Lletania de Ra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 9:
La '''Lletania de Ra''' o ''Lletania del Sol'' és un conjunt d'oracions rituals dedicades principalment al déu egipci [[Ra]], i la seva associació al [[faraó]] difunt. Es troba per primera vegada a la tomba de [[Tuthmosis III]] a la [[Vall dels Reis]], la [[KV34]], acompanyant i complementant el relat del viatge del déu sol per l'[[Inframón]], l'anomenat [[Amduat]] o ''Text de la cambra secreta''. El text també apareix en la TT131, una de les dues tombes del ''chaty'' (una mena de [[visir]]) de Tutmosis III, Useramon, situada a la [[Vall dels Nobles]].
 
El text desapareix de les tombes dels reis durant la resta de la dinastia i no és fins a la mort de [[Seti I]] que torna a aprèixer a les tombes de la Vall, a la tomba del faraó, la [[KV17]], és el primer text que trobem només entrar. A partir d'aleshores es representa sovint a les tombes dels dirigents de l'[[Antic Egipte]]. És un costum que perdura (amb certes interrupcions) fins a l'època dels [[Ptolomeus]], els hereus d'[[Alexandre Magne]] al país del [[Nil]].
 
La lletania constaes divideix de dues parts, la primera consta de 75 invocacions diferents de Ra i la segona relata les 74 formes del déu, en forma de pregàries en les quals el faraó s'identifica amb diversos déus i amb elements de la naturalesa, però especialment amb Ra. És freqüent trobar-la escrita en forma de llistes, amb representacions gràfiques i text, especialment a les tombes dels faraons de la [[dinastia XX]], on s'escriu habitualment entre el segon i el tercer corredor dels [[hipogeu|hipogeus]] reials de la [[Necròpolis Tebana|necròpolis de Tebes]]. El text també apareix a les tombes d'alguns nobles, sobretot a finals de la [[dinastia XIX]] i durant la XX. Aquests elegits necessitaven un permís especial del faraó per a poder representar la lletania a les seves tombes, ja que en principi eren unes oracions reservades per a la reialesa.
 
Sembla ser que a partir de l'època de Seti I i del seu fill [[Ramsès II]], la lletania es comença a inscriure en alguns temples (com són l'[[Osireion]] de Seti i el temple de Ramsès a [[Abydos]], i a [[Karnak]], a [[Tebes]]). També s'empra mesclat en d'altres textos religiosos i funeraris, com a ritual de defensa i com una de les malediccions del [[Llibre dels Morts]], al qual s'incorpora parcialment.