Lletania de Ra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 11:
El text desapareix de les tombes dels reis durant la resta de la dinastia i no és fins a la mort de [[Seti I]] que torna a aprèixer a les tombes de la Vall, a la tomba del faraó, la [[KV17]], és el primer text que trobem només entrar. A partir d'aleshores es representa sovint a les tombes dels dirigents de l'[[Antic Egipte]]. És un costum que perdura (amb certes interrupcions) fins a l'època dels [[Ptolomeus]], els hereus d'[[Alexandre Magne]] al país del [[Nil]].
La lletania es divideix de dues parts, la primera consta de 75 invocacions diferents de Ra i la segona relata les 74 formes del déu, en forma de pregàries en les quals el faraó s'identifica amb diversos déus i amb elements de la naturalesa, però especialment amb Ra. És freqüent trobar-la escrita en forma de llistes, amb representacions gràfiques i text, especialment a les tombes dels faraons de la [[dinastia XX]], on s'escriu habitualment entre el
Sembla ser que a partir de l'època de Seti I i del seu fill [[Ramsès II]], la lletania es comença a inscriure en alguns temples (com són l'[[Osireion]] de Seti I i el temple de Ramsès II a [[Abydos]], i a la capella de Hakoris a [[Karnak]], a [[Tebes]]). També s'empra mesclat en d'altres textos religiosos i funeraris, com a ritual de defensa i com una de les malediccions del [[Llibre dels Morts]], al qual s'incorpora parcialment.
Un dels primers a descriure'n l'existència va ser [[Richard Pococke]], un prelat i viatger anglès que va visitar Egipte (1737 - 1741) i altres països del Llevant mediterrà avançant-se als primers egiptòlegs. L'anglès visità unes quantes tombes de la Vall dels Reis que eren força accessibles i les va descriure i dibuixar en els seus relats.
| |||