Revisió del 19:22, 13 ago 2011 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: pt:Prisma de Nicol ← Edició anterior		Revisió del 10:35, 30 set 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer: Nicol-prism.png\|thumb\|360px\|Prisma de Nicol.]] Un ''' prisma de Nicol ''' és un tipus de [[~~Prisma (òptica)\|~~prisma òptic]] polaritzador, és a dir, crea un feix de [[~~polarització\|~~llum polaritzada]] a partir d'un feix de llum sense polaritzar. Va ser inventat en 1828 pel físic escocès [[William Nicol]] i és el primer prisma polaritzador que es va crear. Consta d'un vidre de [[calcita]] ([[espat d'Islàndia]]) [[~~romboèdrica~~romboèdric]] tallat diagonalment en dues parts amb un angle de 68 º unides després amb [[cola òptic]].▼ La llum sense polaritzar entra per una de les facetes del prisma i es divideix en dos feixos polaritzats a causa de la [[birefringència]] de la calcita. Un d'aquests fas, anomenat '' ordinari '' ('' o '' al diagrama), experimenta un índex de refracció de '' n '' <sub> o </sub> = 1,658 i en el tall diagonal, el cola té un índex de refracció de 1,55, experimenta una [[reflexió interna total]] que el dirigeix cap a la faceta superior. L'altre feix, anomenat '' extraordinari '' ('' i '') experimenta un índex de refracció menor de '' n '' <sub> i </sub> = 1,486 i no és reflectit sinó que travessa la unió diagonal i surt per la faceta oposada a forma de llum polaritzada.▼ ▲Un ''' prisma de Nicol ''' és un tipus de [[Prisma (òptica)\|prisma òptic]] polaritzador, és a dir, crea un feix de [[polarització\|llum polaritzada]] a partir d'un feix de llum sense polaritzar. Va ser inventat en 1828 pel físic escocès [[William Nicol]] i és el primer prisma polaritzador que es va crear. Consta d'un vidre de [[calcita]] (espat d'Islàndia) [[romboèdrica]] tallat diagonalment en dues parts amb un angle de 68 º unides després amb [[cola òptic]]. ▲La llum sense polaritzar entra per una de les facetes del prisma i es divideix en dos feixos polaritzats a causa de la [[birefringència]] de la calcita. Un d'aquests fas, anomenat '' ordinari '' ('' o '' al diagrama), experimenta un índex de refracció de '' n '' <sub> o </sub> = 1,658 i en el tall diagonal, el cola té un índex de refracció de 1,55, experimenta una [[reflexió interna total]] que el dirigeix cap a la faceta superior. L'altre feix, anomenat '' extraordinari '' ('' i '') experimenta un índex de refracció menor de '' n '' <sub> i </sub> = 1,486 i no és reflectit sinó que travessa la unió diagonal i surt per la faceta oposada a forma de llum polaritzada. Aquests prismes eren servir moltíssim [[microscòpia]] i [[polarimetria]] i el terme "Nicol plegats" s'empra encara per definir una mostra observada entre polarizadores disposats ortogonalment. En l'actualitat aquests prismes han estat substituïts en la majoria d'aplicacions per un altre tipus de filtres com filtres [[polaroid]] o [[Prisma de Glan-Thompson\|prismes de Glan-Thompson]]. Linha 9 ⟶ 8: == Vegeu també == Altres prismes polaritzadors són: * El [[~~prisma~~Prisma de Nomarski]]▼ ▲* El [[prisma de Nomarski]] * [[Prisma de Glan-Thompson]] * [[Prisma de Glan-Foucault]] * [[Prisma de Glan-Foucault]] * [[Prisma de Glan-Taylor]] * [[Prisma de Glan-làser]] * [[Prisma de Wollaston]] {{ORDENA:Prisma De Nicol}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~▼ [[Categoria: Prismes\|Nicol]]▼ ▲{{ORDENA:Prisma De Nicol}} <!--ORDENA generat per bot--> ▲[[Categoria: Prismes\|Nicol]] ~~[[Categoria: Polarització]]~~ [[ar:منشور نيكول]]

Prisma de Nicol: diferència entre les revisions