Estrambotisme: diferència entre les revisions

L'Estrambotisme és un corrent artístic que neix l'any 1974 a l'Empordà (Catalunya) quan el seu creador, Joan Fuster i Gimpera (Torroella de Montgrí 1917-2011), utilitza per primera vegada aquest substantiu per definir la seva obra. Per determinades circumstàncies, i malgrat la prolífica producció artística de Fuster, aquest nou corrent acabat de néixer, resta tancat, adormit, pràcticament oblidat a l'estudi del propi Joan Fuster, fins que a l'any 2004, aquest coneix al pintor Quim Hereu (Girona 1963). Ràpidament, les múltiples afinitats personals i uns processos creatius idèntics, faran que neixi una gran amistat entre els dos artistes. És en aquest moment que Joan Fuster parla a Quim Hereu de l'Estrambotisme. Hereu queda absolutament fascinat i impressionat amb aquest concepte nou per a ell. L'amistat entre els dos pintors segueix creixent en la mateixa intensitat que creix la implicació d'Hereu amb el fet estrambòtic. I aleshores, l'any 2010, succeeix un fet extraordinari: Fuster converteix a Hereu en l'Hereu Testamentari de l'Estrambotisme, per mitjà d'un petit poema en forma de versicle, al temps que li demana que continui la tasca que ell va començar en rel.lació a aquest nou corrent empordanès que havia creat. El poema diu així :

[[File:Testament de l'estrambotisme.jpg|thumb|Add caption here]]

<br />

 

Hereu accepta aquest llegat com si fos un autèntic tresor i a partir d'aquest moment redefineix el seu propi estrambotisme impulsant-lo amb força el 2011 amb el projecte STRAM-PRIVATA. La mort de Fuster el setembre de 2011, farà que no pugui veure acabat aquest projecte artístic que havien començat junts.

'''Què és una obra estrambòtica?'''

Sempre es busca un equilibri de composició, un ritme i una harmonia en les que el dibuix hi és ben present. Les formes son objecte d'estudi clínic, fins aconseguir el resultat buscat. En el procés creatiu estrambòtic, l'artista juga amb els elements que l'envolten i en fa un anàlisi extremadament concís, fins que amb una astúcia premeditada n'altera les seves formes i funcions naturals, quedant tot sotmès a la seva voluntat i caprici.

Tot això, en mans de l'artista, provoca la creació d'un mon absolutament original i estrambòtic.

 

http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001280.pdf<br />