteriorment la proporció es va augmentar. Per mantenir la lleialtat i afavorir el reclutament es van dictar disposicions que permetien portar la barba i els cabells llargs segons la costum de la comunitat ''khalsa'' (sikh) i van ajudar a reforçar la seva identitat.
 
Durant la segona meitat del segle XIX es va produir un renaixement de la religiositat sikh. el Namdharis de Kuka, adeptes del guru Baba Ram Singh, van crear un moviment mil·lenarista i iconoclasta al Panjab central que s'oposava als carnissers àrabs que mataven als animals per menjar. Els britànics van actuar militarment contra els kukes al districte de [[Ludhiana]] ([[1872]]) i van exiliar a Baba Ram Singh a [[Birmània]]. A final del segle va començar el moviment Sabha que pretenia una reforma de la religió i l'educació i s'havia originat a causa de les conversions al cristianisme i (en menor mesura) al islam i per l'amenaça que representava el moviment hindu Arya Samaj. Els reformistes volien una educació a la manera anglesa i el govern va fundar diverses escoles i col·legis al Panjab; també van defensar l'escriptura panjabi en alfabet gurmukhi en front del [[urdú]] en caràcters aràbigs i del hindi en caràcters [[devanagiri]].
 
Milers de Sikh es van allistar a la [[I Guerra Mundial]] al costat dels britànics, lluitant a [[França]], a l'[[Àfrica oriental]], i al [[Orient Mitja]] i [[Orient Proper|Proper]]. En aquest temps va sorgir a [[Amèrica]], a la costa oest, el moviment ''ghadari'' (Amotinament) i alguns actes de terrorisme van portar a la repressió policial i militar el 1915.
 
Entre 1918 o 1947 els sikhs van tenir força activitat política: primer es van enfrontar amb el govern de l'Índia pel control dels temples sikhs (''gardawares'') i el 1921 es va iniciar l'anomenada "tercera guerra sikh" que tot i el seu nom fou un conflicte principalment polític no violent, encara que amb alguns episodis de violència; el moviment el realitzaven els extremistes anomenats ''Akalis'' (Inmortals) i tenia a la base a les classes populars, més a les classes professionals o burgeses. El govern britànic va acabar emetent la ''Sikh Gurdawaras Act'' el 1925, que donava la custòdia dels temples i mausoleus històrics a una comissió de 160 persones, però que no va calmar l'agitació. Després els sikhs es van interessar en la participació política per mig del Consell d'Estat i l'Assemblea legislativa del Panjab.
 
A la [[II Guerra Mundial]] van tornar a cooperar amb el govern britànic, però l'entusiasme no era el que havia estat. Els akalis afavorien la unitat de l'Índia a través del [[Congrés Nacional Indi]], però si hi havia un [[Pakistan]] separat van començar a exigir un [[Khalistan]] o Sikhstan o Khalsastan. En plena guerra aquesta qüestió va dividir als sikhs i un nombre important de presoners de guerra japonesos es van unir a l'[[Exèrcit Nacional Indi]] de [[Chandra Bose]].
 
El [[9 de març]] de [[1946]] els sikhs van declarar ser una nació i l'endemà van exigir la creació d'un estat sikh. A la partició l'agost de 1947, la major part dels sikhs van quedar a la part índia del Panjab i els dos milions i mig que van quedar al Pakistan van emigrar en general, ocupant el lloc dels musulmans que al seu torn van emigrar des de el Panjab indi cap al Pakistan. El 1951 eren el 35% de la població del Panjab i els hindús el 62%. Les indemnitzacions pagades pel govern indi als refugiats foren febles i van provocar ressentiments. El govern rebutjava concessions polítiques del tipus d'estatut autònom, a una religió, i reconèixer a les castes sikhs (principalment castes baixes) els mateixos drets positius que es pretenien per les castes inferiors hindús; per això el desig d'un estat separat es va incrementar. El 1956 les proteccions per les castes sikhs foren reconegudes iguals a les dels hindis.
 
Per aquest període vegeu: [[Sikhisme polític]]
 
El 1966 es va admetre el principi de crear un estat de majoria sikh a l'Índia, amb un 56% d'adeptes de la religió i de llengua panjabi. [[Haryana]] fou constituïda en estat de la unió i alguns districtes foren agregats al territori d'Himachal Pradesh que també va esdevenir estat el [[1971]]. El 1967 va formar govern l'Autoritat per Afers Polítics dels Sikhs (Shiromani Akil Dal/Authority for the Political Matters of Sikhs, anagrama SAD), un partit religiós sikh, seguit al cap de poc per l'Associació Popular (Janapa Parishad), oposició de dretes, però sempre en precari fins que el president va assolir el govern directe (1968-1969) fins a les noves eleccions que van reproduir la situació amb governs alterns dels mateixos partits sense majoria parlamentaria sòlida. Un altre govern directe (1971-1972) va permetre el retorn del Congrés, i el 1973 el [[Akali Dal]], el principal partit sikh, de caire religiós, va fer adoptar l'anomenada resolució d'[[Anadpur]] per la qual es reclamava una autonomia més gran. La situació es va degradar i amb els problemes a tota l'Índia es va imposar el govern directe (1977); al final d'aquest breu període les noves eleccions van donar el poder al partit religiós sikh Akali Dal.
 
El 1980 es va imposar altre cop el govern directe, i a les noves eleccions el 1980, el Partit del Congrés-Indira va aconseguir la majoria i va formar govern, del que fou apartat per un nou govern presidencial el 1983 quan l'agitació al Panjab i la guerrilla separatista sikh estava al seu moment més actiu, amb els fets del [[Temple Daurat d'Amritsar |temple d'Amritsar]] (juny de 1984) en que un grup d'extremistes religiosos es van fer forts al Temple Daurat a la ciutat d'Amritsar, que era el temple més sagrat dels sikhs, i en van acabar expulsats per la intervenció militar ordenada per [[Indira Gandhi]], intervenció que va causar entre cinc i sis mil morts. Al mateix temps es proclamava la república de Khalistan a l'exili de [[Londres]] ([[13 de juny]] de [[1984]]) dirigida per Jagit Singh Chauhan (es va dissoldre el 2007), i els fets van culminar en l'assassinat el [[31 d'octubre]] de [[1984]] d'Indira Gandhi pels seus guàrdies sikhs.
 
El 1985, quan la situació va millorar, el partit religiós sikh, oposat a la violència, va aconseguir el poder (alguns parents dels guàrdies sikhs autors de la mort d'Indira foren elegits), però la situació no era prou estable i altre cop es va imposar el govern directe que va durar fins el 1992. A les eleccions d'aquest any va triomfar el [[partit del Congrés]] (ja reunificat) que va governar fins el 1997 (incloent un govern del 1995 al 1996 del Punjab Pradesh Congress, una branca regional fidel a [[Sonia Gandhi]]). El 1997 va tornar al poder el partit religiós sikh donant pas (2002-2007) altre cop al Partit del Congrés i aquest el 2007 altre cop al partit religiós, en una clàssica alternança de poder. Les reivindicacions sikhs no han disminuït encara que actualment no ocupen un lloc destacat a les notícies del món.
 
==Referència==
*McLeod, Teh sikhs,. History, religion and society, Nova York 1989
*Grewald, The Sikhs of the Punjab a la New Cambridge History of India, Cambridge 1990.
 
[[Categoria:Grups humans de l'Índia]]
[[Categoria:Panjab]]