Chiusi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: bg:Киузи |
Cap resum de modificació |
||
Línia 40:
'''Chiusi''' és una ciutat de [[Toscana]] a [[Itàlia]], a la [[província de Siena]], amb uns 15.000 habitants.
== Els orígens de la ciutat ==
L'antiga Camars fou una ciutat [[úmbric]]a, que va caure en mans dels [[etrusc]]s que la van anomenar '''Clusium''' i fou de les ciutat etrusques més importants i una de les dotze de la [[Lliga Etrusca]]. Era a uns 35 km. al sud de Cortona d'Etrúria, prop d'un llac anomenat avui Lago di Chiusi
El seu període de màxima potència conegut, sota l'hegemonia etrusca, fou en temps del rei [[Porsena]]. [[Dionís]] esmenta Clusium aliada a altres ciutats etrusques ([[Arretium]], [[Volaterrae]], [[Rusellae]] i [[Vetulònia]]) contra [[Tarquí Prisc]] el vell. El llegendari cap Lars Porsena va arribar a assetjat Roma segon les narracions i fins i tot va poder-la ocupar; després va enviar al seu fill Àruns a atacar [[Arícia]] però el príncep fou derrotat i mort.
Després no torna a ser esmentada fins el temps de la invasió dels [[sènons]] gals el [[391 aC]] que la llegenda diu que foren cridats per un ciutadà de Clusium per venjar el seu honor privat; però la realitat fou que els gals van atacar en primer lloc Clusium i que els seus habitants els van induir a marxar a Roma per escapar de la pròpia destrucció.
== La ciutat romana ==
Quasi cent anys després Clusium fou envaïda pels mateixos sènons el [[295 aC]] i una legió romana establerta a la regió fou destruïda. No se sap quant va passar a domini romà; el [[225 aC]] no es esmentada durant la gran guerra dels gals, que va culminar amb la decisiva batalla de [[Telamon]]. A la segona guerra púnica van proveir de moresc i altres subministraments als romans al que foren fidels.
Linha 52 ⟶ 54:
Va ser municipi romà que va subsistir durant l'Imperi. Al [[segle V]] fou seu d'un bisbe. La ciutat va continuar essent habitada i va arribar fins a l'època actual.
== Vestigis en la ciutat actual ==
Les ruïnes que es conserven no son nombroses; es tracta sobretot de les muralles i algunes restes d'edificis; els nombrosos sepulcres excavats a les rodalies han aportat molt de material etrusc. Les tombes més conegudes són les de Scimnia, Granduca i del Colle datades del segle VI a IV aC, amb nombroses estàtues funeràries que són ara al museu local i al de Florència. A més de les escultures s'han trobat pots de tota mena, bronzes i altres objectes com joies, decoracions, eines i similars. A uns 5 km hi ha Poggio Gajella, un turo cònic que fou usat com a lloc d'enterrament i que té nombrosos passatges laberíntics.
| |||