Gat de Schrödinger

El gat de Schrödinger o paradoxa del gat és un experiment mental publicat pel físic Erwin Schrödinger per tal d’il·lustrar la complexitat de primitives interpretacions al voltant de la mecànica quàntica al traduir les conseqüències d’esdeveniments subatòmics a sistemes macroscòpics [1].

L’experiment es basa en ficar un gat (viu) dins d’una caixa d’acer tancada i opaca juntament amb els següents elements (els quals han d’estar protegits de qualsevol interferència directa del gat): un comptador Geiger una quantitat d’una substància radioactiva que asseguri que en el decurs d’una hora hi hagi un 50% de probabilitats de que almenys un dels àtoms es desintegri (i un 50% de que no es desintegri cap); si això passa, el comptador Geiger allibera un martell que trenca un flascó d’àcid hidrociànic (molt tòxic) que matarà el gat.

En aquest escenari, tant el gat com la partícula depenen d’un sistema regit per les lleis de la mecànica quàntica. Seguint el [principi d’incertesa] que s’aplica a la [interpretació de Copenhague], mentre no obrim la caixa, el gat està viu i alhora mort. Al mateix moment d’obrir la caixa, el propi fet de l’observació modifica l’estat del gat, que passa a ser només viu o només mort.

Referències

1. E. Schrödinger: "Die gegenwärtige Situation in der Quantenmechanik" _{"Situació Actual de la Mecànica Quàntica"}, Naturwissenschaften _{"Ciències Naturals"}, 48, 807, 49, 823, 50, 844 (novembre 1935) (alemany)