Sanandaj: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 14:
Després de la conquesta islàmica del territori en el 642 la majoria dels habitants es van convertir a l'[[islam]]. Avui en dia la majoria dels habitants segueixen la branca [[sunnisme|sunnita]] de l'islam, que és la religió predominant. Això els diferencia de la resta de l'Iran que són principalment [[xiisme|xiïtes]]. Sanandaj és una ciutat relativament nova, construïda fa menys un 600 anys pel principat d'[[Ardalan]] el segle XV, que va acabar suplantat a l'antiga capital de la comarca, Sisar, seu dels walis d'Ardalan (que eren xiïtes).
Al segle XVI el historiador kurd, Sharaf al-Din Khan Bidlisi (segle XVI), esmenta Sanandaj al seu Sharaf-nama i diu que el 1580 era un feu territorial que posseia Timur Khan d'Ardalan i que abastava a més de Sinna, a Hasanabad i altres llocs. No obstant el historiador local al-Akbar Munshi Wakayinigar (que escrivia el 1892/1893 el Hayika-yi Nasiri), diu que el castell de Sena Dej (Sinna Daj) fou edificat per Suleyman Khan Ardalan, el governador kurd de la regió, durant el període [[Safi de Pèrsia|Shah Safi]] (1629-1642) si be afegeix que sobre les ruïnes d'un establiment anterior (el fet està datat el 1636/1637). Vegeu [[Sisar]].
Sanandaj va estar sota el control dels Ardalan durant quatre segles. En la guerra entre els [[imperi Otomà|otomans]] i els [[Imperi safàvida|safàvides]], aquesta família de vegades va estar del costat dels uns i altres vegades del costat dels altres. El 1720, durant la invasió afganesa, el senyor kud de Sulaymaniyya es va apoderar de Sinna, però el wali d'Ardalan, Subban Werdi Khan la va recuperar uns anys després quan ja governava [[Nadir Shah]] a Pèrsia. El 1733, [[Karim Khan Zand]] va destruir Sanandaj, i després d'un període de caos el senyor d'Ardalan va prendre el poder altre cop en aquesta part del Kurdistan.
| |||