Concòrdia de Segòvia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Matització: en 1475 el sobirà de la Corona d'Aragó era Joan II La monarquia catòlica, existeix des de 1479. |
correcció |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Escudo de los reyes Católicos.svg|thumb|La Concòrdia de Segòvia determinà la simbologia unificada de les Cases Reials d'Aragó i de Castella]]La '''Concòrdia de Segovia''', o '''Acuerdo de Gobernación del Reino''', és el tractat que dóna naixement a la [[Monarquia Catòlica]] i pel qual s'unien dinàsticament la [[Corona de Castella]] i la [[Corona d'Aragó], signat el [[15 de gener]] de [[1475]] per [[Ferran II d'Aragó]] i [[Isabel I de Castella]] a la ciutat de [[Segòvia]]. No obstant, la creació de la [[Monarquia Catòlica]] no es produí fins [[1479]] any que Ferran esdevingué sobirà catalano-aragonés.
La concòrdia delimitava les competències dels dos reis respecte del govern de la monarquia després que ambdós s'haguessin casat a [[Valladolid]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]]. Per la dita concòrdia o sentència arbitral es reiteraven els drets d'Isabel com a reina i propietària de Castella, encara que es concedien amplis poders a Ferran d'Aragó que l'equiparaven a la seva esposa en quant a poder sobre Castella. També s'estipulava que els documents serien redactats en nom del Rei i de la Reina, per aquest ordre. En nom del Rei [[Ferran II d'Aragó]] havia d'apareixer per davant del d'[[Isabel de Castella]], però les armes de Castella apareixerien per davant de les d'Aragó. Els impostos de la [[Corona de Castella]] només es podien destinar a Castella, i només el saldo restant es destinaria a finançar els costos comuns de la [[Monarquia Catòlica]]. Al seu torn, a la [[Corona d'Aragó]] s'actuaria de la mateixa manera. Respecte dels càrrecs públics a la [[Corona de Castella]], la reina de Castella es reservava la seva provisió. El beneficis eclesiàstics de la [[Corona de Castella]] es destinarien de comú acord, per en cas de conflicte prevaldria el criteri de la reina de Castella. Respecte dels assumptes administratius i judicials es regularien de comú acord quan els reis estiguessin junts i en cas contrari per separat.
| |||