Bosó de Provença: diferència entre les revisions

Fill del noble [[Biví de Viena]], possiblement fill al seu torn de [[Bosó el Vell]], fundador de la dinastia dels [[bosònides]]. La seva germana Riquilda de les Ardenes fou la concubina i després segona esposa ([[870]]) del rei [[Carles II el Calb]], que va donar a son cunyat l'abadia de Saint-Maurice d'Agaune, al [[Valais]], que havia tingut el seu oncle matern Hucbert.

 

Després del repartiment de [[Tractat de Meersen|Meerssen]] Carles el Calb va anar a prendre possessió dels territoris assignats a la part del [[regne de Provença]] que havia estat de [[Lotari II d'Itàlia]] (+ 869). Allí el duc de la [[Borgonya Cisjurana]], [[Girard del Rosselló]], s'oposava a Carles el Calb que en canvi tenia el suport dels arquebisbes de [[Lió]] i de [[Viena del Delfinat]] (Vienne). A la tardor del [[870]], Bosó acompanyava al seu cunyat Carles i fou l'executor de la liquidació dels dominis del duc Girard del Rosselló junt amb el marquès [[Bernat de Gòtia]] i el comte [[Odó d'Orleans]]. El rei francès li va donar llavors el [[comtat de Troyes]]. Carles va atacar Viena del Delfinat defensada per la dona de Girard, Berta. La ciutat va resistir durant uns dos mesos, però les tropes reials van devastar la rodalia i Girard va demanar una capitulació honorable. Girard cedí llavors Viena del Delfinat a Carles el Calb que en prengué possessió la vigília de [[Nadal]] de l'any [[870]]. Carles va incorporar el [[Lionès]] i el [[Vienès]] en el seu regne i el gener del [[871]], va nomenar a Bosó governador (duc) d'aquestos territoris, càrrec ocupat fins llavors per Girard.

 

El mars del [[877]], Bosó va tornar a França, cridat pel rei. Aquest va confiar llavors el virregnat d'Itàlia i el ducat a Provença a [[Hug l'Abat]], fill de [[Conrad I de Borgonya]] i nebot de l'emperadriu [[Judit de Baviera]] (la mare de Carles el Calb), però Hug l'Abat tindria com associat a [[Ricard el Justicier]], el germà de Bosó i mai en va prendre possessió ocupat com estava a Nèustria. Aquest mateix any, a la mort del seu oncle el comte el comte [[Eccard]], Bosó va rebre els [[comtat de Mâcon|comtats de Mâcon]] i de [[comtat de Chalon|Chalon]]. Amb aquestos feus era posseïdor de quasi tota la vall del [[Roine]] (Vienès i Lionès), del [[Saona]] (Mâcon i Chalon) i de Provença. Abans de morir el mateix [[877]] Carles el Calb va signar la [[capitular de Quierzy]] que feia hereditaris els honors comtals.

 

 

Bosó havia estat en contra de la segona campanya d'Itàlia que havia fet abans de morir el rei Carles el Calb i junt amb altres magnats del regne va conspirar contra el rei i després contra el seu successor. Bosó de Provença (llavors encara era anomenat Bosó de Vienne), Hug l'Abat de Nèustria, [[Bernat Plantapilosa]] de Tolosa i Alvèrnia i [[Bernat de Gòtia]], Septimània, Berry-Aquitània i Autun es revoltaren. Carles el Calb va morir el 6 d'octubre de 877 però els rebels van continuar contra el seu fill i successor [[Lluís II el Tartamut]] i li van imposar la confirmació dels seus privilegis. .

* Comte d'Autun (879)

 

[[Fitxer:Empire carolingien en 880.svg|thumb|Imperi carolingi el 870]]

[[Fitxer:Karte Hoch und Niederburgund EN.png|thumb|Regnes de Borgonya Cisjurana i Borgonya Transjurana]]

Carles III el Gras, elegit emperador d'Occident, va reprendre la guerra des de el mes d'agost del [[881]]. Les tropes del rei Carloman II van retornar al setge de Viena però assabentats de la mort de son germà el rei Lluís III, produïda el [[5 d'agost]], va aixecar el setge per anar a recollir la successió. Mentre les tropes de Carles III van arribar a la zona i van aconseguir conquerir la vila que fou saquejada i incendiada. [[Ricard el Justicier]], germà de Bosó, va agafar sota la seva protecció a la seva cunyada i a la seva neboda Engelberga i les va portar a Autun. Bosó es va refugiar a Provença.

 

El [[884]], a la mort de [[Carloman II]], que no tenia fills, l'emperador [[Carles III el Gras]] fou cridat a exercir la regència de França. Llavors va proposar a Bosó de reconèixer-lo com a [[Regne de Provença|rei de Provença]] sota la simple condició de fer homenatge al rei dels francs. Els drets de Bosó a Provença era legítims doncs derivaven de la seva dona [[Ermengarda de Provença]] filla de [[Lluís II el Jove]] (Lluís II rei d'Itàlia i emperador) que havia estat sobirà del país i havia mort sense fills mascles. Bosó va acceptar, i va quedar instaurat formalment com a rei a aquesta part del antic regne que mantenia sota el seu control.

 

 

{{ORDENA:Boso De Provenca}}

[[Categoria:Comtes de Provença]]

[[Categoria:Reis de Borgonya Cisjurana amb Provença]]

[[fr:Boson de Provence]]

[[hu:Boso alsó-burgund király]]

[[it:Bosone I di Provenza]]

[[ko:보소]]