Sistan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Sistan''' (Persa: سیستان) fou una regió de [[Pèrsia]]. Una part de la regió històrica forma avui dia part de la província iraniana de [[Sistan i
==Etimologia==
Línia 22:
Vegeu article principal: [[Mihrabànida|Dinastia Mihrabànida]]
Sistan fou agregat al govern del [[Khurasan]] i administrar per germans del xa entre els quals Sam Mirza. Des de vers el 1577 una nova dinastia local, els Kayànides, estretament dependent dels safàvides, va governar Sistan. Els noms dels ''maliks'' són coneguts. A punt de caure la dinastia safàvida els maliks van quedar gairebé independents i Malik Mahmud ibn Fath Ali Khan (1722-1727) de fet no va tenir relacions amb la dinastia i va governar a Sistan i [[Kuhistan]], disposant d’una notable força militar; es va apoderar de part del Khurasan i es va fer coronar el 1723, dominant Nishapur i Mashhad, però el 1727 fou assassinat per orde de Nadir Khan (després Nadir Shah). A la mort d’aquest el 1747 el Sistan va quedar sota el control d’[[Ahmad Shah Abdali]] (Durrani) que es va casar amb la filla de Malik Sulayman ibn Husayn Khan (1760-1782). Amb el darrer dels ''maliks'' Djalal ad-Din II ibn Bahram Khan (1825-1838) el país va caure en l'anarquia i fou deposat el 1838 pels caps ''sarbandi'' i ''shahraki'' originaris del país. Pèrsia i Afganistan van intentar atreure el territori a la seva orbita fins que el cap ''sarbandi'' Ali Khan es va posar del costat de Pèrsia i es va casar amb una princesa [[qadjar]], sent finalment assassinat el 1858. Llavors els notables es van decantar cap a l’Afganistan però les lluites internes entre la família reial [[Barakzai]] (o [[Barakzay]]) van impedir a l’emir [[Shir Ali]] d’ajudar als elements favorables i el 1865 un exèrcit persa va envair el territori i s’hi va establir un governador que portava el títol de Hashmat al-Mulk, que depenia del governador de [[Kain]] al Kuhistan.
El litigi fronterer entre [[Pèrsia]] i l'[[Afganistan]] amenaçava en derivar cap a una guerra i per evitar-ho es va crear la Missió de les Fronteres del Sistan (''Sistan Boundary Mission'') el 1872, presidida pel general Sir Frederick Goldsmid, que va acordar la major part del Sistan a Pèrsia però va imposar als perses la retirada de la riba dreta del Helmand. Els dos països van quedar poc satisfets.
Hashmat al-Mulk encara governava la província el 1894 quan la va visitar el tinent coronel C. E. Yate que descriu el país com el lloc amb més misèria que mai havia vist i que pagesos i ramaders estaven plens de deutes als terratinents i grans propietaris, que els hi avançaven el farratge, els grans, les llavors i altres necessitats que quasi be no podien retornar; la terra era tota de l'estat i la propietat privada no existia i tampoc hi havia comerç excepte una caravana a l’any que prenia pells i llana per vendre a [[Quetta]] o a [[Bandar Abbas]] i que tornava amb articles com te o sucre.
La frontera fou delimitada de manera més precisa amb la segona Comissió de Fronteres del Sistan (1903-1905) presidida pel coronel [[Arthur Mac Mahon]] (després Sir), que va tenir una complicada tasca per manca de fronteres naturals. La part assignada a Pèrsia fou inclosa a la província del Balutxistan (que va agafar el nom de Balutxistan i Sistan, i el 1986 de [[Sistan i Balutxistan]]) sent la capital Zahidan o [[Zahedan]]. A l’Afganistan el Sistan va formar part de la província de Farah-Chakansur de la que es va segregar en la reorganització administrativa del 1964 per formar la [[província de Nimruz]] amb capital a [[Zaranj]] o Zarang. Els principals llocs arqueològics són Shahr-e Sukhteh i Kuh-e Khwajeh (un turó al mig d'un llac)
==Referència==
*Enciclopèdia Irànica, article Drangiana
*Enciclopèdia Britània, 1911
*Enciclopèdia de l'Islam, IX, 710 a 713
[[Categoria:Regions històriques de l'Iran]]
[[Categoria:Províncies de l'Iran]]
[[Categoria:Províncies de l'Afganistan]]
| |||